Lideratge, confiança i ambició de país

Al Govern, i a ningú altre, li correspon liderar i planificar la política econòmica del nostre país. Així ho estableix la Constitució espanyola de 1978. En èpoques d’expansió i de creixement, i en èpoques de crisi i de recessió com l’actual. És evident per tant, que el Govern, no només no pot defugir aquesta responsabilitat, sinó que l’ha d’exercir amb pols ferm i rumb clar.

El lideratge, en moments de dificultat, s’ha d’exercir en dos fronts. En primer lloc, buscant la complicitat de tots: dels agents econòmics i socials, sindicats i organitzacions empresarials, però també de totes les forces polítiques. Els ciutadans no ens perdonarien mai, que davant una situació dramàtica com la que estem vivint, hi hagi qui pretengui utilitzar-la per treure’n rèdit electoral. No és temps de tacticismes estèrils. És temps d’estratègies conjuntes. És temps de canvis, de reformes i de sacrificis. Cal doncs, buscar la unitat per afrontar-los. I, en segon lloc, el lideratge ha d’aconseguir empènyer tot aquest potencial en una mateixa direcció: treballar conjuntament per sortir de la crisi com abans millor, corregint errors del passat i establint les bases per un creixement més sòlid. Aquí, el lideratge es concreta amb la proposta d’un gran pacte d’Estat sobre quatre eixos estratègics: la millora de la nostra competitivitat; la reforma industrial per impulsar la innovació del model productiu; la reducció del dèficit; i la remodelació del sistema financer pel que fa a l'estabilitat, la morositat i l'accés al crèdit. I tot això cal fer-ho ràpid: tenim dos mesos per signar-lo. No hi ha temps per perdre.

La unitat i el lideratge, s’han acompanyar d’un pla d’acció per generar confiança. Confiança entre els ciutadans, els treballadors, els empresaris i els mercats internacionals. Per això s’han adoptat mesures concretes: rebaixes fiscals per a la rehabilitació de vivendes, per recuperar més de 350.000 llocs de treball (la frenada de la construcció ha colpejat Tarragona amb duresa, i accions com aquesta ens poden fer revitalitzar i reorientar el sector); la posada a disposició de les PIMES de crèdits de fins a 200.000 euros a través de l'ICO (especialment útil a les nostres comarques, per seguir potenciant la magnífica capacitat emprenedora que tenim); un verdader esforç d'austeritat pública a tots els nivells de l’administració (per racionalitzar-la i simplificar-la, reduint estructura i despesa i fer-la més eficient i mes àgil); la garantia de pagament a proveïdors en un termini inferior a 60 dies o 30 si és una Administració pública; i l'aposta ferma per un nou model energètic amb una més gran presència de l'energia eòlica i solar.

A més, el Govern continua generant ocupació a través de l’obra pública: mitjançant el Fons Estatal d’Inversió Local s’injectaran a tota la província de Tarragona 84 milions d’euros durant aquest any, el que permetrà contractar més de 2.200 treballadors. Per la seva banda, els pressupostos de l’Estat i la Generalitat destinen en total gairebé 700 milions d’euros d’inversió directa en grans infraestructures de Tarragona, amb el que implica de generació de riquesa, contractació i millora de la nostra competitivitat futura.

Totes aquestes mesures, ja estan començant a donar els seus fruits i han estat valorades positivament pels mercats internacionals. I en aquest context ja hi ha algunes dades que conviden a l’esperança. Com afirmava l’economista Antón Costas fa uns dies en un article, “hay algunas señales que anticipan una pronta salida de España de la UVI”. El consum elèctric es desperta. La demanda de las famílies comença a millorar. La producció industrial es mou a l’alça. La inversió en equip s’anima. Les exportacions avancen. Les reserves hoteleres augmenten. El deute de les famílies minva. Les targetes de crèdit comencen a moure’s. La venda d’automòbils ha augmentat un 47% aquest mes de febrer, amb l’ajuda del Pla 2000E -el major increment de la història al nostre país-. La venda de pisos va créixer un 4,1% durant el quart trimestre de 2009. Són només algunes dades objectives.

És evident que queda molt per fer. Que no podrem donar mai per finalitzada la crisi fins que tots aquells treballadors que s’han quedat a l’atur tornin a tenir feina. Però també és cert que hi ha lideratge. El Govern tirarà endavant. Que hi ha full de ruta. I que hi ha voluntat de sumar i de forjar acords i consensos. És el moment del patriotisme, del sentit d’Estat i de l’altura de mires. Ara cal veure si l’oposició és conscient de la situació i, sobretot, si està preparada per al Pacte.

Article publicat al Diari de Tarragona