Des del catalanisme
d’esquerres; des dels qui estem d’acord que Catalunya és un subjecte polític
que ha de tenir la possibilitat i el dret de decidir el seu futur encara que
legalment no sigui avui reconegut; des dels qui hem lluitat per les nostres
institucions; des dels qui vàrem renunciar el 77 a instaurar una nova
institució que no fos la Generalitat republicana – no li agrairà mai prou
Catalunya a Joan Reventós que fes renúncia a presidir la Generalitat
Provisional i va exigir que fos Tarradellas i gràcies a aquest gest podem dir
que la nostra Generalitat és anterior a la Constitució del 78 – ; des de la
lluita i la contribució de tants com ho hem fet per la llengua a l’escola, al
carrer, als mitjans de comunicació; des del compromís amb els moviments de
renovació pedagògica, des de la militància activa en moviments sindicals,
culturals com les corals o els castells i tants altres; des de la
militància en el voluntariat lingüístic, PROU, President Mas, PROU.
Prou de passar el temps
embolicant la troca, enganyant els catalans. Miquel Iceta ha reclamat un cop
més des de la tribuna del Cercle d’Economia dir la veritat als ciutadans. Jo li
vaig suplicar també en el debat de política General el 25 de setembre de 2012.
Prou de commemorar derrotes i fracassos col.lectius – 1.926, 1931,1934,1936 – i de sumar-ne d’individuals que en l’hora present de crisi es van acumulant de forma intolerable. No n’afegim més mentre milers de catalans ingressen al pitjor grup social que és el de la pobresa, milers de nens no mengen com haurien de fer-ho i el nostre sistema productiu no funciona com podria.
Prou de commemorar derrotes i fracassos col.lectius – 1.926, 1931,1934,1936 – i de sumar-ne d’individuals que en l’hora present de crisi es van acumulant de forma intolerable. No n’afegim més mentre milers de catalans ingressen al pitjor grup social que és el de la pobresa, milers de nens no mengen com haurien de fer-ho i el nostre sistema productiu no funciona com podria.
Prou d’amagar amb el
miratge de la independència les fragilitats de la nostra democràcia que
requereix transparència, neteja, mètodes nous i assumpció de responsabilitats.
Sí, és el PP que no va
suportar l’Estatut de 2006, que va fer campanya contra el català, contra el
nostre autogovern i no va parar fins que va aconseguir que ens el retallessin.
I no content amb això ha continuat des del Govern quan hi va arribar el 2011
menyspreant el poble de Catalunya, les nostres institucions, la nostra
capacitat de governar-nos, les nosttes disponibilitats econòmiques.
Tot això és cert. Però
la resposta no podia ni pot ser que el poble de Catalunya quedi
fragmentat i fracturat. Ni que portem quatre anys sense govern,
sense fer front a les dificultats, sense assolir cap fita positiva.
Necessitem un govern que
no amagui els problemes, que digui la veritat i es dediqui a governar. El
govern dels millors ha dissimulat la seva incompetència i no tenim altre
horitzó que un desacreditat llibre blanc de la transició que no resisteix cap
anàlisi seriosa i que també enganaya quan promet el paradís a una Catalunya que
és més dependent que mai i no sols políticament. President, la nostra
dependència energètica, d’aigua, financera, tecnològica, els i les nostres
dependents físics o mentals, la nostra dependència dels cereals i minerals, la
nostra dependència per raó de la nostra situació geo-estratègica, les amenaces
a la nostra seguretat pel terrorisme i els compromisos internacionals
imprescindibles són qüestions que no pot amagar més i que requereixen acció
immediata. Vostè porta quatre anys i des del catalanisme d’esquerres que vol
transformar la realitat, amb vocació de govern li hem de dir que no té dret a
fer més deixadesa de funcions
Alguns dels que violen
donar lliçons encara han de demostrar el seu valor de lluitar en temps difícils
quan la democràcia era una quimera i han d’aclarir on ens porten les seves
postures de màxims. No em cansaré mai de dir que no és més català qui crida més
fort i més cops el mot independència. Més aviat qui ho ha fet al llarg de la
història no ha aconseguit fer els catalans menys dependents dels poders
econòmics i polítics als catalans ni han assolit gaires avenços en
l’autogovern.
Ara es proposa una
consulta sense organisme de control independent, sense campanya plural, sense
cap reconeixement internacional ni de l’Estat, sense control de les meses de
votació amb garanties i amb una pregunta que podria tenir un escrutini
d’interpretació impossible. Amb aquestes garanties, algú creu que la consulta i
Catalunya com a país tindrà més reconeixement i, sobretot, que serà més
factible la consulta que volem com s’ha fet a Escòcia o a Canadà ? O és que en
realitat es prefereix fer un simulacre de consulta per preparar les eleccions
?.
Volem votar, no ser
convocats a una nova mobilització. Però que aquesta votació serveixi per alguna
cosa i no per continuar perdent prestigi i oportunitats de desenvolupament . I
volem solucions a la relació federal del nou Estat Català amb la resta
d’Espanya i d’Europa – però també per als altres problemes que, si continuem
així, romandran qui sap quants anys més.
Continuarem des del
catalanisme d’esquerres lluitant per una Catalunya respectada on valgui la pena
viure i que no oblidi cap dels i les qui hi viuen.
Article de Xavier Sabaté publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada