EL MENYSPREU

Dimarts dia 5, eren les 10:00, s’inicia la comissió de Foment del Congrés, estàvem tots a lloc?. No. La ministra Ana Pastor i els màxims dirigents del sector Ferroviari del ministeri (d'Adif i Renfe) nomenats per ella es veu que havien decidit que això d’anar a donar explicacions en un òrgan de control democràtic no va amb ells. Que no cal, que és una pèrdua de temps. Que no volen, vaja.

Com la ministra no dóna la cara continuem sense saber quan pretén el Govern del PP iniciar les obres del tercer carril per connectar, el Port, la indústria, i Tarragona amb el nus de Castellbisbal amb ample europeu (estàndard). Li volia preguntar, perquè va ser ella mateixa la que va dir, ens va dir, en diferents ocasions, en algun cas solemnement que era una obra "prioritària” i que el 2015 (exacta, si, el 2015) estarien acabades. Som a l’abril de 2016 i ni tan sols han començat, ni ens han explicat el perquè. El silenci i avui l’absència han estat la seva resposta, al més pur estil autoritari.

Només per això, per aquesta mena d’actituds i per aquesta manca de respecte als diputats, als representants dels ciutadans i les ciutadanes, el PP es mereix passar a l’oposició. Potser allí es regenerarà democràticament i de pas farà nét dels seus ja innombrables casos de corrupció que l'afecten. Aquest país, com la resta d'Europa, es mereix una dreta honesta, civilitzada i que doni la cara, que no planti als representants que el poble ha elegit. Ni això són capaços de respectar. En fi... paciència.

Ara que també hi ha una altra forma de manifestar el menyspreu. Actua de manera més sibil.lina però també amb eficàcia i contundència. És la que han portat a terme també aquesta setmana els diputats de DiL –la Convergència de tota la vida- i ERC, que ja actuen com un sol partit des de que Esquerra ha abandonat el seu programa social fent de comparses de la dreta catalana de sempre al Parlament.

Al que anàvem, els dos grups van presentar una proposició demanant aturar el pla hidrològic de la Conca de l’Ebre que l’executiu en funcions del PP va aprovar després de les eleccions amb una barreja d'irresponsabilitat i supèrbia. Fins aquí tot raonable. El problema és que ambdós grups van fer tot el possible per no arribar a cap acord amb nosaltres ni a acceptar les nostres esmenes i acabar amb el propòsit de Rajoy de colar-nos a l’últim moment el Pla de Conca de l'Ebre per la porta del darrere. Parlo d’esmenes tan de sentit comú com dir que cal el consens de tots els agents socials i territorials, així com garantir les necessitats ambientals, per poder actuar amb eficàcia i garantir els interessos de la gent de les Terres de l’Ebre.

No va ser possible perquè en el fons els diputats de l’entente CDC-ERC el que perseguien era perdre la votació per continuar alimentant allò de que més enllà de l’Ebre “tothom està contra Catalunya i els catalans.” Tot això protagonitzat, en part, per dirigents de Convergència que van votar a favor del Pla Hidrológic Nacional que ens va imposar el Govern d’Aznar i que tant de rebuig va provocar a les nostres comarques i que va ser derogat pel President Zapatero. Preferien perdre la votació en detriment dels interessos dels ciutadans de les comarques tarragonines. Greu error que pot funcionar un dia en un titular de diari però sobre el que no es construeix res de bo a llarg termini.  

Dues formes de menyspreu (la del PP i la de CDC-ERC) que representen la pitjor cara de la vella política que tenim l’oportunitat històrica de deixar enrera de la ma d’un Govern progressista i reformista liderat per Pedro Sánchez.