dilluns, 27 de novembre de 2017

ARA, EFECTIVAMENT, ÉS L’HORA D’UN PACTE PER TARRAGONA



A finals de novembre de 2009 el Govern de la Generalitat, liderat aleshores pel president Montilla, va presentar els pressupostos del Govern català per a l’any 2010 (el darrer de la legislatura), ja en un escenari de greu crisi econòmica. Els pressupostos destinaven un total de 152 milions d’euros a inversions directes a les sis comarques del Camp de Tarragona (per posar només un exemple: 51 milions a la ciutat de Tarragona). Doncs bé, pocs dies després l’aleshores grup de CiU va convocar una roda de premsa a Tarragona on el seu portaveu parlamentari, Oriol Pujol (paradoxalment sempre portaven un dirigent de Barcelona per denunciar un presumpte tracte de favor a Barcelona), rodejat pels diputats i dirigents de Convergència (actual PdeCAT) a les nostres comarques denunciaven, textualment, “el menyspreu del tripartit (sí, sí, en aquell moment hi havia un president del PSC investit amb els vots dels diputats d’ERC) per Tarragona i el volum d’inversió “ridícul” d’uns pressupostos que mostren un desequilibri evident entre els diferents territoris del país”, segons es pot llegir encara consultant els buscadors d’Internet (maleïda hemeroteca!, deuen pensar alguns).

Doncs bé, els pressupostos de la Generalitat per enguany (aprovats amb els vots del PdeCAT, ERC i la CUP) suposen una inversió total de, exactament... 40.674.224 euros per al Camp de Tarragona. La inversió per càpita en el marc d’aquest pressupostos baixa fins a l’extrem de situar-nos a la cua del país. En algunes de les comarques tarragonines les inversions són raquítiques i arriben a nivells d’una desinversió objectiva quasi, quasi insultant (com és el cas de la Terra Alta on el volum inversor respecte al del 2010 ha davallat en un 95%. Un 95%!).

Hi ha decisions que no es poden entendre i aquesta n’és una. Recordem que els dirigents del PdeCAT consideraven fa set anys que 152 milions d’euros eren “un volum d’inversions ridícul” per les nostres comarques. Podríem pensar, doncs, que s’han posat les mans al cap davant d’aquests pressupostos tan lamentables que divideixen com a mínim per tres allò que consideraven “inacceptable”. Doncs no, doncs no. Ni una paraula de malestar. Més aviat el contrari, el mateix delegat del Govern a Tarragona (i actual cap de llista d’ERC per Tarragona a les eleccions del 21-D) ha arribat a qualificar aquests pressupostos lesius per a tots els ciutadans tarragonins com uns comptes “equilibrats”. És realment fascinant...

Davant d’aquesta realitat entenc la indignació que poden sentir molts tarragonins per aquest menyspreu sistemàtic i sostingut vers el nostre territori i la seva gent. Algú es pot arribar a preguntar en veu alta si les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre formen part de Catalunya en el mapa mental d’alguns. Malgrat això els socialistes volem fugir de les recriminacions i centrar-nos en les propostes en positiu. I la solució que proposem defensa la necessitat, imperiosa i ineludible, d’un pacte per Tarragona.  

I en què consisteix aquest pacte? Ras i curt: els socialistes proposem a la resta de forces polítiques tarragonines que tots ens comprometem a no aprovar, sota cap concepte, uns pressupostos que no contemplin un volum inversor que no sigui, com a mínim, el que ens mereixem pel pes de la nostra població i de la nostra economia en el conjunt del país i per la potencialitat de les nostres comarques. Seran PdeCAT, ERC, CUP, Ciutadans o el PP, tant m’és, capaços de negar quelcom tan elemental? Confiem que alguns recordin allò que “exigien” quan estaven a l’oposició i teníem un volum de recursos tres vegades superior al que tenim ara.


Crec que és el mínim del mínim que podem demanar. Alguns voldran passar de parlar de Tarragona en aquesta propera campanya electoral i centrar-ho tot en el tema de la independència. No és el nostre cas. No defugirem cap qüestió però volem parlar, i molt, de les necessitats dels ciutadans de les comarques tarragonines. Només faltaria! I no només parlar sinó també acordar i consensuar propostes positives i reals que suposin una millora de les condicions de vida dels tarragonins i tarragonines. Per què, diguem-ho clarament, si la nostra demarcació representa el 10% de la població i el 12% del PIB català perquè hem d’estar condemnats a rebre tan sols el 5% de les inversions de la Generalitat? És que és incomprensible, realment. Ara és l’hora de les solucions. Ara és l’hora, efectivament, d’un pacte per Tarragona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada