Ara que ens agrada tant parlar de què ha de ser un “país
normal”, si Catalunya ho fos, jo estaria en contra del projecte BCN World. I
dic això perquè en un “país normal” no tindríem 592.304 persones a les llistes
de l'atur, ni hi hauria quatre de cada deu joves que han de marxar a
l’estranger per trobar feina, ni tindríem gairebé un 15% de treballadors sense
qualificació amb dificultats de mobilitat laboral. En aquest context, el d’un
“país normal”, podríem platejar-nos prescindir de projectes com Bcn World
perquè tindríem prou indústria de valor afegit per generar oportunitats. Ara,
però, cal garantir que tiri endavant per reduir l’atur de les nostres comarques
i generar riquesa, això sí de forma molt diferent de les intencions inicials de
la promotora.
Per tant, en un altre context no m’agradaria el projecte
BCN World. Ara, el visc coma necessari perquè tinc en compte que estem parlant
d’una inversió propera als 50.000 euros i amb una previsió de generar ocupació
que, pel cap baix, supera les 10.000 places (si es desenvolupa tot el potencial
del projecte, els sis complexos, el nombre total de nous llocs de treball serà
de 30.000). Contextualitzar les dades és important i en aquest sentit és
evident l’impacte positiu que tindrà en una província que ja acumula 73.000
aturats censats.
Algú dirà, que no tot s’hi val i que hi ha joc. Hi és,
estem d’acord, igual que existeix el joc a la nostra societat en molts altres
nivells i per tant, si cal parlar d’això (i jo estic disposada) cal parlar en
global, també de la loteria, també d’altres fórmules de joc que hi ha a
Catalunya. Mentrestant, en l’actual context tenim un país on el joc és legal, i
en aquest cas cal tenir en compte que representarà el 15% del conjunt del futur
complex de BCN World. La resta es destina a centres de convenció, hotels,
teatres, nova oferta comercial, etc. Així doncs, no són certes les afirmacions
d’aquells que presenten aquest futur complex com una reedició de Las Vegas o
Macau. Un altre aspecte a tenir en compte és que estem al Camp de Tarragona, no
en centres construïts del no-res. Tenim una tradició i un gran patrimoni
cultural, gastronòmic, històric, etc. que ens singularitzen i que, de ben
segur, tindran la seva influència en aquest projecte igual com el van tenir a
Port Aventura.
Pels socialistes, està molt clar que BCN World no és un
“xec en blanc” i és per això que m’agradaria remarcar especialment un dels
punts introduïts pel PSC en les negociacions i que serà molt important per
Tarragona i la seva àrea d’influència. Em refereixo al fons social de 47
milions d’euros que les empreses inversores hauran de donar a les comarques
tarragonines. Uns diners que serviran per finançar programes socials i
actuacions culturals a les nostres comarques, per ajudar associacions de
discapacitats, per crear fons adreçats directament als treballadors, etc.
Per fer-nos una idea del que això representa tan sols cal
recordar que aquests 47 milions d’euros és una xifra superior al total
d’inversions de la Generalitat al Camp de Tarragona en el marc dels
pressupostos per enguany... En darrer terme, però no per això menys important,
la nova llei dóna garanties per evitar l’accés dels menors als casinos,
estableix un control exhaustiu per evitar el blanqueig de capitals o que els
diners que es posin en joc siguin de curs il·legal, i estableix una clàusula
que obliga als operadors a fer aportacions extraordinàries per garantir que la
Generalitat no perdi ni un cèntim d’euro en la recaptació d’impostos del joc
(l’any passat, l’import total va ser de 27 milions d’euros). A més, la taxa
turística serà la màxima permesa, que és de 2,25 euros per nit.
En definitiva, no és el millor dels projectes, però sí
que s’ha assolit un bon acord de país al Parlament. En el desenvolupament
normatiu que farà possible BCN World aprovat fa uns dies es garanteix l’interès
general a la vegada que permet l’arribada d’un enorme volum inversor i la
creació de milers de nous llocs de treball. Reitero el que he dit al principi,
en un “país normal” no caldria però ara mateix hem de posar la mirada en el
patiment, l’angoixa i les dificultats de tants i tants tarragonins sacsejats
per les conseqüències de la crisi econòmica. Hagués estat un error històric
deixar passar aquesta oportunitat.
Article d'opinió de Bego Floria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada