En aquests moments a la regió
sanitària del Camp de Tarragona hi ha 5.831 persones en llista d’espera per
poder operar-se, és a dir, més de 1.000 persones més de les que hi havia el
2010 quan Artur Mas va ser elegit president de la Generalitat. Aquestes dades,
del mateix Departament de Salut, resumeixen a la perfecció la gravíssima situació
que viu la sanitat pública catalana.
El pressupost de salut per
enguany és inferior als 1.000 euros per habitant, el que suposa rebobinar el rellotge
10 anys enrere (a les dades anteriors al 2005) i ens situa no només per sota de
la mitjana europea, si no, fins i tot, per sota de la mitjana espanyola.
Crec que en matèria de salut ja
hem travessat totes les línies vermelles. Les retallades de més 1.600 milions
d’euros del pressupost que ha aplicat el Govern de CiU, primer amb la
complicitat del PP i ara d’ERC, ens ha portat a una situació límit. No es pot
continuar retallant el pressupost d’un dret i d’un servei, la sanitat pública,
que afecta la vida de les persones, fins i tot literalment. Per això des del
grup socialista hem fet múltiples propostes defensant aprovar amb urgència un
pla de xoc de temps màxims garantits i aconseguir la reducció real de les
llistes d’espera de les intervencions quirúrgiques, tant a Tarragona com al
conjunt del país. Així mateix, aquest pla hauria de contemplar la contractació
del personal sanitari necessari per dur-ho a terme. Unes propostes que
malauradament s’han trobat sempre amb els rebuig de l’entente CiU-ERC al
Parlament.
Però continuarem insistint
perquè aquestes retallades es tradueixen en menys activitat quirúrgica als
nostres hospitals, més llistes d’espera, retallades salarials per als
treballadors (reduccions d’entre el 20 i el 30%), precarització del sector,
etc. I vull destacar que si la qualitat assistencial no ha baixat més ha estat
gràcies a l’esforç diari -i no sempre reconegut- del col·lectiu de
professionals que atenen els hospitals i centres d’atenció primària. Tot el meu
reconeixement i admiració al col·lectiu de metges i infermeres.
Malgrat aquest sacrifici
permanent per part dels treballadors dels centres hospitalaris la disminució
continuada del pressupost està perjudicant la qualitat de l’assistència. Amb
menys professionals, pitjor pagats, amb molt estrès, sense cobrir baixes i amb
condicions precàries, l’atenció als pacient se’n ressent. I quina és la
resposta del Govern a aquesta realitat? Tancar llits i quiròfans i acomiadar o
subcontractar al personal sanitari. Què pretenen? Animar a les persones que
s’ho puguin permetre econòmicament a recórrer als centres privats? Doncs van
camí d’aconseguir-ho. I els ciutadans que no es poden pagar una assegurança
mèdica? I els aturats? I la pobresa infantil? I les famílies que es troben en
paràmetres d’exclusió social? Ni el Govern, ni els seus socials parlamentaris,
ens donen resposta.
Els socialistes no volem ser
còmplices d’aquest irresponsabilitat tan evident. Nosaltres creiem que un país
lliure és aquell on els seus ciutadans gaudeixen d’una sanitat pública
universal i de qualitat, i no aquells països que ofereixen unes prestacions i
serveis a la carta, en funció del poder adquisitiu dels seus usuaris. No podem
malmetre l’excel·lent feina que es va dur a terme durant els anys de Govern de
progrés, uns anys en què vam situar la sanitat pública catalana com una de les
millors del conjunt d’Europa. No podem tampoc ocultar aquesta realitat
dramàtica darrere de la bandera, com s’ha posat de moda, i xutar la pilota cap
endavant emplaçant una possible solució a “després del procés”, com també ara
es fa amb tot. Aquí i ara hi ha la possibilitat d’esmenar la situació si hi ha
un mandat i una majoria del Parlament per impulsar aquest pla de xoc que
explicava abans. En això, almenys, estem els socialistes.
Article de Núria Segú publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada