El dissabte 10 de juliol el
nostre país va viure un dels dies més importants de la seva història recent,
una d’aquelles jornades en les que està en joc el futur dels nostres fills i dels
nostres néts. Aquell dia la Unió Europa va anunciar un rescat de 100.000
milions d’euros per a salvar al sistema bancari espanyol. Les conseqüències
d’un rescat d’aquesta magnitud estan a la vista de tots (la primera, que
implicarà un augment de, com a mínim, un 10% del deute públic del país, amb tot
el que això comporta). El que a ningú amb sentit comú se li acudiria fer és
negar aquesta realitat i vendre aquest rescat com “un gran éxito.”
Davant d’aquesta tessitura,
repeteixo, històrica, què és el que fa Mariano Rajoy? Convoca una sessió d’urgència
de les Corts per donar compte del que està passant? Compareix en roda de premsa
o a la televisió per explicar als espanyols la delicada situació que estem
vivint?. No. Res de tot això. El que fa el president del Govern és cedir aquest
acte de responsabilitat bàsic al seu ministre d’economia (per cert,
exresponsable a Espanya de Lehman Brothers, un dels bancs d’inversió financers
responsables del desastre que estem patint) i preparar les maletes per anar a
Polònia a gaudir del futbol. I és que l’endemà juga “la roja” i, ja se sap, que
el que mobilitza en aquest país el futbol no hi ha res que ho iguali.
Convido a totes les persones
que llegeixin aquest article a que vagin a Internet, a qualsevol canal digital,
i vegin el seguiment que una càmera de televisió va fer de Mariano Rajoy mentre
veia el partit Itàlia-Espanya. Mentre la crisi espanyola està en boca de tots a
nivell mundial, ni un rastre de preocupació o de rigidesa creua al rostre. Més
aviat el contrari. L’únic “rictus” de malestar que es podia identificar en la
cara de Rajoy era quan els davanters italians s’acostaven a la porteria
espanyola. Quan Fàbregas marca el gol d’Espanya Rajoy respira enormement
alleugerit. Fins i tot s’abraça a la persona que està situada a la seva
esquerra. Immune als problemes que sacsegen el país, és innegable que Mariano
Rajoy va poder passar una bona estona...
Aquest és el president,
recordem-ho, que es va comprometre abans de les eleccions a no enganyar als
espanyols i ha dir clarament “al pan, pan y al vino, vino.”
Sorpresos els propagandistes
del PP per aquesta excepcional mostra de frivolitat (un mitjà de comunicació
internacional ho va qualificar com a “mezcla de brabuconeria y de negación) no
han trigat ni mig minut a afirmar que tot plegat respon a la voluntat de
transmetre un missatge de “tranquil·litat” per “donar confiança als mercats.”
Deu ser la mateixa
“tranquil·litat” que volen transmetre els dirigents del PP a Tarragona quan,
després de l’espectacle increïble que ens van oferir fent d’oposició al seu
propi Govern en el tema del tercer fil, dediquen tots els seus esforços a
demanar que els partits de futbol de l’Eurocopa puguin veure’s per la pantalla
gegant de la Tabacalera. Com si no hi haguessin problemes més seriosos.
No serveix de res sentir
vergonya aliena...
Article d'opinió de Maria Jesús Sequera publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada