dilluns, 21 de gener del 2013

MÉS ENLLÀ D'UN CARTELL...




La polèmica generada per la presentació del cartell de carnaval de Reus d’enguany ha tornat a posar damunt la taula la discriminació i el menyspreu que encara ara, en ple segle XXI, patim les dones. Un cop més, la imatge de la dona ha tornat a ser objecte de mofa, de sorna i de degradació, i el seu cos presentat com un simple objecte que estimula els instints més primaris de, diguem-ne, la masculinitat arcaica. El cartell en qüestió apel·la al sexisme tradicional i a la satisfacció del masclisme testicular més primitiu, amb l’excusa de “l’esperit transgressor” de la festa.     

Com a societat no ens ho podem permetre. El darrer segle i mig ha estat testimoni de la lluita feminista per guanyar drets, espais socials i laborals, i respecte per a les dones. En aquest sentit, m’agradaria destacar la feina duta a terme pels Governs socialistes per assolir la igualtat de gènere a la nostra societat. Una feina útil però, per desgràcia, encara insuficient per recuperar la dignitat de les dones i trencar definitivament amb el paradigma masclista de la dona com a simple objecte de desig, que té la vessant més tràgica en la violència de gènere contra les dones que cada any ens deixa un trist de degoteig de morts.

Aquesta tessitura es va degradant a una velocitat rècord. La veritat és que les dones som un dels col·lectius més perjudicats per les retallades que CiU i PP han impulsat des del Govern de la Generalitat i de l’Estat. I és que en aquests darrers dos anys hem patit el major retrocés de drets d’ençà la recuperació de la democràcia, i no és una opinió valorativa sinó una constatació objectiva de la realitat.

Només cal tenir present les reduccions de les ajudes per a fill a càrrec, les retallades brutals en menjadors escolars, llibres de text, escoles bressol, dependència, en recursos destinats a la prevenció de la violència de gènere, etc. Increïblement ressusciten corrents d’opinió que voldrien a les dones recloses i reduïdes al “seu paper natural de reines de la casa, mares protectores i esposes fidels”, segons la inigualable definició de la formación del espíritu nacional franquista que, pel sembla, alguns mantenen vius en les seves ments privilegiades.  

A més, la crisi ha fet mal al conjunt de la societat però molt especialment a les dones que hem vist com s’ha incrementat la bretxa salarial, és a dir, la diferència entre els sous de les dones i els homes (en aquests moments les dones cobrem entre un 20% i un 30% menys que els homes per fer la mateixa feina) i com s’ha disparat l’atur femení en relació amb la mitjana de l’atur masculí.  

Des del PSC no ens resignem a acceptar aquesta situació tan deplorable. Les dones no podem estar de braços mentre veiem com perdem drets que les nostres mares i àvies van lluitar tant per aconseguir. Per això no podem permetre que el cos de la dona continua sent utilitzat d’acord amb els canons sexistes i masclistes més primitius. De les imatges estereotipades després se’n derivaran conductes discriminatòries.   

Un darrer apunt. Els responsables del cartell han anunciat la retirada del mateix no pel menyspreu a la dona que hi traspua, no, sinó “per no cometre cap irregularitat en els drets d’imatge”. Aquesta mateixa excusa ens il·lustra sobre el llarg camí que encara ens queda per recórrer fins assolir la igualtat de gènere a la nostra societat.

Article d'opinió d'Aurora Rodríguez publicat al Diari de Tarragona  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada