ENTREVISTA A ALBERTO BONDESIO AL DIARI DEL PRIORAT

1. Els índexs d’abstenció incrementen eleccions rere eleccions i els ciutadans estan cada cop més distanciats de la política. Quina és la part de culpa que han d’assumir els polítics? Què és el que han fet malament?

Els índexs d’abstenció varien segons les eleccions: si bé hi ha menys participació en les eleccions municipals i a les del Parlament de Catalunya, no és així a les Generals. Hi ha molts motius per explicar la major o menor participació en unes eleccions, com possibles perspectives de canvi de govern que fa mobilitzar més l’electorat, la mateixa campanya electoral o, sota el meu punt de vista, el que és més important: el discurs i les propostes presentades. Sobre aquest punt, crec que els partits polítics no han estat capaços d’explicar ni la seva obra de govern o d’oposició, ni de sintetitzar el seu discurs o d’explicar de forma entenedora les seves propostes. Quan totes aquestes qüestions estan clares, la ciutadania pot conèixer les diverses propostes i decantar-se (o no) per anar a votar, i en quina formació dipositar la seva confiança.

Si ens fixem en la situació actual, moltes persones joves no saben, per exemple, que hi ha un Acord per a l’Ocupació Juvenil, en vigor des de fa un any, que suposa una inversió de 200 milions d’euros per fomentar l’ocupació juvenil, i que gràcies a aquestes mesures l’atur juvenil no és tant elevat com podria ser-ho. O bé que la inversió per alumne a la Universitat ha passat de4.447€ el 2003 fins a 8.701€ el 2010. I que les propostes dels diferents partits són diferents (i fins i tot contradictòries) en alguns d’aquests àmbits. Si el missatge fos clar, la gent jove podria contraposar idees i propostes i sabrien que votar una opció política no és el mateix que votar a una altra. En aquest sentit, crec que els partits polítics haurien de parlar més clar a la ciutadania, i escoltar-la més per definir les seves propostes, sempre dins del marc ideològic de cada formació política.

2. Els joves són els que estan més desencantats i van menys a les urnes. A què creus que es degut? És un signe de passotisme o no participen per principis?

La gent jove no “passa”, snió el contrari. La participació política no és només votar cada quatre anys. Si mirem les darreres mobilitzacions públiques des de la guerra d’Irak o el Prestige fins a l’actualitat, la participació juvenil ha estat més que evident, i això també és participació política. O si analitzem molts moviments creats en favor de drets civils i/o col·lectius, molts estan liderats per gent jove. I precisament, tots els partits polítics estan posicionats respecte la majoria d’aquests temes, però la manca de claredat del seu missatge no possibilita un link amb aquests moviments.

I quan defenso el “parlar clar” no em refereixo a compromisos i prou, sinó a la part més pedagògica. Els qui som joves esperem resultats ràpidament, però això no sempre és factible. En part, la desafecció política pot estar vinculada també a aquesta part. Quants cops hem sentit “per aquí s’hauria de fer una autovía”? Algú pot dir que sí, que hi dóna suport, però això no significa que en un any estigui feta, i crec que això s’ha d’explicar també.

3. Una de les causes d’aquest desafecte són els greus casos de corrupció política. Si tu fossis el líder del partit polític i hi hagués algun membre del teu partit involucrat en un cas de corrupció, com actuaries?

Com ha fet el PSC. En el moment que es van denunciar presumptes irregularitats a Santa Coloma, la direcció nacional del PSC va destituir l’ex-alcalde i el va donar de baixa del Partit. Altres formacions polítiques, esquitxades per Gürtels i Millets no han fet el mateix. La corrupció és una xacra amb la que s’ha de ser contundent i no hi ha excuses. Els corruptes, malauradament, tot i ser pocs, tapen la feina de les persones que treballen de forma desinteressada i lluiten per les seves idees

4. La baixa participació política de la societat es perfila com un greu problema d’ara i del dia de demà. Com a futures generacions de polítics, quines solucions planteges per tornar la il·lusió als ciutadans?

Sota el meu punt de vista, crec que és necessari fer pedagogia i explicar les qüestions clares, sense eufemismes, allò que es pot fer i allò que no, d’acord amb la legalitat i les nostres possibilitats. Gràcies a les polítiques socialistes i d’esquerres, la nostra generació ha pogut gaudir d’un Estat del Benestar que ha cobert les nostres necessitats. Això ha fet que les reivindicacions, també les polítiques, hagin baixat quasi sota mínims, el que ha provocat desinterès i desconeixement. Això s’ha d’explicar i fer entendre que si no hi ha reivindicació, si no hi ha proposta, si no hi ha participació, ens quedarem estancats i, fins i tot, podem tirar marxa enrera segons qui governi.