“Si hay algo que no tocaré nunca son las pensiones”. Aquesta afirmació categòrica de Mariano Rajoy en una recent entrevista televisiva vol dir, a la pràctica, que els pensionistes d’aquest país ja poden començar a tremolar pel manteniment i la integritat econòmica de les seves pensions. I és que, menys d’un any després de la seva arribada al Govern, els ciutadans ja saben interpretar a Mariano Rajoy. Quan diu que mai apujarà l’IVA en realitat està dient que ja està pensant quan anunciarà la seva pujada o quan afirma que “en ningun caso subiré los impuestos porque esto es lo último que hay que hacer en tiempos de crisis” en realitat està calculant quins trams impositius vol incrementar.
Vuit mesos després de guanyar les eleccions fins als ciutadans més confiats ja saben que la paraula de Rajoy i del PP no val res perquè des del primer dia del seu Govern han fet exactament el contrari del que van dir que farien, i subratllo i remarco: exactament el contrari.
Per exemple, pel que fa a les pensions Rajoy i el PP ja van dir durant la campanya que mai passarien la tisora per aquí. I que ha succeït en realitat? Doncs que en aquests primers 8 mesos de Govern els pensionistes han vist com se’ls apujava l’IVA i l’IRPF, els fan pagar medicines que abans no els costaven ni un cèntim, els han imposat el copagament sanitari i han retallat dràsticament les ajudes de la llei de dependència. Tot plegat suposa la major baixada de les pensions que mai s’ha registrat a Espanya perquè suposa una pèrdua real del seu poder adquisitiu sense precedents.
A vegades, però, Rajoy sembla posar a prova al sentit comú, quan no burlar-se directament dels ciutadans. Per exemple, quan afirma: “estoy contento con la reforma laboral porque creo que ha funcionado muy bien.” Sap el senyor Rajoy que a Espanya hi ha 500.000 aturats més dels que hi havia quan va ser elegit president del Govern i que la taxa d’atur ha arribat ja al 25%? De veritat es pot afirmar contundentment que la reforma laboral “ha funcionado muy bien”?
El llistat de mentides i d’espectacles esperpèntics protagonitzats pel Govern del PP en menys d’un any és interminable: recordeu les explicacions a corre-cuita de Rajoy sobre el rescat de la banca perquè arribava tard a veure l’Eurocopa de futbol?
Potser el més devastador és recordar les paraules de Mariano Rajoy adreçades a Alfredo Pérez Rubalcaba en el debat electoral del novembre passat: “Yo no soy como usted que ha subido el IVA cuando no lo llevaba en su programa. Yo lo que no llevo en mi programa electoral no lo hago ni lo voy ha hacer.” En fi...
Tot és fruït d’un error de gravíssimes conseqüències polítiques i, sobretot, humanes. I és que a les files del PP s’havien autoconvençut de què tot era culpa de Zapatero. La sola notícia, en els parquets financers, de què a Espanya hi havia un Govern “fort, sòlid i amb les idees molt clares”, conduït amb ma de ferro per Rajoy, seria la formula màgica per recuperar la confiança dels mercats i sortir de la crisi. Per desgràcia, el preu a pagar per aquest dogma del PP que ha resultat erroni el coneixen molt bé els joves, els aturats, les famílies i els treballadors i, ben aviat, el poden tornar a patir en carn pròpia els pensionistes.
Article de Maria Jesús Sequera publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada