Queda ja poc
per complir els primers cent dies de l'entrada en funcionament del nou Govern a
Torredembarra. Com bé sabreu el terratrèmol polític viscut el passat mes de
juny va donar com a resultat que el primer d'agost passat sortís escollit un
nou alcalde (Enric Grangel, del PSC) i, per tant, un nou Govern què, per la excepcionalitat
del moment i de la situació de desgovern existent, està format per partits polítics de caire ben diferent i que a ulls
d'alguns observadors foranis costa d'entendre. Un Govern format per CiU, PP,
l'Agrupació, ERC i PSC, sembla una bomba de rellotgeria que molts de fora vila encara
no han entès (o no volen entendre ), mentre que d’altres auguren un curt temps
de vida.
Seria cert
si aquest Govern amb partits ideològicament tan diferents hagués sortit
directament d’unes eleccions ja que en moltes qüestions de caràcter nacional o
social les divergències són manifestes. Malgrat això a Torredembarra hem viscut
una situació realment excepcional que ens situava en una doble disjuntiva: o bé
decidir amb sentit de la responsabilitat cercant el millor per al conjunt de la
ciutadania torrenca o bé actuar amb mentalitat de curta volada intentant fer
llenya de l’arbre caigut i emplaçant a una possible solució fins després de les
eleccions municipals.
Per sort,
segurament pel moment viscut, tots els partits vam saber deixar de banda tot
allò que ens separa i signar un projecte que ens porta indubtablement a
prioritzar per sobre de tot les necessitats, urgents i reals, d'una població
fortament castigada per unes polítiques insensates i sense ideologia que van
arrossegar a tot un poble a la inacció social. Tot plegat, agreujat pel que
suposa de separació entre la institució municipal i la ciutadania i la
comprensible desconfiança de veïns i veïnes cap els seus regidors de
l’Ajuntament.
I aquí
resideix tot l'entrellat. Conscients del mal que s'ha fet a Torredembarra i al
seu bon nom, no calia cap més solució que cercar l'esforç de tots per arribar a
un consens que facilités la governabilitat i assegurés, en gran mesura, arribar
a la fi de mandat (maig de 2015) amb un treball realitzat que, d’una banda, possés
en ordre els diferents departaments municipals per adaptar-los a una nova situació
que s'esdevindrà en breu i que garanteixi un bon servei i la proximitat de la
institució cap el ciutadà.
En segon
lloc que ajudés a pal·liar, encara que sigui només en part, la greu crisi econòmica que pateix el consistori
i fixar les regles de joc per tal que en un futur proper tinguem una
distribució justa dels nostres impostos i que es garanteixi el manteniment dels
serveis sense haver de pagar més.
També ens
vam proposar iniciar un procés d'apertura i transparència que fes possible
una informació objectiva i clara i que,
al mateix temps, obri pas a una participació real dels torrencs i torrenques en
la vida municipal.
Finalment, ens
vàrem comprometre a endegar els projectes que han estat reclamats per la
ciutadania i que no suposen una despesa desproporcionada donat el context
actual de crisi econòmica, però si donar els passos per programar, estudiar i
projectar accions que millorin el benestar de tots els sectors socials, a la
vegada que solucionem problemes enquistats com ara l’auditori, el pàrquing, la
piscina, els lloguers...
No faré com
han fet d’altres en temps no llunyans, i no negaré que el camí és dur i que
segurament serà complicat, precisament pel que apuntava a l'inici, però si que
vull dir amb seguretat i sense complexes que la voluntat del PSC ha estat, en
tot moment, ser fidels al compromís adquirit amb Torredembarra i la seva gent
renunciant a molt en favor d'una governabilitat empresonada sota un mandat que
per les raons que aviat coneixerem (tan aviat com s'aixequi el secret de sumari),
se'ns fa difícil de comprendre.
Malgrat això
sempre vàrem tenir present que el millor servei que podíem fer a Torredembarra
i als nostres veïns i veïnes era estendre la ma a la recerca d’un Govern de
consens que no ens deixes en la ingovernabilitat més absoluta i als peus dels
cavalls d’aquells que intentaven vincular Torredembarra amb corrupció política.
En aquest sentit, podem dir ara que Torredembarra ha retrobat el bon camí que
mai s’hauria d’haver abandonat.
Article de Jordi Solé publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada