EL FRACÀS DEL GOVERN DELS MILLORS

“Durant la propera legislatura reduirem l’atur a la meitat”, aquestes paraules literals d’Artur Mas en el debat de candidats a la presidència de la Generalitat d’ara fa dos anys resumeix a la perfecció el fracàs del “Govern dels millors” de CiU. Recordeu aquella propaganda electoral en la que se’ns presentava un somriure sota l’eslògan “Mas president”. Doncs no crec que dos anys després molts catalans tinguin motius per al somriure, almenys cap motiu econòmic.


Des de que Artur Mas és president del Govern l’atur a Catalunya ha augmentat en un 20% (un augment superior als dels anys del tant denostat “tripartit”), un de cada quatre nens catalans viuen en famílies que estan en paràmetres de pobresa, s’han disparat les llistes d’espera i ha caigut la qualitat educativa. Només per això, en qualsevol país europeu el Govern en qüestió seria durament sancionat a les urnes.

CiU es presenta a aquestes eleccions amb un incompliment del seu programa electoral proper al 100%. La veritat és que del programa només ha respectat una única promesa electoral, una sola: eliminar l’impost de successions, el que ha suposat renunciar a ingressos quan no s’ha dubtat en retallar a tort i a dret laminant drets i prestacions socials (tres retallades generals en menys de dos anys ha aprovat aquest Govern “dels millors”).

Aquesta és la veritable cara del Govern que ens ha de conduir “a la transició nacional.”

Ara CiU i Mas es passaran vuit setmanes apel•lant als nostres sentiments nacionals i fent discursos abrandats dibuixant itaques místiques a l’horitzó. Però que els arbres èpics no ens impedeixin veure el bosc de la realitat, que no ens enganyin.

Les properes eleccions son per escollir entre la bandera estelada o la rojigualda com ens diu el senyor Mas?. NO, catalans hem d’anar a votar per decidir si el camí emprès per les polítiques de Mas i Rajoy ha de durar quatre anys més.

Unes polítiques que passen per reduir el dèficit com sigui, sobretot retallant en educació i sanitat públiques, en beques de menjador, eliminant la renda mínima d’inserció, suprimint subvencions a familiars de dispacitats, etc.

El pitjor que podria passar a Catalunya i als catalans és que tots plegats caiguem en la trampa de convertir aquestes eleccions en una mena de plebiscit com volen Mas i CiU. Un plebiscit en què aquests que han fracassat durant aquesta legislatura a l’hora de garantir un mínim benestar als catalans obtinguin la victòria electoral abraçats a la senyera.

Tingueu present que aquests mateixos “patriotes” utilitzarien aquesta majoria per continuar aprovant retallades socials el dia després de les eleccions, tot, això sí, pel “bé de Catalunya.”

Aquestes eleccions no s’han de situats en la falsa dicotomia Catalunya versus Espanya sinó en l’autèntica pregunta de si volem un Govern de dretes que continuen laminant l’Estat del benestar o un Govern progressista, liderat pel PSC, que prioritzi el benestar de les persones.

Article d'opinió de Núria Segú