EN NOM DE L'EBRE

Quan un territori ha de dir prou i proclamar-se en rebel·lia? Quan el menyspreu i la burla per part d'aquells que ofenen arriben a un límit que no es pot franquejar. Hi ha una frontera moral, unes línies vermelles que afecten al sentit comú, que mai es poden travessar. Igual com passa amb les persones, també les societats han de mirar-se al mirall i sentir autoestima si es vol construir quelcom de positiu.

Doncs bé, aquest moment de plantar-se ha arribat. El Govern d’Artur Mas ha presentat el projecte de pressupostos per a l'any vinent. El panorama és devastador, així de clar. Les inversions a les quatre comarques ebrenques cauen fins a límits històrics: només 17 milions d'euros d'inversions directes en uns pressupostos de gairebé 1.000 milions per al conjunt del país. En el marc d'aquests comptes que tenen la gosadia de presentar, l'Ebre representa un misèrrim 1,7% del total de les inversions quan som el 3% de la població de Catalunya. En relació als darrers pressupostos dels Governs de progrés de Pasqual Maragall i José Montilla -any 2010- les inversions de la Generalitat a l'Ebre davallen dels 115 milions d'euros a aquests ridículs 17 milions d'ara, o sigui que l’any 2015 perdrem prop de 100 milions d'euros d'inversions respecte el 2010, als quals cal afegir els centenars de milions acumulats que s’han perdut des d’aleshores. És a dir, una davallada del 86%. Com és possible tan menyspreu, tanta desídia i tant cinisme vers els ciutadans de les Terres de l’Ebre? Certament, no ens ho mereixem.

Les excuses que se'ns donen des del Govern i des de les files de CiU provoquen la vergonya aliena. Se'ns explica que "les inversions socials" que s'afirma "prioritzar" provoquen aquesta lamentable però necessària retallada de les inversions a les nostres comarques. Creurà realment el Govern de Mas que els ebrencs som beneits? Per què, si s'ha de fer un esforç "social", a Barcelona i a la seva àrea metropolitana les inversions creixen un 24%? Creu el president Mas i els seus socis d'ERC que aquest "necessari esforç" l'hem de fer tan sols la gent de l'Ebre? D'altra banda, quin és aquest caràcter "social" d'uns comptes que congelen les inversions en matèria de salut i educació, continuen retallant en dependència i laminen, per exemple, totes les aportacions del Govern a les escoles bressol? Ni la vergonya de dir la veritat tenen... 

Ja està bé de tanta misèria! A l’Ebre no ens mereixem aquest tracte. És l’hora de plantar-nos, sabem com fer-ho i ho hem demostrat en més d’una ocasió. Només cal recordar els atacs de CiU vers aquest territori i ara estem  davant d'una nova agressió. Una agressió que es torna a carregar sobre les esquenes de les nostres classes populars i mitjanes, dels nostres joves que busquen una oportunitat, dels aturats que cerquen feina, dels treballadors que han vist com els seus sous s'han devaluat, de les dones, dels dependents, etc. Una agressió contra la gent de l'Ebre, contra les nostres necessitats i les possibilitats -que se'ns mutilen- d'aconseguir un futur econòmic viable per al nostre territori. Sense inversions públiques com ens podem desenvolupar?

Posem-nos dempeus altra vegada! Estic convençut que cap diputat que senti realment amor per l'Ebre pot validar i votar uns pressupostos que ens condemnen a ser l'etern racó oblidat de Catalunya. Aparquem les disputes partidistes i donem tots el millor de nosaltres mateixos en defensa dels drets i de la dignitat dels nostres fills. Els socialistes hi estem disposats.

En nom de l'Ebre, i de tot allò que representa de justícia social i equilibri territorial: prou!

Article de Francesc Miró publicat al setmanari Més Ebre