PARLAR I PARLAR...

Tenim un problema que ja dura molts anys i que només els torrencs i torrenques podrem solucionar.

Per tots és coneguda la història política del nostre municipi en els darrers anys. Mandat rere mandat amb canvis d’Alcalde, partits que trenquen els pactes de govern, personalismes que s’imposen a altres personalismes, trànsfugues, imposicions, retallades democràtiques...un sense fi de disbarats protagonitzats per partits i polítics, alguns d’ells més interessats en beneficis propis o de partit que de la població a qui deien o diuen representar.

I en què ens ha beneficiat tot plegat als habitants d’aquesta població?. En res. Estem com estem: els serveis no han millorat, no hem augmentat en qualitat de vida (car el contrari) i no existeix projecte acordat ni no acordat, podríem dir que l’espasa va vèncer a la ploma, què és el mateix que dir a la paraula.

Cal canviar-ho, i Torredembarra ja no disposa de molt de temps. L’economia del poble està passant per uns moments de gran dificultat: projectes  (la majoria) que han augmentat el seu cost inicial  en quantitats impossibles d’explicar; crèdits que s’han de retornar a uns interessos mal negociats i que ofeguen possibles projectes; contractes a empreses privades que, més que beneficiar-nos a tots, només han enriquit una mica més a uns quants; polítiques de personal que han suposat una despesa desproporcionada i difícil d’aguantar; projectes que mai contemplen un escenari global, el que vol dir obra rere obra en un mateix barri, sense existir plans de reestructuració o de millores globals; no tenim cap projecte de futur, no sabem cap a on anem.

Son masses anys sense explicacions, masses anys sense projectes comuns com per creure que la història es pot canviar en un no res.

Darrerament es parla i molt, del paper del PSC en la política local recent. Son molts que creuen que s’ha pactat aguantar l’actual Govern  i fins i tot es diu que s’ha pactat un nou Govern. Res d’això.

El PSC, conscient de la història i dels seus protagonistes, ha cregut, ara i abans,  que ja era l’hora de parlar amb tothom, i, amb aquest tothom, hi entra, com no podia ser d’altre forma, el Govern. No per  abandonar – com alguns creuen – la critica o la proposta, sinó per iniciar un camí que creiem pot aplanar un futur ara massa incert. De fet nosaltres no hem canviat, sempre hem estat pel diàleg.

Com podem pensar avançar sinó som incapaços de posar damunt la taula un projecte de mínims que puguem signar la gran majoria de partits i que ens condueixi a millorar les polítiques socials, la racionalització del pressupost, fer front a aquelles infraestructures que tant ens han costat i  que ara resten aturades al servei del no res?

No es pas de rebut creure que sense projecte o sense confiança, o sense el debat i sense una participació directa de veïns, entitats, associacions puguem regenerar la política obstruccionista i partidista que fa recaure els errors de tant anys només damunt dels  ciutadans, cansats de tanta  política de “pagar sense res a canvi”.

Hem d’invertir la dinàmica, si més no, els partits que tenim voluntat de oferir unes noves alternatives a les actuals i, n’estic segur, son molts.

Tenim un mandat (l’actual) que passarà sense pena ni glòria, serem tots més pobres, això si, però no haurem avançat en pràcticament res. Què s’han fet coses?, és clar, però eren o son les “coses” que necessitem?, no ho sabrem,  senzillament perquè no tenen horitzó de futur, perquè el futur no ho fa un o dos partits més preocupats per la seva subsistència que no pas en la dels seus veïns i veïnes. El futur no es pot preparar sense unes línies bàsiques pactades entre el major número dels membres de la societat política i social.

Torredembarra ha d’espolsar-se aquesta història fosca i obrir les finestres perquè entri aire nou,  perquè els polítics siguin el reflexa de la societat que ens envolta,  i no uns cercles semitancats mirant-se el mèlic constantment, i auto complaents amb ells mateixos i extraordinàriament durs amb la resta.

La confiança s’ha de guanyar, i només tenim un camí: parlar i parlar,  i si amb això no n’hi ha prou, seguir parlant fins que arribem obrir les finestres de les nostres “seus” i deixem entrar el clam dels que ara no veuen sortides, dels que tenen por del seu futur, dels que no deixen tenir  un futur. Un poble al servei de les persones, un poble que treballi per al més dèbil i oblidar i deixar enrere tants anys d’una classe política interessada, caciquil fins i tot, i que s’ha quedat a la darrera fila del què és la realitat actual de la societat.

Torredembarra ho reclama.

Article del PSC de Torredembarra publicat avui al Més Tarragona