Artur Mas va pensar que estava tocant la història amb la punta dels dits. Va voler aprofitar el rebuf de la manifestació de l’11-S d’enguany i presentar-se davant de la ciutadania com el líder messiànic que portaria el poble a la terra promesa. I no parlo metafòricament, sinó literalment si atenem als mateixos cartells electorals de CiU, com diu un company vendrellenc, el gest de Mas recorda a Moisès Als 10 Manaments o al Di Caprio a la proa del Titànic; en un cas, obrint les aigües per alliberar el poble d’Israel i en l’altre volent abraçar la il•lusió del nou món. Pot ser una interpretació discutible, però el resultat d’aquesta semblança és que assimila els catalans a un poble esclavitzat de l’antiguitat i que ens promet una mena de somni americà. De totes maneres, donat el resultat electoral de CiU, les similituds sembla que no acaben aquí, recordeu el destí tràgic del transatlàntic o del profeta, que va ser castigat per Déu a no entrar a la Terra Promesa?.
En aquest cas la oportunitat històrica de Mas per aconseguir la majoria absoluta necessària per governar sense dependre de ningú se li ha girat en contra.
Malgrat els enormes mitjans econòmics que CiU ha gastat en aquesta campanya, malgrat el quasi monopoli de molts mitjans de comunicació tant públics com privats, malgrat l’apel•lació a la confiança personal per “assolir la gran majoria necessària per aconseguir les estructures d’Estat”; el resultat lectoral, “la voluntat d’un poble” ha deixat clar que per assolir la independència, no son vàlids nouvinguts.
Fracàs, doncs, personal i polític de Mas i de CiU i fracàs no menor de l’alcalde Batet i cap de llista de CiU que recula més de sis punts percentuals a la mateixa ciutat de Valls.
Un cop dit això em vull centrar en els resultats del PSC. Es tracta d’uns resultats dolents, no vull dir-ho en un to més baix, ni buscar subterfugis que ocultin aquesta realitat. Malgrat que les enquestes auguraven una davallada en vots i diputats superior a la que hi ha hagut, això de cap manera ens ha de portar a fer-ne una lectura positiva. No estem contents, ara bé, el nostre compromís és ferm i total amb Valls, l’Alt Camp i el conjunt de les comarques tarragonines. Des de l’endemà mateix els socialistes seguim treballant per intentar trobar una solució a tot allò que creiem que realment preocupa als catalans i a les catalanes, és a dir, la lluita contra l’atur i pel manteniment de l’educació, la salut i el benestar social. Seguirem fidels als nostres principis d’igualtat i de justícia social i farem tots els esforços que calgui per reconnectar amb la societat i recuperar la confiança dels electors que hem perdut. Catalunya necessita una alternativa forta d’esquerres i només el PSC és capaç de garantir-la.
De moment l’escenari que se li planteja al país és més incert que abans de les eleccions. Tenim un Parlament més fragmentat, una societat més tensionada i una fractura social superior.
El mateix escenari de la governabilitat sembla incert amb un partit al Govern clarament en minoria i que sembla que disposarà d’un aliat al Parlament (ERC) i d’un altre als ajuntaments, diputacions i consells comarcals del país (PP). Un maridatge simultani difícil de digerir.
Es en aquesta tessitura ens ha deixat el monumental error d’Artur Mas d’avançar les eleccions quan ni tan sols estàvem al meridià de la legislatura. Unes eleccions d’on havia de sortir un mandat clar en favor de CiU i de la seva aventura secessionista, i avui, pocs dies després, l’únic que sabem és que les retallades seguiran i augmentaran, que en els pressupostos de la Generalitat per al 2013 seran superiors a les del 2011 i del 2012 junts. El que deia a l’inici de l’article, ens trobem perduts camí d’Itaca.
Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada