“Tarragona sale muy bien parada de estos presupuestos y sale tambien muy bien parada en el capítulo de las inversiones”, són paraules textuals del diputat del PP per Tarragona, Alejandro Fernandez, a l’hora de presentar els pressupostos generals de l’Estat per al 2012. Uns pressupostos que suposen una inversió total a la província de Tarragona de 123 milions d’euros quan els pressupostos de l’any passat (els darrers del Govern socialista) contemplaven una inversió superior als 400 milions d’euros... això és el que el senyor Fernández i el PP consideren com a “salir muy bien parado”. Per posar damunt la taula només una dada, prou significativa per cert, el senyor Fernández afirmava que “en materia ferroviaria Tarragona sale de la paralisis gracias a la inversión de 14 millones d’euros en nuestra provincia para acelerar las obras del Corredor del Mediterraneo.” Doncs bé, segons les dades dels mateixos tècnics del Ministeri de Foment el cost per a construir un quilòmetre d’AVE és d’uns 12 milions d’euros, 20 milions si hi ha dificultats addicionals al terreny, pel que, amb sort, enguany amb el Govern del PP podrem construir un quilòmetre més de Corredor del Mediterrani, un exemple realment molt il·lustratiu del que per al PP significa “salir de la paralisis”.
I no cal anar a les hemeroteques per recordar el que el PP deia en relació a l’A-27. “Una obra irrenunciable”, “prioridad estratégica”, etc. etc. Doncs bé, set milions d’euros per completar el primer tram, fins al Morell, i res més. Una obra realment estratègica, sí senyor.
Però el veritable mal dels pressupostos està en el capítol social o més aviat en la NO inversió en polítiques socials. Les partides destinades a la llei de dependència passen de 283 milions d’euros (darrer pressupost del Govern socialista) a zero milions d’euros amb el PP. Repeteixo, zero, ni un cèntim d’euro per a un dret social que ells mateixos es van comprometre durant la campanya a respectar i desenvolupar. Tres quarts del mateix pel que fa a la resta de grans matèries que conformen el nostre Estat del benestar: retallada d’un 21% del pressupost d’educació, fre brutal a les polítiques d’ocupació, 1.557 milions d’euros menys per a prestacions als aturats, augment de la llum, del gas, noves taxes, etc. És a dir, mentre que es proclama a “bombo i plateret” una amnistia fiscal per a les rendes més altes es carrega el pes de les retallades i de la crisi sobre l’espatlla de la immensa majoria dels ciutadans.
Suposo que l’excusa del PP per justificar aquest autèntic despropòsit serà el mateix que utilitza CiU a Catalunya per justificar la laminació dels drets i prestacions de l’Estat del benestar: “la culpa es de Zapatero”, “es la herencia de los socialistas”, “tota la culpa és dels altres”, i això “ad nauseam” però m’agradaria acabar aquest article recordant les paraules finals del mateix Mariano Rajoy en una de les darreres entrevistes de la passada campanya electoral: “Lo que conviene a España es bajar impuestos a los ciutadanos y a las empresas, tener una hoja de ruta bien clara y generar confianza dentro y fuera de nuestras fronteras. Esto es lo que ofrece el Partido Popular.” Unes paraules que recordava aquesta mateixa setmana quan veia la prima de risc del deute espanyol enlairat fins a màxims històrics, la borsa caient en la mateixa proporció i el descrèdit del Govern espanyol tan estès que el mateix executiu va haver d’anunciar de pressa i corrents una nova retallada addicional de 10.000 milions d’euros en educació i sanitat. Una retallada que provisionalment “calmarà als mercats” però que suposarà nous i greus problemes per a la vida quotidiana dels ciutadans d’aquest país.
Article de Núria Segú publicat al Vallenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada