EL PARADIGMA DE CONSTANTÍ

Pocs exemples il·lustren millor el fracàs del Govern d’Artur Mas que el de Constantí. Des que CiU va guanyar les eleccions al Parlament el 2010 les inversions de la Generalitat al municipi han davallat un 78% passant de més de 2,3 milions d’euros amb Govern socialista a menys de mig milió d’euros amb Govern de CiU, amb el suport d’ERC, a la Generalitat. És que Constantí no necessita aquestes inversions? En absolut. De fet, Constantí és una de les ciutats del país amb una taxa d’atur i de fracàs escolar més altes de Catalunya i d’habitatges ocupats il·legalment. Com és possible, doncs, que CiU i ERC passin amb més contundència la tisora també per aquí? No se’ns dóna cap explicació. La veritat és que el silenci ha estat sempre la resposta de la Generalitat a les reiterades iniciatives parlamentàries del grup socialista emplaçant el Govern que actuï a Constantí.

Però és que hi ha un altre aspecte en el qual Constantí és paradigma del mal Govern que hem hagut de patir tots els catalans durant els darrers anys. Em refereixo a la privatització, aprovada pel Govern Mas, de la planta incineradora de residus industrials ubicada al municipi i que dóna cobertura a tot el país i més enllà.

Aquesta privatització suposa una pèrdua de control dels ciutadans sobre la seguretat mediambiental i també una pèrdua d’ingressos econòmics per a un dels pobles amb la renda per càpita més baixa de Catalunya. Implica també un risc sobre el manteniment dels actuals llocs de treball (el compromís de només dos anys amb la nova empresa és poc acceptable) i les seves condicions laborals. 

Amb aquests arguments damunt la taula com pot el Govern de CiU defensar una privatització que deixarà en mans d’una empresa privada la gestió de residus industrials especials que poden suposar situacions de risc per a la salut de les persones?

Difícilment trobarem un Govern a la història democràtica de Catalunya amb un bagatge d’acció de Govern més pobre que aquest d’Artur Mas i del binomi CiU-ERC. Per ocultar tanta incompetència i desídia ara que s’acosten unes noves eleccions avançades al Parlament els ciutadans tornarem a ser sotmesos a un bombardeig de frases grandiloqüents que ens emplaçaran a una falsa èpica patriòtica. Oblidaran, altre cop, que difícilment poden parlar de “la llibertat de la pàtria” aquells que no han tingut cap problema en tancar quiròfans, retallar beques menjador o privatitzar serveis essencials com la incineradora esmentada. On és la llibertat de la pàtria si la de les persones que hi viuen cada cop és més minsa?

Malgrat això, vull ser positiu i destacar que Constantí pot ser paradigma també en un tercer sentit. I és que els ciutadans del poble han decidit democràticament a les urnes posar el punt i final al Govern de CiU i ERC que va néixer, recordem-ho, per la voluntat d’un trànsfuga i no dels seus ciutadans. Malament acaba el que malament comença. Ara, de la ma d’un jove i honest nou alcalde, Óscar Sánchez, Constantí es disposa a recuperar el temps perdut i tornar a fixar la prioritat en el servei a les persones, a donar satisfacció a les seves necessitats reals, a fer-ho des de la proximitat i la transparència i essent ferm en la defensa dels interessos del poble encara que s’hagi d’enfrontar amb el govern del país. 

Esperem que el camí que ara s’obre a Constantí sigui el precedent del que podem obrir a Catalunya i a Espanya en el cicle electoral que afrontarem en els propers mesos.   

Article de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona