LES TERRES DE L’EBRE TAMBÉ SÓN CATALUNYA

L’any 2010, ja en un context de crisi econòmica, el Govern catalanista i d’esquerres va invertir 118 milions d’euros a les comarques de les Terres de l’Ebre. Curiosament, unes setmanes després el grup parlamentari de CiU va carregar contra el Govern afirmant que aquest volum inversor era “insuficient” per a les necessitats dels ebrencs i de les ebrenques. Doncs bé, en els pressupostos de la Generalitat per enguany, aprovats per CiU i ERC, la inversió total del Govern a les quatre comarques ebrenques ascendeix a 18.495.284 euros... és a dir un 84% menys del que el 2010 es considerava “insuficient”.

Com és possible que el que era “insuficient” el 2010 ara, dividit per sis, sigui “satisfactori”? No se’ns explica, però si considerem les matemàtiques com una ciència exacte i no una declaració d’intencions veurem que en el mapa mental de Catalunya que té el Govern de CiU amb el suport d’ERC les Terres de l’Ebre deuen formar part d’un altre país, en cas contrari no s’entén aquest despropòsit. Per exemple, veiem que a la Ribera d’Ebre les inversions del Govern han davallat un 64%, al Montsià un 80%, al Baix Ebre un 84% i a la Terra Alta un al·lucinant (i subratllo això d’al·lucinant) 96%! Aquí hem passat de 34 milions d’euros d’inversió amb Govern de progrés a 1.300.000 euros amb Govern de CiU i ERC.

I tres quarts del mateix, pel que fa a la inversió per habitant. Mentre que a la mitjana del país hem passat de 375 euros per habitant amb Govern Montilla a 115 euros per habitant amb Govern Mas, a les Terres de l’Ebre aquest descens encara és més acusat passant de 484 euros per habitant el 2010 a uns raquítics 96 euros per ebrenc aquest 2014 (o sigui, 388 euros d’inversió per habitant menys amb CiU i ERC). Cal constatar que estem parlant del descens inversor més elevat de tot Catalunya (si exceptuem l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran), més que el Camp de Tarragona i molt més que Girona, Lleida i no diguem l’àrea metropolitana de Barcelona.

Reconec que parlo des de la indignació i des de la impotència de veure com el debat sobre la consulta, que monopolitza tota l’actualitat mediàtica, tapa injustícies flagrants impulsades pels que afirmen cada dia que s’estimen el país com aquesta que clama al cel. Els socialistes estem convençuts de què les comarques ebrenques no mereixen aquest menyspreu permanent del Govern de CiU i dels seus socis parlamentaris (ahir el PP i avui ERC). Prou d’excuses que tan sols provoquen la vergonya aliena! Si som catalans ho som tant com els barcelonins, els gironins i la resta d’habitants del país i no ens podem permetre quedar abandonats a la nostra sort mentre els pressupostos de la Generalitat passen de llarg del territori un any sí i l’altre també. Per això proposem a la resta de forces polítiques que garantim, tots al Parlament, per l’Ebre el mateix volum inversor que tenen la resta de regions del país i que ens pertoca per la nostra població i el pes del nostre sector productiu. En el cas de CiU tan sols ha d’aplicar allò que afirmava amb tanta vehemència quan estava a l’oposició mentre que ERC només hauria de continuar la tasca que duia a terme quan actuava com un partit d’esquerres al Govern de progrés. El futur immediat de l’Ebre depèn de la resposta a aquesta disjuntiva. Continuar amagant el cap sota l’ala i desplaçar qualsevol resposta activa a “després del procés” és un cop mortal a les necessitats bàsiques d’aquestes comarques que també són Catalunya, malgrat que sovint els buròcrates barcelonins tancats als seus despatxos ho oblidin amb freqüència. 

Article de Francesc Miró publicat al Diari de Tarragona