Després de dies d’incertesa CiU i ERC han tancat aquesta setmana el seu acord de Govern. Es tracta, com a mínim, d’un acord sui generis. El primer que crida l’atenció és que un dels socis de Govern, Esquerra Republicana, enlloc d’estar al Govern pretén liderar l’oposició. És a dir, que serà govern i oposició al mateix temps, “anar a missa i repicar” en dirien els més grans. El senyor Junqueras serà el cap de l’oposició al mateix temps que donarà suport al nou govern de CiU i del senyor Mas i en garantirà els pressupostos.
Comencem, doncs la Legislatura al Parlament, amb un escenari insòlit, difícil d’entendre i encara més difícil d’explicar: un acord que permet a un partit governar mentre l’altre partit, enlloc de tenir el coratge de participar en el Govern, prefereix liderar l’oposició. El mateix senyor Junqueras ha afirmat, un cop signat l’acord, que continuarà assistint a les manifestacions en contra de les retallades... del Govern a qui a partir d’ara donarà suport. Què vol dir això? Cal recordar que Artur Mas i CiU ja han públic que “es veuran obligats a retallar uns 3.000 milions d’euros més en els pressupostos de la Generalitat per al 2013”. Donarà suport ERC a aquesta retallada, avalant amb els seus vots l’aprovació dels pressupostos, i després anirà a la manifestació que es pugui convocar per denunciar aquesta nova laminació dels serveis i prestacions socials de la Generalitat?
De l’acord de Govern, tant CiU com ERC han destacat per activa i per passiva, el seu punt medul•lar: l’acord per la celebració de la consulta i el camí cap a la independència l’any 2014. Els socialistes estem convençuts de que hi ha d’altres prioritats avui a Catalunya i que fer un pacte només amb aquest element central és una equivocació.
La reconversió meteòrica de CiU en una mena d’Esquerra Republicana de dretes disputant-se amb els republicans fins i tot les metàfores patriòtiques no ens pot fer oblidar que el principal problema que té el país és l’atur i les conseqüències de la devastadora crisi econòmica que estem patint des de fa ja quatre anys.
No creiem, honestament, que afegir incerteses amb referèndums o consultes, que el primer que no sabem és si es farà en la legalitat o no, pugui ajudar a reduir l’alarmant xifra d’aturats que tenim ara mateix a Catalunya. Recordo que el mateix candidat de CiU a les recents eleccions al Parlament per Tarragona, l’alcalde Batet, en ser preguntat en un debat sobre la xifra d’aturats i les retallades que el Govern de CiU havia impulsat va respondre que la culpa de tot eren: 1.- De la crisi mundial. 2.- D’Espanya. 3.- Del tripartit (un Govern en el que també estava ERC, actual soci de CiU). Mal anem si la diagnosi del problema que tenim per part del nou Govern és aquesta...
Hi ha algun full de ruta en aquest acord sobre la reactivació econòmica i els drets socials que, de veritat, preocupen als ciutadans? Res de concret, tan sols declaracions de bones intencions.
Aquesta setmana i amb aquest escenari hem iniciat una nova Legislatura al Parlament, amb un president més feble, un govern més inestable i en el pitjor moment de la vida de molts catalans i catalanes.
Article d'opinió de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada