D’aquí a pocs mesos haurem arribat al meridià
d’aquest mandat municipal en el què l’equip de Govern, format per CiU, el PP i
un regidor independent, es va comprometre a posar “les bases de la
Torredembarra del futur, líder del territori en qualitat de vida.”
Doncs bé, menys de dos anys després de
prometre aquest horitzó tan engrescador el balanç no pot ser més decebedor. Com
a tants llocs (de fet, el conjunt del país) la vessant més dramàtica de la
incompetència de l’equip de Govern és l’alarmant creixement de l’atur al
municipi. En el moment d’escriure aquest article l’atur a Torredembarra ja se
situa al llindar dels 1.600 aturats, una xifra sense precedents a la nostra
vila, i no mostra signes de decréixer. Seria demagògic atribuir aquest
increment de l’atur exclusivament a la ineficàcia de l’acció de Govern, més
aviat inacció de Govern, de l’alcalde Masagué i per tant nosaltres no ho farem,
ara bé és obvi que l’equip de Govern de dretes que tenim ara a l’Ajuntament ha
estat incapaç de tirar endavant o generar cap actuació capaç de crear nous
llocs de treball. Res. Cap ni una. Rien
de rien
Els socialistes torrencs no ens resignem a
aquesta situació. No volem que centenars de famílies torrenques hagin de patir
les conseqüències dramàtiques de l’atur i de la manca de recursos econòmics per
afrontar la vida amb una mínima dignitat material. Per això hem estès la ma
reiteradament a l’alcalde Massagué i a l’equip de Govern per buscar punts
d’acord en tots aquells temes que puguin ser d’utilitat per a la ciutadania de
Torredembarra. Així, hem buscat el diàleg a l’hora d’aprovar els pressupostos
municipals, el nou reglament de funcionament intern del consistori, buscar
formules per desencallar projectes que arrosseguem fa temps (auditori, etc.)
I quina ha estat la resposta que ens hem
trobat a aquesta oferta de diàleg i ma estesa? Prohibició expressa per accedir
a informació, incompliments a l’hora de respondre a les nostres preguntes,
creació de comissions municipals que mai s’han arribat a reunir, cap concurs
per a designar empreses, incompliments d’acords de plens municipals,
malbaratament econòmic per contractar assessors (18.000 euros mensuals en
assessors, és això raonable per un municipi com Torredembarra?), pugna oberta
entre l’alcalde i el secretari municipal, i així un llarg llistat de
despropòsits.
Nosaltres no qüestionem la legitimitat democràtica
del senyor Masagué i del seu equip. Ni tan sols qüestionem -encara que pugui
semblar, com a mínim curiós- que aquells que es reconeixen com a “profundament”
independentistes governin de bracet amb el PP, el partit que va portar el
nostre Estatut al Tribunal Constitucional. Allà ells amb els seus problemes de
coherència ideològica, possiblement el que separen les banderes uneixen els
diners i el model de societat. El que si que qüestionem és que amb aquesta
actitud de menyspreu total i absolut en relació amb els regidors de l’oposició
que, recordem-ho, també representem una part molt important de la ciutadania
torrenca arribem a algun lloc de profit pensant en els interessos ciutadans. La
prepotència, la superba i l’autisme polític poden donar rèdits a curt termini
però mai acaben escrivint la història, senyor Masagué.
Torredembarra pot millorar i molt el
funcionament del seu Ajuntament per donar resposta a les necessitats reals dels
seus veïns. Podem racionalitzar la despesa, tal com ha fet per exemple
l’Ajuntament de Tarragona, per augmentar les partides destinades a serveis
socials, que són tan necessàries en aquests moments, i evitar despeses tan
absurdes com els 280.000 euros en lloguers de locals que segueixen tancats dos
anys després de la seva adquisició.
Cap a on anem si no canviem el rumb del timó
de la nau que pilota el senyor Masagué? Crec sincerament que de mal en pitjor, com
ja perceben fins i tot aquells que fa dos anys van votar CiU i PP. Podem
canviar aquest rumb i fer-ho amb urgència, amb la col·laboració de tots.
Torredembarra, pel dinamisme dels seus habitants i pel lideratge que genera al
conjunt del Baix Gaià, té un potencial de creixement encara per explotar. Podem
créixer i generar benestar però només des del diàleg i la recerca de consens
polític, social, associatiu i veïnal i no dels monòlegs que ja no convencen ni
a les ombres de la nit. Torredembarra només ha estat gran quan ha estat de tots
i cadascun dels seus vilatans. Els socialistes hi estem disposats perquè la
nostra preocupació, la nostra veritable obsessió, es redoblar esforços per
donar resposta als 1.600 torrencs que busquen feina i no la troben, obrir el
consistori als ciutadans i fer polítiques racionals que ens permetin avançar
social i econòmicament. Mai ens cansarem de treballar, de fer propostes i de
buscar consens per aconseguir tornar a la lògica política i reduir aquesta taxa
d’atur que traspua tant patiment. Mai!
Article de Jordi Solé publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada