De vegades penso que els historiadors del futur tindran greus dificultats per comprendre i explicar, encara que sigui en part, alguns dels esdeveniments que estem vivint. Com tots sabeu, enguany la Diada ha estat marcada per la manifestació independentista que va tenir lloc als carrers de Barcelona. Una manifestació a la que l’alcalde de Reus, el convergent Carles Pellicer, va anunciar que hi aniria després d’encoratjar als reusencs a participar-hi massivament.
Doncs bé, els “patriotes” que condueixen la nau catalana cap a “la nova Itaca de les llibertats nacionals i de la sobirania” governen a Reus amb... el Partit Popular. El mateix Partit Popular que considera que el que es va viure a Barcelona era “un lio” i “un guirigai”, el Partit Popular que recollia signatures als carrers contra el nostre Estatut i que el va portar al Tribunal Constitucional, el Partit Popular de les falques publicitàries que alertaven als andalusos d’una presumpte “prohibición del castellano” a Catalunya, el PP que encara avui dia es nega a condemnar el franquisme, i així “ad nauseam”.
Tenint en compte l’oceà ideològic que, d’acord amb el sentit comú, presumptament separa CiU i PP en un tema tan essencial com aquest algú podria pensar que el pacte que els uneix a Reus té els dies comptats. Doncs no. Tant Carles Pellicer (CiU) com Alicia Alegret (PP) coincideixen a dir que l’acord de Govern gaudeix de “més bona salut que mai”.
I és que el que si que uneix a CiU i PP és considerar que aquesta política constant de retallades permanents de serveis i drets socials és la gran panacea que reduirà el dèficit i ens farà sortir de la crisi. Insensibles als problemes que això comporta en el dia a dia dels ciutadans, el manual que aplica la dreta consisteix en passar la tisora sense contemplacions per ajudes, prestacions i beques que deixen als reusencs més necessitats indefensos davant dels efectes devastadors d’una crisi que ells no han provocat.
De manera que ara tenim a Reus, com a tants i tants municipis i institucions del país, un Govern format per un partit que ja fa bandera (literal) de la independència com a objectiu ideològic amb un partit que representa el nacionalisme espanyol més ranci (lluny queden els temps en què Artur Mas anava al notari a jurar sobre el més sagrat que no pactaria mai amb el PP).
Stefan Sweig deia que la grandesa d’una persona es mesura d’acord amb com assumeix les seves pròpies contradiccions. Tots, en major o menor mesura, hem de conviure amb el que ens imposa la realitat i hem de decidir entre el que ens diu la ètica de les conviccions i el que ens diu la ètica de les responsabilitats, és evident. Però també és evident que si algú vol generar un àtom de credibilitat política ha de presentar-se davant la ciutadania amb un projecte que tingui un mínim rastre de coherència.
Se’ns dirà que tota la culpa és del Govern anterior, de la seva “herència” i que el pacte subscrit per la dreta respon als interessos de la ciutat per damunt de les diferències ideològiques, etc. Com deia en mateix Carles Pellicer en el seu discurs d’investidura: “el nostre objectiu és fomentar l’ocupació i la recuperació econòmica.” Al fil d’aquesta afirmació, i constatant la paràlisi en la gestió del Govern i el fracàs evident en la generació d’ocupació, cada cop som més els reusencs que ens preguntem quin sentit té un equip de Govern on els seus membres remen en direccions oposades cap a platges i illes no només diferents sinó antagòniques. Recorda el senyor Pellicer quan acusava l’anterior equip de Govern progressista d’incoherent i de ser “una majoria de Govern, més que un equip de Govern”?
“Sic transit gloria mundi”, que dirien els clàssics...
Article de Gemma Capdevila publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada