Fa cinc anys que ens acompanya una crisi econòmica de conseqüències dramàtiques, que ningú va saber preveure ni en la profunditat, ni en la intensitat. I és avui, amb els nous governs de dretes català i espanyol, que Espanya i per tant Catalunya, es troben al mig d’una tempesta que s’anomena rescat.
L’evolució de la nostra economia i de les nostres finances públiques, les d’Espanya, però també les de la pròpia Generalitat, són observades amb lupa pels ulls del món, en una situació que no deixa de ser heretada, com ells no es cansen de repetir, però amb una gestió recent que a ningú se li escapa que no ha estat ni brillant, ni encertada, ni eficaç –ans al contrari– que la dels governs anteriors, que havien criticat fins ara.
Amb una diferència: que les seves conseqüències són, si cal, empobridores i injustes com mai per al conjunt de la població, que veu retallats sense cap tipus de criteri els seus drets bàsics en àmbits fonamentals com els de la salut, l’assistència social o l’educació.
Avui a peu de carrer regna la desesperança, la desil•lusió vers el futur, la feina..., ningú creu en la política, no tenim confiança ni en nosaltres mateixos, ni en les nostres bases econòmiques, que eren i encara són molt sòlides, ni en els nostres professionals, ni en els nostres empresaris, els nostres treballadors....
Davant d’aquesta realitat del govern de la Generalitat (CiU) pretén endegar un camí nou, el de la independència que ens ajudarà a resoldre la difícil situació que estem vivint. Us dic que si és això, estem confonent als catalans, molts dels quals estan assumint que només la independència pot resoldre tots els nostres problemes actuals i futurs.
Fins ara s’ha aconseguit fer pujar de to la tensió existent entre Catalunya i Espanya. Una tensió que si a alguna cosa no beneficia és a l’economia. La tensió, la desestabilització, el conflicte permanent i obert i més en temps de crisi, no juga mai a favor ni de l’ocupació, ni de la inversió i el creixement.
Es cert que la manifestació de la Diada de dimarts passat va posar de relleu els sentiments actuals de desencís i decepció en relació amb Espanya i amb la situació
de crisi de molts catalans i moltes catalanes. Els i les socialistes, que no compartim el lema de la manifestació, comprenem perfectament aquests sentiments.
Ara bé, les darreres declaracions del President Mas han portat al país a una cruïlla que comporta més divisió que unió que és el que necessitem per lluitar contra la crisi que colpeix als catalans dia rere dia. Ningú pot creure que hi ha una sortida aïllada de la crisi. De la crisi en sortirem tots junts, els espanyols i els europeus, o no en sortirem pas.
El PSC no està disposat a portar el país cap a un futur incert. No estem disposats a admetre que el rumb és el de la transició permanent. Una transició que no sabem quan comença ni quan acaba, un camí ple d’incerteses i per incerteses, ja en tenim prou amb les econòmiques.
Catalunya, els catalans i l’economia catalana necessita estabilitat i horitzons clars per poder tornar a créixer. I això només ho aconseguirem a través del pacte, i no de la ruptura.
Com? A través d’una relació específica i bilateral del govern de Catalunya amb el Govern d’Espanya, i de la Generalitat de Catalunya amb l’Administració General de l’Estat. Aquesta relació té un nom en molts països estables econòmicament, cohesionats socialment i pròspers internacionalment: es diu model de relacions federal. Unió lliure en la diversitat. Nosaltres, des del PSC, proposem renovar el pacte de la transició sobre noves bases.
“Els socialistes estem convençuts de què només hi ha una via per a Catalunya i es diu federalisme: unió lliure en la diversitat.” Són paraules de Pere Navarro, primer secretari del PSC, en una recent conferència a Barcelona, unes paraules que subscric plenament i per això en aquestes ratlles he fet meves les seves paraules que aporten una mica sentit comú en l’estira i arronsa que aquests darrers dies s’ha establert entre el nacionalisme català rupturista i el nacionalisme espanyol més ranci.
Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada