En aquests moments el Ministeri de Foment té projectats o en execució a la província de Tarragona un conjunt d’inversions en infraestructures que superen els 900 milions d’euros. I accentuo el “ara” i el “en aquests moments”. Per tant, no parlo de declaracions de bones intencions o de projectes sobre el paper que mai es concreten en res, sinó d’obra pública real aquí a casa nostra. Intentant sintetitzar al màxim, el quadre de composició del mapa de les infraestructures en curs és el següent:
En matèria de carreteres, tenim inversions milionàries a la A7 (l’antiga N-340), una autovia gratuïta d’altes prestacions que creua tota la província i que ens enllaça amb Vilafranca, pel nord, i amb la província del Castelló, pel sud. En segon lloc, la construcció recent del tercer carril de l’autopista entre El Vendrell i Tarragona ha donat fluïdesa a la circulació en aquesta via estratègica i ha fet desaparèixer els col·lapses que es formaven durant els grans moviments de trànsit dels períodes de vacances. Així mateix, cal destacar la remodelació integral de la T-11 (l’autovia Tarragona-Reus) que connecta les dues ciutats més grans de la província, i l’impuls que està rebent l’autovia Tarragona-Montblanc, l’A-27, que enllaçarà el nucli del Camp de Tarragona amb l’interior del país.
Pel que fa a la xarxa ferroviària, després de l’arribada de l’alta velocitat a les comarques tarragonines, s’estan accelerant els treballs al Corredor del Mediterrani el que suposarà l’entrada en servei d’un nou eix d’alta velocitat, que ens connectarà, en aquest cas, amb tot el litoral peninsular. A això cal sumar-hi la estació intermodal del Camp de Tarragona que serà un dels punts neuràlgics de la xarxa de comunicacions del país.
A banda, dos noms brillen amb llum pròpia. Un és el Port de Tarragona que veurà com el nombre de contenidors que tenen al nostre port com a punt d’entrada a Espanya creixerà exponencialment. Un port que rep 56 milions d’euros d’inversió directe en els pressupostos generals de l’Estat per l’any que ve.
L’altre gran nom és el de l’aeroport de Reus. Un aeroport que ha experimentat un creixement sense precedents del 2004 fins avui. Sense precedents! Un aeroport que té una inversió total prevista pels propers anys que s’acosta als 100 milions d’euros i que, per exemple, serà la gran porta d’entrada al turisme europeu que vindrà al Camp de Tarragona a gaudir dels nostres innegables atractius.
És a dir, s’està invertint a totes les grans obres que des del territori sempre hem reclamat: autopista, N-340, autovia Tarragona-Montblanc, xarxa de ferrocarril, port, aeroport, etc.
Què vol dir tot això pel ciutadà de les nostres comarques? En primer lloc, unes millors comunicacions que permetran millorar la seva mobilitat i gaudir de les infraestructures que els tarragonins sempre hem reivindicat. I en segon lloc, també molt important, disposar de la xarxa de comunicacions que garanteixin la competitivitat de la nostra economia, és a dir, més llocs de treball i més generació de riquesa aquí a casa nostra.
He intentat dibuixar, breument i sense marejar-vos amb un ball de xifres i de termes tècnics, quin és l’estat de la qüestió pel que fa al nostre mapa d’infraestructures. Ara cal saber treure profit d’aquesta planificació estratègica sense precedents per fer un pas endavant col·lectiu que deixi enrera definitivament el mapa heretat del segle passat i que ens situï de ple en una xarxa d’infraestructures pròpia del segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada