“Cada cop que escolto a algun
d’aquests del Govern dir que les coses van de fàbula m’entren ganes d’agafar-los
de la ma i que m’acompanyin al consultori un dia a veure si ho tornen a dir.” Amb
aquesta contundència s’expressava aquest matí una veïna meva que és metgessa
pediatra. Segons em comentava en els darrers anys ha vist directament com la
combinació letal de crisi i retallades han augmentat, i molt, els problemes de
salut de les famílies. “Les revisions periòdiques que fem als nens cada dos
anys són el millor indicador per comprovar com ha crescut la pobresa infantil a
Catalunya. I no només tenim casos de pobresa i d’una alimentació nutricional
insuficient per als infants sinó també problemes derivats de salut mental que
afecten tant als pares, molts dels quals es troben a l’atur des de fa temps, i
als nens que viuen en famílies on es produeix una situació límit amb una
angoixa diària o bé que tenen pares i mares a qui veuen poc temps perquè han de
treballar tot el dia per arribar a final de mes. Aquesta és la realitat que em
trobo un dia sí i l’altre també al consultori.”
Tot un bany de realitat per
part de qui està en contacte permanent amb el què es viu a peu de carrer. I
mentre això passa quina és la resposta del Govern a una situació tan dramàtica?
Treure pit i afirmar cada dia que ja hem sortit de la crisi i que les coses van
a les mil meravelles. Tan sols des de la dissociació més absoluta amb el
principi de la realitat es poden interpretar, si no, les recents declaracions del
mateix Rajoy quan afirmava que “en España tenemos un Estado de bienestar como
no tiene casi nadie en el mundo”. I diu això el mateix home que ha executat la
major destrossa en l’Estat del benestar de la història de la democràcia, el mateix
president que ha retallat 65.000 milions d’euros en prestacions i serveis
socials al nostre país. És fabulós...si no fos pel mal que provoquen les seves
mesures a la vida quotidiana de tantes i tantes persones seria quasi simpàtica
aquesta fenomenal demostració de narcisisme per part de Rajoy i del PP. En
fi...
La veritat és que la mateixa
UNICEF ha alertat del creixement de la pobresa infantil al nostre partit, un
S.O.S. que també han llançat Cáritas i la prestigiosa organització
internacional Save The Children que denuncien que a Espanya hi ha més de dos
milions de nens en situació de pobresa, dels quals més d’un milió són fills de
famílies amb tots els seus membres a l’atur. El Govern, lluny de posar fil a
l’agulla a una realitat tan injusta, es dedica a seguir negant la major. El
mateix Montoro ha afirmat que aquests estudis de Cáritas, Intermón o la mateixa
UNICEF estan basats en la “falta de rigor”. Falta de rigor d’UNICEF què és
l’organisme de les Nacions Unides per a la infància del qual Espanya n’és Estat
membre? De veritat? Els estrategues del PP estan a un pas de dir que tot és
mentida tret del que ells diuen. Ni anant per carrer amb una vena als ulls es
pot ser tan miop a la realitat...
Els socialistes no ens resignem
a una situació tan injusta (quina culpa tindran els nens del sorgiment i
l’esclat de la crisi?) i reivindiquem un cop més un acord nacional per lluitar
contra la pobresa infantil amb mesures i assignacions pressupostàries concretes
per pal·liar aquesta injustícia. Així mateix hem proposat al Congrés que
s’obrin els menjadors escolars aquests mesos d’estiu per garantir almenys un
àpat al dia en condicions als més de 700.000 nens que es troben en una situació
d’extrema necessitat. Tan sols cal fer el que ha fet l’Ajuntament de Tarragona
de l’alcalde Ballesteros amb assignacions directes per garantir beques
menjadors a tots els nens de la ciutat. Si ho pot fer un Ajuntament (amb els
recursos econòmics molt limitats que té) com és possible que el Govern del PP
no només no faci res sinó que, al damunt, hagi retallat un 14% les partides
pressupostàries destinades a la protecció dels infants?
“No entenc res. Quan veig les
gràfiques de pes dels nens i veig línies inferiors a les que els correspondria
per l’alçada i la seva constitució morfològica per culpa d’una alimentació
insuficient se’m cau l’ànima als peus. Què passa amb aquests del Govern que
tenen la responsabilitat d’evitar-ho? És que no tenen fills ells? Com es pot
tolerar aquesta situació en una societat que es s’auto-denomina “democràtica” i
“civilitzada”? Això em deia la doctora pediatra de la què parlava abans. Tenia
tota la raó i per això li dono la última paraula.
Article d'Imma Costa publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada