dilluns, 10 d’octubre de 2016

ADMIRANT LA FORTALESA DE LA LLUÏSA



Al conjunt d’Espanya aquests darrers anys de Govern del PP han comportat retallades educatives que sumen prop de 8.000 milions d’euros mentre que a Catalunya el Govern de Convergència, amb el suport ara d’ERC i la CUP, acumula retallades superiors als 1.200 milions d’euros menys d’inversions en educació. O, dit d’una altra manera, des de 2011 Espanya ha retallat en educació quatre vegades més que el conjunt de la Unió Europea i Catalunya, la Catalunya on el debat omnipresent sobre la independència sembla ofegar qualsevol altre reflexió, fins a cinc cops més.

Bé, fins aquí les dades objectives però com poder transmetre el pòsit humà que hi ha al darrere de les xifres? Ho intentaré explicant la vivència real de la Lluïsa, una professora especialitzada en suport a l’atenció educativa que treballava en un col·legi públic. Vaig conèixer la seva història gràcies a un company de la sectorial d’educació del partit que me la va transmetre com a exemple devastador de les retallades que algú tancat en un despatx, que no deu haver tornat a trepitjar una escola des de que va acabar secundària, aprova aparentment insensible a les seves conseqüències reals.

La Lluïsa donava classe de reforç i suport als alumnes que tenien més dificultats. Un dels pares dels nens que tenia com a alumne va escriure una carta a  la direcció del centre agraint la seva tasca i explicant com el seu fill havia adquirit l’interès per la lectura gràcies al mètodes d’innovació de la Lluïsa, que aconseguia que els nens s’interessessin pels relats dels contes, creant un món imaginari, estimulant així l’interès i la curiositat dels infants per seguir llegint.

S’hauria de fer un monument a la Lluïsa i a les persones que com ella posen passió, determinació i fortalesa en l’educació dels nens i nenes i en el foment del seu desenvolupament com a persones, en el que considero un autèntic aprenentatge per a la vida. En lloc d’un homenatge la Lluïsa avui es troba a l’atur, com una víctima més del llarg llistat d’acomiadaments de professors d’educació especial, tècnics educatius i auxiliars del personal docent de suport que han comportat les retallades dels pressupostos d’Educació. Els mateixos sindicats alerten que les Lluïses, les persones que tenen cura educativa dels alumnes amb més dificultats, s’han reduït a la meitat en els darrers cincs anys perquè han rebut de ple l’impacte de les retallades que algú que no ha llegit gran cosa a la seva vida ha definit com a “despesa supèrflua” de la que es pot, alegrement, prescindir.

Això en un país on al mateix temps el Govern del PP va aprovar una amnistia fiscal a mida de les grans fortunes a fi i efecte que els evasors que porten els seus milions fora del país per evitar pagar els seus impostos que permetrien contractar, enlloc d’acomiadar, Lluïses surtin “de rositas” que es diu popularment. Una amnistia aprovada pels mateixos que després ens diuen que les retallades són lamentables però –ai sí!- inevitables perquè “no hi ha diners” i que tot és conseqüència dels “excessos” comesos pels anteriors Governs socialistes que van creure i van invertir en una educació pública i de qualitat al servei de tothom i no només d’aquells que se la poden pagar.

Per sort, però, en aquest país hi ha persones honestes i compromeses com la Lluïsa que entenen l’educació com un compromís moral. I dic això perquè aquest company al que feia referència em va explicar que l’últim cop que va veure la Lluïsa es dirigia a casa d’un dels seus antics alumnes. Malgrat que estava a l’atur continuava donant classe a nens i nenes, molts fills de famílies provinents de la immigració, perquè sabia que en cas contrari quedarien fora del circuït educatiu ja que no podrien seguir el ritme dels seus companys. I els portava llibres per estimular la passió per la lectura.

Crec que la Lluïsa és el paradigma d’una de les majors riqueses que tenim al nostre país: el col·lectiu de professors i professores i el conjunt del personal docent i auxiliar que tenim a les escoles i instituts. En nom del Partit Socialista vull reconèixer l’enorme esforç que feu cada dia així com transmetre-us la nostra determinació de combatre políticament per buscar solució a les dificultats amb les que heu de batallar en forma de retallades, de menys beques, de reducció de substitucions per malaltia, de ratio d’alumnes més elevades, d’eliminació de projectes d’innovació, etc. Us demano perdó per si a vegades des del món de la política no hem estat a l’alçada de l’exemple que representeu i us encoratjo a seguir endavant. Sé que si sou on sou és perquè sabeu que l’ensenyament obre als nens i nenes un ventall molt ampli de possibilitats per a què comencin a construir-se un camí de futur i una personalitat pròpia com a persones i ciutadans amb valors morals.      


Des de l’admiració més sincera i profunda a totes les Lluïses del país, moltes gràcies a tots i a totes pel vostre esforç i el vostre compromís.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada