Des de que ha esclatat la crisi econòmica (ara fa poc més de tres anys) un de cada deu joves tarragonins que s’havia emancipat ha hagut de tornar a la casa dels seus pares. És una dada que il•lustra la realitat que ha de viure el jovent del nostre país, una generació estafada que va camí de ser, des de la Guerra Civil, la primera en viure amb pitjors condicions de vida material que la generació dels seus pares. En el moment en què escric aquestes línies ja s’han travessat totes les línies vermelles. En matèria de polítiques de joventut CiU i PP ja fa temps que han creuat el Rubicó: supressió de les ajudes al lloguer per als joves, davallada de les beques, augment desorbitat de les taxes universitàries i dels preus dels estudis superiors, eliminació d’ajudes i prestacions adreçades al jovent (i tot això només en els darrers sis mesos!!). Amb una taxa d’atur juvenil que llinda el 50% quin futur ens pot esperar? Haurem d’escollir entre l’atur o marxar a treballar l’estranger com durant els anys del franquisme? Considera la dreta que els joves “som els culpables” de la crisi econòmica derivada de la explosió d’un model de “creixement econòmic” basat només en l’especulació i en l’ànim de lucre desmesurat?
La diputada del PP Andrea Fabra –eminent representant de “la derecha liberal”- va semblar resumir a la perfecció el que el Govern del PP desitja als joves amb la seva inefable i famosa expressió: “que se...” adreçada als aturats, als diputats socialistes o ves a saber a qui, perquè ja ha canviat de versió tres vegades.
Podem resignar-nos els joves tarragonins a aquest futur sense expectatives de cap tipus? No. Els joves socialistes creiem que hem de sortir al carrer per defensar els nostres drets, és un deure moral. No hi ha res escrit al firmament, ni ningú escriurà el nostre futur per nosaltres. L’experiència d’aquests darrers mesos demostra que, sobretot gràcies a les noves xarxes socials, els joves som capaços de mobilitzar-nos quan ens sentim agredits, només cal veure la gran mobilització de jovent que s’ha vist en les darreres manifestacions contra les retallades a Tarragona, la darrera la setmana passada. És mentida la afirmació barroera que diu que els joves “passen” de tot. Ara és l’hora de mobilitzar-nos. I no només per nosaltres sinó per al conjunt de la ciutadania perquè una societat que no aposta pel jovent és una societat sense futur.
Quedar-nos a casa i no anar a votar no soluciona res, l’únic que afavoreix són Parlaments on la dreta té la majoria absoluta necessària per passar la tisora sense contemplacions. Quants joves deuen lamentar ara no haver anat a votar a les passades eleccions generals i deixar així mans lliures a un PP entestat en carregar el pes de la crisi sobre joves, treballadors, jubilats, aturats i dependents!
No ens resignem a ser una joventut estafada. Us emplaço a reaccionar per plantar cara a aquests mercats especulatius que només busquen l’augment dels seus guanys i dels seus interessos a qualsevol preu, especialment a qualsevol preu humà. No fer-ho seria un delicte de silenci que com a societat, però sobretot com a joves, no ens podem permetre.
Article d'opinió d'Ivana Martínez publicat avui al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada