dimecres, 19 d’octubre de 2016

AVINGUDA FELIX DZERZHINSKI



Hi ha dies que un sent vergonya aliena quan llegeix segons quines coses. Avui és un d’aquests dies ja que escric aquestes línies encara estorat després de llegir que la portaveu del PP a l’Ajuntament de Madrid, la senyora Esperanza Aguirre, crítica amb vehemència la decisió del consistori de canviar la denominació del carrer Millàn Astray per carrer de la intel·ligència.

Segur que a molts dels joves de la meva edat i els que venen darrera aquest nom de Millàn Astray no els sona absolutament de res per tant permeteu-me que us posi en antecedents. Bàsicament, Millàn Astray, un militar amic personal del dictador Franco, ha passat a la història per l’enfrontament dialèctic que va mantenir amb Miguel de Unamuno al paranimf de la Universitat de Salamanca el 12 d’octubre de 1936, és a dir, iniciada ja la Guerra Civil.

Aquell dia, fart d’escoltar crides histèriques que instaven a “l’extermini” de “rojos, bascos y catalanes” que eren definits com “la anti-españa” per part dels oradors precedents Unamuno es va aixecar per denunciar la barbàrie exterminadora dels franquistes ja que, segons va emfatitzar, “de vegades quedar-se callat equival a mentir”. En aquell moment el tan admirat, pels regidors del PP de Madrid, Millàn Astray va interrompre a l’escriptor bramant “¡viva la muerte! ¡muera la inteligencia!”. Malgrat els crits pertorbats dels falangistes presents a la sala Unamuno va acabar la seva intervenció proclamant “vencer no es convencer y no puede convencer el odio que no deja lugar a la compasión. Venceréis però no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta pero no convenceréis porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta: razón y derecho en la lucha.”

En aquell moment els guardaespatlles que acompanyaven Millàn Astray van habilitar el percutor de les seves metralletes disposats a assassinar l’escriptor allà mateix. No el van matar de miracle perquè la dona del dictador el va agafar del braç per treure’l viu de la Universitat. Disparar al tun-tun i ferir tan insigne senyora hagués estat massa fins i tot per algú com Millàn Astray...

Després de recordar aquests fets la polèmica no hauria de ser si l’Ajuntament de Madrid decideix treure a aquest senyor del nomenclàtor dels carrers  municipals sinó com és possible que Millàn Astray (i tot el que representa d’encarnació del pitjor patriotisme testicular i irracional), després de dècades de democràcia, encara tingués aquesta distinció immerescuda de donar nom a un carrer. Però, és clar, això seria raonable en un país on la dreta hagués fet la seva particular transició i hagués deixat de contemporanitzar o intentar contextualitzar règim autoritaris que haurien de merèixer el rebuig unànime de tots els demòcrates. No és normal en un país on el PP encara ara s’absté o vota en contra quan els Ajuntaments retiren les distincions municipals atorgades al dèspota Franco durant la seva dictadura.


Algú s’imagina l’escàndol internacional que suposaria el fet que la democràcia cristiana alemanya crítiques la retirada del nom, posem per exemple, del carrer Himmler o del carrer Goebbels de Berlin? Doncs la connivència amb el franquisme del PP és tan evident que al nostre país molts ni tan sols s’indignen quan el PP critica actuacions que són pura higiene democràtica. Afirma la senyora Aguirre que cal mantenir l’homenatge a Millàn Astray perquè “va participar en assumptes socials molt importants.” Seria interessant conèixer quina és aquesta presumpte tasca social per part d’algú que afirmava perles com aquesta: “hay que estimular el espíritu de la muerte. Morir en combate es el mayor honor. La muerte llega sin dolor y el morir no es tan horrible como parece”... en tot cas, sabia la senyora Aguirre que el fundador de la Cheka, la policia política del règim soviètic responsable de milions de morts, va fundar també diversos orfenats? Proposarà doncs, seguint aquesta singular i curiosíssima teoria del benestar social, el PP de Madrid dedicar una avinguda de la capital a Fèlix Dzerzhinski? No ho farà perquè Dzerzhinski era un fanàtic seguidor d’una ideologia que el PP menysprea però que ningú dubti de quin seria el posicionament de la senyora Aguirre si aquest mateix Dzerzhinski hagués estat cap de la brigada política-social del franquisme: seria un heroi social fundador de molts orfenats digne de donar nom a una avinguda de Madrid. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada