Corren aires de revenja contra els sindicats de classe al nostre país. Les afirmacions de la presidenta madrilenya Esperanza Aguirre “"Estos sindicatos caerán como el muro de Berlín", demostren que la dreta política i econòmica, creu que ara és el moment de passar comptes amb el passat i aplicar les receptes que va fer famosa a la ex - premier i baronessa, Margaret Hilda Thatcher, consistents en convertir a les organitzacions sindicals en simples associacions que organitzin el Primer de Maig, alguna festa i manifestació però poca cosa més. Quan calgui parlar dels assumptes laborals, ja s’entendran a cada lloc de treball, l’amo, que no l’empresari i el servidor, que no el treballador. Així entenen els conservadors espanyols les relacions laborals i només cal veure l’ultima reforma per comprovar-ho.
Però el que millor ha fet la dreta espanyola, és la campanya de desprestigi de les organitzacions sindicals que està tenint unes conseqüències corrosives entre els propis treballadors. És fàcil trobar a qualsevol lloc empleats “indignats” contra els alliberats sindicals, contra els Comitès d’Empresa, contra els seus delegats, contra tot allò que pugui tenir algun tipus de relació amb els sindicats. Podem trobar casos vergonyants entre aquests col•lectius de representants sindicals? Segur. Però també cal tenir en compte els milers de delegats, que estan colze a colze treballant, lluitant per aconseguir unes millors condicions de treball. No podem oblidar que si no fos per molts d’aquests i aquestes que defensen els drets i la llibertat dels obrers, en algunes empreses les condicions possiblement serien quasi medievals.
CCOO, USO i la UGT varen ser legalitzats al nostre país a l’abril de 1977. El sindicat de tendència i filiació socialista va ser creat al 1888 a Catalunya, concretament a la ciutat comtal. CCOO es funda el 1976 però ja venia d’una tradició de lluita per les llibertats des dels anys cinquanta amb una trajectòria lligada i paral•lela al Partit Comunista d’Espanya. Totes dues organitzacions han estat al nostre país referents clars a favor de la llibertat democràtica i dels drets dels treballadors i és absolutament injust que ara siguin una part dels que gaudeixen d’aquesta els qui portin a la pràctica les politiques anti - sindicals que la dreta maquina.
Cal reaccionar frenant aquesta campanya de desprestigi. S’ha d’exigir a les organitzacions sindicals exemplaritat en els seus comportaments i la dels seus representants, com cal fer-ho en totes les activitats de caràcter col•lectiu. També cal exigir-ho a les organitzacions empresarials i als qui per exemple han fet desaparèixer els sistema de caixes d’estalvis a Catalunya, als qui han tingut comportaments poc ètics en els negocis i ens han portat on estem avui. En fi, responsabilitat, sí, per tothom. I pels i les qui han defensat les llibertats i cada dia treballen pel benestar dels altres, en aquest cas dels treballadors del nostre país, sisplau RESPECTE¡¡¡
Article d'opinió de Mario Burzurí al diari digital Tot Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada