divendres, 8 de novembre del 2013

NI UN EURO PER AL MUSEU CASTELLER?



I molts euros menys pels catalans he d’afegir. Veiem-ho.

El  Govern de la Generalitat ha presentat aquesta setmana la seva proposta de pressupostos per  l’any vinent. Després del fet inèdit de prorrogar per enguany els pressupostos de l’any anterior i, per tant, actuar amb el pressupost pactat amb el PP l’any 2012 (fet sense precedents, repeteixo), en aquesta ocasió el Govern d’Artur Mas ha presentat les seves grans xifres per al 2014.

I quin és el resultat?

Podríem resumir-ho això: dolent per Catalunya, espantós per al Camp de Tarragona i regular (amb omissions destacables) per Valls i comarca. Així, les inversions a les comarques tarragonines tornen a caure i ens situen ja en el pitjor escenari de desinversió de la nostra història en democràcia. Tan sols 35 milions d’euros d’inversió per a més de 600.000 habitants, un conjunt inversor molt inferior al de tots els anys de Govern de progrés i fins i tot als anys de Govern de Jordi Pujol. Un cop més, l’excusa de CiU ha estat “l’herència” del tripartit i les “deslleialtats” de la malvada Espanya. És el mantra conegut,  per a CiU, la culpa de tots els mals sempre és “dels altres”, els d’aquí o els d’allà, i s’obliden de que fa tres anys que governen o mal governen a Catalunya.

He de dir que aquest tipus d’excusa ja no convenç ni als propis incondicionals. Després de tres anys tindrà també la culpa el tripartit i Espanya de que Artur Mas inverteixi 115 euros per habitant a Barcelona i tan sols 77 euros per habitant a Tarragona?

Aquí, a la nostra comarca, els 11,7 milions d’euros destinats a pagar les obres que s’estan fent pel  condicionament de la C-51 “salven” els pressupostos. Malgrat que els nostres veïns del Priorat i de la Conca de Barberà poden estar molt i molt més descontents que nosaltres, cal dir que també aquí, a Valls, trobem absències flagrants. La més evident és el Museu Nacional Casteller i pel que s’ha dit i s’ha publicat, serà una  absència permanent. Ni un cèntim d’euro, per a un projecte tan important com aquest no tan sols per la ciutat i per al conjunt de la comarca, sinó també pel mon casteller i pel conjunt del país. Els socialistes ja hem anunciat que presentarem una esmena als pressupostos per tal de que el govern de la Generalitat compleixi els seu compromís amb Valls, amb el Museu Nacional Casteller i amb la divulgació i potenciació de quelcom tan nostre com els castells que porten el nom de Valls i Catalunya arreu del mon. I ho dic clarament: COMPROMIS, hem de recordar que és el Govern de la Generalitat qui ha de finançar un terç del Museu; així es va acordar i signar en època del president Pujol i un alcalde del PSC a Valls i ara, amb un govern de CIU aquí i allà, hem d’acceptar que siguin els vallencs i vallenques amb el pressupost de la nostra ciutat els  que haguem de pagar més del 50% (i estic convençuda que amb la proposta que ara hi ha damunt la taula, aquest percentatge s’aproximarà al 75%)  del esperat Museu? La nostra resposta es clara: NO

Capítol a banda són les inversions no territorialitzables, la lletra del pressupost de cadascuna de les conselleries.  En aquest àmbit el Govern de CiU ens ha presentat la música dels pressupostos com “els més socials de la història de Catalunya” (Mas Colell dixit). I què ens trobem en realitat? Que les dades objectives desmenteixen aquesta cançó. Mireu, la despesa en salut, ensenyament, benestar, renda mínima d’inserció i ajuts socials a l’habitatge (els pilars bàsics de qualsevol Estat del benestar) han caigut 2.763 milions d’euros des del 2010 (darrer Govern de progrés). Més de 2.700 milions d’euros menys!! I després se’ns parla de pressupostos “socials” i de “progrés”...


Els socialistes intentarem esmenar aquest despropòsit en el debat parlamentari. Podrem fer-ho si l’actual soci parlamentari del Govern, ERC, recorda que és un partit d’esquerres. Si ho fa, aquests pressupostos no tiraran endavant, malauradament sembla que ERC ha bescanviat la  data d’una consulta pels benestar de molts i moltes catalans i catalanes. 

Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada