La polèmica generada per la presentació del
cartell de carnaval de Reus d’enguany ha tornat a posar damunt la taula la
discriminació i el menyspreu que encara ara, en ple segle XXI, patim les dones.
Un cop més, la imatge de la dona ha tornat a ser objecte de mofa, de sorna i de
degradació, i el seu cos presentat com un simple objecte que estimula els
instints més primaris de, diguem-ne, la masculinitat arcaica. El cartell en
qüestió apel·la al sexisme tradicional i a la satisfacció del masclisme
testicular més primitiu, amb l’excusa de “l’esperit transgressor” de la
festa.
Com a societat no ens ho podem permetre. El
darrer segle i mig ha estat testimoni de la lluita feminista per guanyar drets,
espais socials i laborals, i respecte per a les dones. En aquest sentit,
m’agradaria destacar la feina duta a terme pels Governs socialistes per assolir
la igualtat de gènere a la nostra societat. Una feina útil però, per desgràcia,
encara insuficient per recuperar la dignitat de les dones i trencar
definitivament amb el paradigma masclista de la dona com a simple objecte de
desig, que té la vessant més tràgica en la violència de gènere contra les dones
que cada any ens deixa un trist de degoteig de morts.
Aquesta tessitura es va degradant a una
velocitat rècord. La veritat és que les dones som un dels col·lectius més
perjudicats per les retallades que CiU i PP han impulsat des del Govern de la
Generalitat i de l’Estat. I és que en aquests darrers dos anys hem patit el
major retrocés de drets d’ençà la recuperació de la democràcia, i no és una
opinió valorativa sinó una constatació objectiva de la realitat.
Només cal tenir present les reduccions de les
ajudes per a fill a càrrec, les retallades brutals en menjadors escolars, llibres
de text, escoles bressol, dependència, en recursos destinats a la prevenció de
la violència de gènere, etc. Increïblement ressusciten corrents d’opinió que
voldrien a les dones recloses i reduïdes al “seu paper natural de reines de la
casa, mares protectores i esposes fidels”, segons la inigualable definició de
la formación del espíritu nacional franquista que, pel sembla, alguns mantenen
vius en les seves ments privilegiades.
A més, la crisi ha fet mal al conjunt de la
societat però molt especialment a les dones que hem vist com s’ha incrementat
la bretxa salarial, és a dir, la diferència entre els sous de les dones i els
homes (en aquests moments les dones cobrem entre un 20% i un 30% menys que els
homes per fer la mateixa feina) i com s’ha disparat l’atur femení en relació
amb la mitjana de l’atur masculí.
Des del PSC no ens resignem a acceptar aquesta
situació tan deplorable. Les dones no podem estar de braços mentre veiem com
perdem drets que les nostres mares i àvies van lluitar tant per aconseguir. Per
això no podem permetre que el cos de la dona continua sent utilitzat d’acord
amb els canons sexistes i masclistes més primitius. De les imatges
estereotipades després se’n derivaran conductes discriminatòries.
Un darrer apunt. Els responsables del cartell
han anunciat la retirada del mateix no pel menyspreu a la dona que hi traspua,
no, sinó “per no cometre cap irregularitat en els drets d’imatge”. Aquesta
mateixa excusa ens il·lustra sobre el llarg camí que encara ens queda per
recórrer fins assolir la igualtat de gènere a la nostra societat.
Article d'opinió d'Aurora Rodríguez publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada