dilluns, 18 de desembre de 2017

MIQUEL ICETA I LLORENS



Vaig conèixer Miquel Iceta fa molts anys, de la mà de Xavier Sabaté que me’l va presentar quan Miquel era assessor de Narcís Serra. Ja aleshores em van impressionar els trets que l’han definit als ulls del país (rivals polítics inclosos): una nítida intel·ligència, una capacitat de treball ingent i, una característica que personalment valoro molt, el seu sentit de l’humor no exempt d’ironia.

Deia el president Tarradellas que l’humor és l’antídot del fanatisme. Tenia raó i sabia del que parlava. Quan va exercir de conseller de finances de la Generalitat va ser increpat i amenaçat de mort per un conseller de la CNT que va arribar a apuntar-lo amb una arma. “La mirada dels ulls del fanàtic –deia-, d’aquell que creu amb fe cega i que mai dubte, se’t claven a l’ànima.”

De Miquel Iceta també puc constatar una realitat: és una persona que creu en Tarragona. En les potencialitats de la nostra terra, en el dinamisme de la nostra gent, en la importància d’invertir a les nostres comarques. Com a alcalde de la ciutat sempre he trobat en ell un interlocutor vàlid en la defensa dels interessos que ens afectaven. “És el que vol la gent de Tarragona? Doncs endavant!”. Sempre he cregut, des del primer dia, en els Jocs Mediterranis de 2018. Una de les seves altres virtuts és que sap veure ràpidament les oportunitats. Així, va saber negociar l’acord amb el Govern de la Generalitat per garantir la viabilitat del projecte del CRT de Vila-seca i Salou, conscient com era que amb la taxa d’atur que tenim no podíem renunciar a un complex turístic que permetrà la creació de 10.000 nous llocs de treball.

I com que el conec de fa temps i com l’he vist actuar en situacions difícils, sotmès a molta pressió però sense cedir davant de la cridòria i de les desqualificacions, sinó actuant com un autèntic líder amb sentit de la responsabilitat, estic convençut que serà un magnífic president de la Generalitat. Per això demano la vostra confiança en la candidatura que ell lidera. Perquè ara és l’hora de la reconstrucció, de refer tots els ponts que aquests darrers mesos han saltat pels aires, de la reconciliació entre catalans, del respecte. També és l’hora del coratge, de la valentia de saber dir la veritat malgrat que aquesta no sempre agradi a minories radicals, de defensar l’axioma principal del catalanisme social de tota la vida: la unitat civil del poble de Catalunya és sagrada.

Subscric plenament les prioritats que s’ha fixat Iceta. La potenciació d’una xarxa de benestar social, l’atracció del turisme i de les inversions estrangeres (de manera molt especial a les comarques tarragonines) i una voluntat clara de situar Catalunya dins la dinàmica superior que representa Europa, però no com a sinònim d’embolic sinó com a país líder en el conjunt espanyol i a l’avantguarda del progrés social. Perquè sabem que Catalunya ha estat feta pel treball tenaç i la creativitat de tots els catalans i catalanes. De tots. I quan dic catalans –i és trist que avui dia ho haguem de recordar- no parlem d’un bloc, ni d’un front, ni de res similar, sinó de tots els homes i dones que viuen i treballen a Catalunya i que de Catalunya volen fer el país de benestar i progrés que heretin els seus fills, sense exclusions i sense “derrotar” ningú. Aquesta és la proposta que encarna, singularitza i representa Miquel Iceta.

Per això necessitem un Govern amb més sentit de país, és a dir, amb voluntat de servir a la totalitat del país, amb esperit dialogant i conciliador. Potser és la idea que més m’agrada de Miquel Iceta: tornar a fer de Catalunya un país gran per la seva capacitat de convivència que mai, mai!, ha de tornar a dividir-se en dos blocs antagònics que es giren l’esquena, camí segur de la derrota de tots.

“Espero que entenguis i assumeixis els valors de coherència ètica i de fidelitat al poble de Catalunya que t’hem transmès i pels quals la nostra família ha pagat un preu tan alt, com molt bé saps. Recorda que només una persona que es respecta ella mateixa és capaç de projectar confiança i exercir el lideratge que el nostre poble necessita.”

Aquestes paraules, que el president Tarradellas va escriure al seu fill just abans de tornar de França i negociar amb el Govern espanyol el restabliment del nostre autogovern, em serveixen per glossar la qualitat humana de Miquel Iceta i Llorens.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada