PREFEREIXO PENSAR...

Prefereixo pensar que Rajoy continua obsessionat pel llibre Guinness dels “records”. Vol ser el governant que, en menys temps, ha fet més coses diferents a les que va dir. Prefereixo creure això i que l’obsessió no li deixa veure el que fa i no creure que veu el mal que produeix



Perquè ¿que hauríem de pensar d’ell? si en moments tan difícils per tanta gent, retalla en Sanitat i en Educació. Elimina la Renda Bàsica d’Emancipació, que servia a 8000 joves de Tarragona per intentar emancipar-se dels pares. Després congela la Llei de Dependència, afectant a les famílies de 3000 ciutadans de les nostres comarques, retalla beques i puja tant la matrícula dels 11.000 estudiants de la Rovira i Virgili. Fa que els nostres 166.000 pensionistes paguin part dels medicaments i de les pròtesis i el transport d’ambulància si el metge arriba a la conclusió que no estan prou greu i que ho remata amb un pressupost, on Tarragona pràcticament ni surt.


Prefereixo pensar que és una obsessió la que li fa decretar una amnistia fiscal “indecent” pels defraudadors, que pot servir per blanquejar diners d’origen fosc.


Prefereixo pensar que les mesures anunciades dimecres son també el fruit de l’obsessió. Que davant d’un suposat tribunal de “Records Guinness” presidit per la Merkel, quan ho ha vist difícil, Rajoy, en un cop de geni ha posat damunt la taula una traca de noves mesures. Moltes d’elles exactament el contrari del que havia promès. Treure la paga de Nadal als funcionaris, reduir ajuts als aturats, accelerar que la jubilació sigui als 67 anys, treure la desgravació per comprar un habitatge, suprimir ajuts a noves contractacions i tota una traca de despropòsits.


Pot estar tranquil perquè amb la pujada de l’IVA entra al Llibre, ¡ segur !. Es van fer un fart de dir que l’abaixarien, per exemple el 20 de juliol de 2010 Alejandro Fernández “ “Últimamente a los socialistas les da por decir que no proponemos nada. Pues allá va una propuesta bien concreta. Si los ciudadanos nos dan su confianza bajaremos el IVA y lo pondremos como estaba. Más concreto imposible”


Però a l’hemicicle del Congrés de Diputats ho vaig dubtar quan unànimement, tots, els diputats del PP “jaleaban”, drets, ovacionaven al seu “jefe” que anunciava mesures que condemnaven als desafavorits a pagar, amb el seu sofriment, l’inoperància del govern. El van ovacionar quan deia que retallava l’atur i quan va anunciar la pujada de l’IVA, (inclús per les txutxes) En aquell moment vaig pensar que era una obsessió col•lectiva


A veure si l’entren d’una vegada al Llibre i deixa de fer despropòsits i es queda tranquil. Qui no quedaran tranquils seran els fills de famílies modestes que volen estudiar, els aturats que no troben feina i a qui retallarà el subsidi, els jubilats que cada vegada més han d’ajudar als seus fills o l’empresari turístic de la Costa Daurada al que la pujada de l’IVA pot ofegar.


Article d'opinió de Joan Ruiz publicat al Diari de Tarragona