Els acomiadament i les retallades: la solució fàcil de Mercè Dalmau

L’argument més fàcil, el més recurrent per part del govern municipal de Cambrils a l’hora d’afrontar els problemes de la gestió municipal, és la utilització del signe matemàtic negatiu (-), l’operació de la resta. I si pot ser, aplicar-la de manera immediata.

Menys serveis, menys personal, menys atenció al ciutadà, menys feina. La llista de serveis i equipaments suprimits, retallats i tancats en l’últim any és marejant. El nombre de persones acomiadades pel govern de Mercè Dalmau és terrible i dramàtic.

Les excuses utilitzades pel govern i aplaudides moltes vegades per alguns mitjans de comunicació, que ho argumenten com un “acte de valentia”, són sempre les mateixes: En primer lloc, la culpa és dels d’abans, del govern anterior, que estirava més el braç que la màniga (o afirmacions més contundents, com la de malversadors, balafiadors o morosos). I en segon lloc, aquesta és la única manera que hi ha de redreçar una situació tan adversa. Per anar bé en el futur, ara cal anar molt cap endarrere.

Així doncs, haver construït un hospital, els centres cívics, les escoles i les llars d’infants. Haver urbanitzat el Barri Antic. Haver acabat la façana i el Passeig Marítim. Haver bastit els parcs públics. Haver creat un gran nombre de serveis en benestar social, cultura, ensenyament o joventut,  resulta que era dolent. Segons el govern de CiU, el PP i la PLIC calia no fer-los per no gastar. Era millor estalviar per la crisi que vindria després. Sembla que a Cambrils, el govern anterior havia de ser el gran responsable, a l’hora de detectar el que passaria en el futur. Llàstima que ells, que són tan llestos, no avisessin als economistes i responsables polítics i financers del món sencer.

En la gestió política, cal utilitzar l’estricta legalitat, la prudència i el sentit comú. Però, cal també, acomplir els compromisos adquirits amb els ciutadans, i per tant acomplir les promeses electorals i el pla de mandat, si és que n’hi ha, que ho dubtem. Això és el que vàrem fer nosaltres durant vuit anys. Però en aquest cas, l’actual govern de Cambrils no recorda el què va dir durant la campanya electoral.

El més greu de tot és que no sabem cap on anem. Desconec els objectius del govern municipal, ni tinc coneixement de les seves pretensions. Què diran al final del mandat, quines comptes rendiran als cambrilencs d’aquí a dos anys? Mantindran el mateix discurs de la desinformació que han practicat durant aquests prop de dos anys?.

Tampoc sabem qui marca el full de ruta a seguir, si és que n’hi ha. El que si sabem és de l’existència d’una empresa externa i privada –Efial- que des de Barcelona els assessora en moltes qüestions. Sospitem que fins i tot els redacta el pressupost.

Aquesta empresa només recomana la rendibilitat econòmica. Desconeix que el principal actiu d’una bona gestió municipal és la rendibilitat social.. L’ajuntament, a diferència del què pensen alguns, no està per guanyar diners, que ja recapta amb impostos i taxes, sinó per donar serveis als ciutadans. I el que és més preocupant, retallar, acomiadar i culpar als demés, és considerat per aquest govern i la seva claca, com un aspecte molt positiu de la seva gestió i en volen treure rèdit electoral.

Es pot fer d’una altra manera?

Fa mesos que ho diem. Des del PSC creiem que hi ha una altra manera de fer les coses i evitar el sofriment a les famílies per aquests acomiadaments. El pot planificar l’equilibri pressupostari a més llarg termini, cercar fórmules financeres més còmodes (pòlisses, refinançament,...), evitar el crèdit (ens han endeutat en 12,5 milions d’euros de més en un any!, incrementant en més de 200 euros per habitant el deute), fer més rendibles els actius i les empreses municipals, externalitzar alguns serveis, reduir al mínim la despesa supèrflua (publicitat innecessària, representació, ...), reduir i compensar les nòmines més elevades, redistribuir els espais i els serveis, exigir a la Generalitat que compleixi els seus compromisos i que pagui (ens deu més de tres milions d’euros). També poden reduir les dedicacions exclusives dels polítics que pràcticament s’han quedat sense competències perquè han retallat tots els serveis que oferien les seves regidories.

Tot això representa feina i voluntat de fer-la. El més fàcil, el més “covard” és tirar pel recte i retallar i acomiadar com fa des del primer dia el govern convergent que encapçala Mercè Dalmau amb el vot còmplice del PP i la PLIC.

Article de Robert Benaiges publicat al Més Tarragona