dilluns, 31 d’octubre de 2016

UN SALT CAP AL DESCONEGUT



“Aleshores, és un salt cap al desconegut?”, va preguntar un periodista. La persona a qui es dirigia la pregunta es va girar ràpidament i va respondre mirant per damunt de les seves ulleres: “sí, és un salt cap al desconegut.”

És el 9 de maig de 1950 i Robert Schuman, ministre d’afers exteriors francès, acaba de fer una declaració històrica, tan històrica que avui dia el 9 de maig es commemora el dia d’Europa malgrat que tan sols un reduït nombre de ciutadans europeus conegui el motiu d’aquesta celebració.

I que va proposar Shuman aquell dia? Bàsicament una idea revolucionària: unir la part essencial de les economies de França i Alemanya sota una autoritat supranacional europea i convidar a la resta d’Estats europeus a sumar-s’hi. Per a què? Per evitar una nova guerra fratricida i eradicar-la d’Europa. D’aquí va néixer la comunitat europea del carbó i de l’acer, primer embrió de la Unió Europea actual.

Evitar una nova guerra, vet aquí la idea germinal que va impulsar el somni de la construcció europea. Va ser un projecte fàcil? En absolut. Les cròniques de l’època assenyalen que Shuman va acabar les seves paraules afirmant: “ignorem quina serà la sort de la nostra proposta. Li correspon ara a Europa donar una resposta”, enmig d’un murmuri general d’estupefacció dels presents a la roda de premsa per l’envergadura i la gosadia del projecte. “Està Rússia a Europa?”, va preguntar amb sorna un periodista. “Naturalment”, va respondre Shuman amb rapidesa. Som el 1950, en plena guerra freda, i Shuman ja somia amb una Europa solidària i federal que incorpora Rússia i el món eslau...      

66 anys després de les històriques paraules de Shuman novament ens trobem davant d’un salt cap al desconegut. Aquest cop, però, no es tracta d’un projecte suggerent sinó de la constatació que Europa ha traït els seus principis fundacionals ofegats a les platges on els refugiats de les guerres i de la pobresa del sud del Mediterrani intentaven arribar atrets per una esperança de vida amb pau i progrés que als seus països d’origen era impossible assolir. Un cop s’ha pagat a Turquia per tal que es quedés amb els refugiats de la guerra de Síria i impedir la seva arribada a territori europeu quin serà el proper pas? Barrar les fronteres amb murs impenetrables?

Shuman, un home políticament conservador però amb principis socials i cristians que hagués abjurat del neoliberalisme actualment imperant, va fixar magistralment els valors medul·lars que justifiquen la idea mateixa d’Europa: bressol de la democràcia, Europa ha de seguir sent la seva principal guardiana i exercir de guia de la humanitat prefigurant la solidaritat universal del futur.

Tarragona, una ciutat que ha demostrat durant la seva llarga història el seu compromís absolut amb la llibertat i la lluita contra qualsevol tipus de totalitarisme, s’identifica plenament amb l’essència ètica de la construcció europea, reivindica la seva vigència i exigeix la seva recuperació urgent. Europa no pot ser tan sols un mercat o un bloc econòmic de transaccions financeres. Europea és, sobretot, un somni de vocació universal de respecte escrupolós als principis democràtics el que incorpora indefectiblement el dret d’asil. No entendre això és naufragar en l’egoisme nacionalista que obrirà les portes a tota mena de moviments populistes d’extrema dreta i d’extrema esquerra que no senten més que menyspreu per la solidaritat supranacional que desitjaven Shuman i els pares fundadors de la Unió Europea.


Si donem l’esquena a la desesperació dels refugiats de la guerra de Síria, si el nacionalisme de base etnicista torna a reaparèixer amb força i si som incapaços de bastir un espai de progrés on el benestar social estigui garantit i que eradiqui la pobresa què podem esperar? Quin futur li espera a Europa? Quasi és pot escoltar el ressò de les paraules...És un salt cap al desconegut? Sí, és un salt cap al desconegut.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada