27 de cada 100 persones a la
nostra societat es troben ja patint una situació de pobresa, segons les
mateixes dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística. Així mateix, un
de cada cinc tarragonins no té ingressos econòmics per poder viure amb un mínim
de dignitat material, i tres de cada cinc han de viure amb menys de 900 euros
nets al mes. A part de l’atur i l’augment de la pobresa, les retallades en el
nostre sistema sanitari -impulsades per PP, CiU i ERC- han provocat que la
davallada de la qualitat de la salut pública sigui ja el tercer motiu de
preocupació dels ciutadans segons el CIS.
Aquesta és la tràgica i trista
realitat a la província de Tarragona, a Catalunya i a Espanya a data d’avui. I
com respon el Govern a una tessitura tan dramàtica? Doncs autofelicitant-se
pels “èxits” econòmics que segons el PP s’han produït, malgrat que el 89% dels
espanyols, segons el CIS, diguin que la seva situació econòmica és igual o
pitjor a la que tenien l’any passat. La ministra portaveu del Govern, per
exemple, atribueix tan sols a “errors de
comunicació” del PP el malestar dels ciutadans. Sembla increïble!
Per ser justos, però, per una
vegada he de donar la raó a un dirigent del PP. Em refereixo al president del
PP a València, senyor Rus, que ha dit textualment que “la gent no entén que
surti per televisió el president Rajoy i digui que això funciona fenomenal quan
ells, i els seus fills, estan a l’atur.” Sembla una veritat “de perogrullo”
però escoltant les valoracions entusiastes que el PP fa de la situació
econòmica un de vegades té una sensació d’irrealitat absoluta resultat del
contrast entre tanta eufòria per part del Govern de Rajoy i la duríssima
realitat que es viu a peu de carrer.
Els socialistes no ens resignem
a romandre de braços plegats mentre veiem com la pobresa i les desigualtats
creixen com l’escuma per culpa de la crisi i de les retallades de la dreta. Aquí
i ara les coses poden canviar si hi ha la voluntat política per dur-ho a terme.
Per exemple, el Parlament pot aprovar ja la llei que garanteixi una renda
garantida de ciutadania. En que consisteix això? En establir uns ingressos
econòmics mínims per a tots els catalans de manera que puguin cobrir les seves
despeses materials bàsiques.
Cal recordar que aquest projecte
de llei neix de la ciutadania que va presentar una proposa legislativa popular
avalada per més de 120.000 signatures i el suport de 38 ajuntaments catalans.
Des de la humilitat més absoluta m’atreviria a demanar al president Mas i als
grups que li donen suport, CiU i ERC, que recordin quina és la voluntat real d’un
poble: assolir una Catalunya on no hi hagi atur, pobresa i desigualtats.
Impedir l’aprovació d’aquesta renda garantida de ciutadania seria una autèntica
burla al poble de Catalunya.
Per al PSC hi ha tres línies
vermelles que són inviolables: Primer, cal una garantia d’aliments. En aquests
moments hi ha 50.000 nens catalans amb risc de desnutrició i això és
intolerable. Volem una garantia de beques de menjador per aquests nens i nenes.
Segon, volem l’aprovació immediata d’aquesta renda garantida de ciutadania i,
tercer, que s’impulsi un PIRMI energètic per donar cobertura bàsica d’aigua,
llum i gas a tots els catalans.
No estalviarem esforços per
aconseguir que el Parlament aprovi amb urgència aquestes iniciatives
parlamentàries que nosaltres creiem honestament que expressen a la perfecció
quina és la voluntat del poble de Catalunya.
Article de Maria Jesús Sequera publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada