Preparàvem les eleccions municipals de 1999 i volíem una renovació del nostre programa i del candidat. Portàvem deu anys a l'oposició i havíem proposat a tres tarragonins de reconegut prestigi , un d’ells l'actual alcalde, que encapçalessin la candidatura socialista. Josep Fèlix Ballesteros em va prometre fermament l'estiu de 2008 a Lekunberri que estaria disposat a assumir aquesta responsabilitat quatre anys mes tard, cosa que va acomplir el 2003.
En efecte, vàrem renovar profundament el programa, entre altres coses la planificació de la nostra ciutat que ens comprometérem a acordar amb els agents econòmics i socials i a dues novetats que em plagueren especialment: l'estalvi i eficiència energètica i la generació d'energia renovable i la celebració dels Jocs del Mediterrani.
Totes aquestes idees, sorgides del debat i de la col·laboració de companys i amics experts en aquestes matèries han anat veient la llum a la nostra ciutat. I totes elles foren objecte de menyspreu pels qui ara són a l’oposició. I totes elles amb un alcalde socialista:
La planificació ha acabat veient la llum amb el Pla Tarragona 2022 malgrat que un Ple Municipal en què la reclamàvem ens van dir que l’esquerra sempre teníem la mania (sic) de la planificació.
Pel que fa l’energia, la renovable s’ha estès en moltes iniciatives a la ciutat i ja portem dos anys de funcionament de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) que en els propers mesos acabarà essent un referent mundial; en paraules de l’alcalde Ballesteros el dia de la seva inauguració que no oblidaré mai, amb l’IREC juguem a primera divisió en el terreny de la investigació energètica i en l’anomenada economia verda.
I pel que fa als Jocs del Mediterrani, aquelles eleccions del 99 van ser la nostra proposta estrella. Pere Valls em va suggerir que ho incorporéssim al programa i per aquest savi consell i per altres suggeriments, vaig demanar-li que formés part de la candidatura. Així és com Pere Valls va ser regidor i és just que se li reconegui la paternitat d’una idea que ha acabat esdevenint una realitat també amb l’alcalde Ballesteros.
Acabada la campanya electoral – CiU va passar de 13 a 11 i nosaltres de 7 a 8 ) vàrem presentar al Plenari la iniciativa i valdria la pena llegir l’acta d’aquella sessió. Entre rialletes i menyspreus, ens vam sentir dir coses com que els Jocs del Mediterrani eren cosa del passat, del NODO i de l’Espanya de blanc i negre. Però, ironies del destí, uns anys més tard a CiU li va agradar la idea i es veu que els Jocs del Mediterrani ja no eren tan antics, ni eren de l’Espanya de blanc i negre sinó que havien cobrat color. El 2005 va assistir el regidor Raül Font a Almeria i el febrer de 2007, el candidat de CiU a l’alcaldia Joan Aregio acusà el candidat del PSC Ballesteros d’apropiar-se de la idea dels Jocs. Llavors vaig pensar en la part miserable de la política però també que una bona idea sempre acaba triomfant.
Els Jocs ja els tenim i ja són de tots els tarragonins i tarragonines i també de tots els catalans i catalanes perquè podem dir amb orgull que això té repercussions nacionals i internacionals. Però tota idea té un inici i una persona que l’ha originat. I aquesta és Pere Valls i Miró. I és una gran notícia perquè, com ha dit Francesc Vallès, és una oportunitat magnífica per reactivar la nostra economia i per la generació de llocs de treball a Tarragona i a les nostres comarques, per al turisme, per a la promoció, per pujar un graó més en el reconeixement nacional i internacional de Tarragona, per mostrar-se al món amb tot el que de positiu té i tindrà la ciutat. Però també per la promoció dels valors que comporta l’esport com l’esforç, la constància, l’adquisició d’hàbits saludables, el companyonia o l’afany de superació que tant necessitem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada