ANTONIO LÓPEZ, ELEGIT ALCALDABLE DEL PSC AL CATLLAR PER UNANIMITAT

L’agrupació socialista del Catllar ha elegit per unanimitat Antonio López com a alcaldable del PSC a les eleccions municipals que se celebraran aquest proper mes de maig. Cal recordar que Antonio López va liderar la candidatura socialista a les darreres eleccions municipals, una candidatura que va guanyar les eleccions malgrat que després un pacte a vàries bandes amb l’únic objectiu de fer fora al PSC de l’alcaldia va forçar un canvi de Govern.

“I això és el que els veïns del Catllar haurem de decidir a les eleccions, volem quatre anys més de paràlisis i de pacte de perdedors, sense idees ni projecte pel Catllar? Aleshores que votin a qualsevol dels grups que conformen l’actual majoria –que no equip- de Govern. O bé volem reconnectar-nos amb el progrés, amb les idees i els objectius clars, amb un alcalde que treballi a peu de carrer i amb un Ajuntament que garanteixi el respecte i la convivència al poble? Aleshores, humilment, la candidatura que tindré l’honor d’encapçalar serà la llista guanyadora”, ha explicat el candidat del PSC en les seves primeres declaracions com a alcaldable.  

Antonio López ha afegit que “al Catllar tots ens coneixem i, fins i tot aquells que discrepen de nosaltres, saben que quan he estat alcalde he treballat de valent per donar solucions reals als problemes reals dels meus convilatans perquè els seus problemes són també els meus. Volem un Catllar de tots i per a tots, sense exclusions, ni divisions de cap mena. Al nostre estimat poble no sobra ningú, ans el contrari, tots som necessaris.”

L’alcaldable socialista ha recordat que en aquests darrers tres anys de Govern dels perdedors el Catllar ha hagut de patir la paràlisis d’una majoria de Govern que ha actuat per inèrcia, sense lideratges ni projecte “ja que l’únic projecte que els va unir va ser fer fora del Govern al partit que havia guanyat les eleccions. Tres anys, doncs, perduts per Catllar. No ens podem permetre quatre anys més de paràlisis perquè ja hem perdut el tren del progrés una vegada i entrar en un nou període d’inestabilitat seria letal per al nostre poble. No, ara cal canviar per millorar i això és el que representem nosaltres.”

Pel que fa a la candidatura que el PSC presentarà a les eleccions, Antonio López ha assegurat que s’està treballant per consolidar un equip de persones compromeses i molt vinculades al Catllar, i amb molta capacitat i ganes de treballar per convertir el poble en un dels referents del Camp de Tarragona pel que fa al nivell de qualitat de vida dels seus habitants.

A les eleccions de 2015 el PSC va obtenir el 30% dels vots al Catllar, a quasi 10 punts i amb el doble de regidors que la segona força política.

EL PROBLEMA TORRA

“Estem en una República declarada però que no s’ha fet efectiva”, paraules d’aquest mateix dijous del president de la Generalitat, senyor Quim Torra. Quan les he escoltat he recordat la cita de Gaziel, referides precisament als fets d’octubre del 34 (quantes analogies podríem fer!), quan el genial periodista català assenyalava que “no hi ha res més trist que veure a algú que es vol autoenganyar i s’anima a anar directe al precipici amb la seguretat d’un somnàmbul.”

Anem a veure, “una República declarada però que no s’ha fet efectiva”, què vol dir això? Res. No vol dir res, literalment res. Parla el senyor president “d’aprofitar les eines republicanes que tenim, com el Consell de la República.” Què el Consell aquest? Res. Bé, si és quelcom, és una placa que han posat a la residència del senyor Puigdemont a Waterloo. “Consell de la República”, una placa.

A on van amb aquesta distorsió de la realitat, amb aquest doble llenguatge, amb aquesta obsessió per jugar amb les paraules i els conceptes fins a límits realment orwelians per generar expectatives impossibles que acaben sempre amb la frustració dels seus mateixos partidaris? Pitjor encara, cap a on arrosseguen a Catalunya amb aquesta dèria d’inventar-se realitats i majories que senzillament no existeixen?

I sé que hi haurà gent de bona fe, dels que creuen en la veritat única i vertadera, que m’estarà maleint per això que acabo de dir. Però és que ja és l’hora d’afrontar la realitat objectiva, condició sine qua non per poder transformar-la, abans que tot acabi en desastre!

No hi havia cap pla secret de 18 mesos d’on sortien “estructures d’Estat” i reconeixements internacionals com conillets del barret de copa del màgic Andreu, ni hi ha cap “majoria republicana del 80%”, ni cap Estat del món condemna Espanya com una tirania antidemocràtica, ni tan sols deixen entrar al senyor Puigdemont al Parlament europeu, etc. La veritat és que han actuat amb una gran irresponsabilitat i una frivolitat invencible, i el que és pitjor, es continua actuant així! Sacsejant la matraca de “la necessària intervenció internacional”, una intervenció que no s’ha produït, no es produeix, ni es produirà (com sabem tots, també el senyor Torra i els CDR).

Ja n’hi ha prou de tanta radicalitat insensata i d’agitar el carrer i els talls de carreteres... senyor Torra, vostè és el president de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la Constitució i l’Estatut (i no de cap ens imaginari), disposa d’un pressupost superior als 40.000 milions d’euros, d’un cos de funcionaris de quasi 250.000 professionals i de més de 16.600 agents dels Mossos d’Esquadra. Alguna coseta es deu poder fer amb això, dic jo... Si té alguna idea per contribuir a la millora del benestar dels catalans i catalanes apliqui-la ja, en cas contrari -si el que es tracta és de continuar amb aquesta tendència lamentable d’inventar-se institucions inexistents com si fossin bombolles de sabó- plegui i deixi pas a algú que vulgui treballar de veritat per afavorir el progrés del país (del país real).       

A tots vosaltres, al poble de Catalunya. Això té solució. Som una gran país que ha estat capaç de fer coses molt importants en aquests darrers 40 anys, com per exemple desenvolupar un dels millors sistemes de salut pública del món. A Catalunya no sobra ningú, al contrari, tots som necessaris per tornar a connectar-nos amb el progrés social que ha escrit les millors pàgines de la nostra història. Els socialistes, el PSC, volem una Catalunya unida entorn d’aquests ideals per assolir el millor sistema de benestar social d’Europa i no seguir aprofundint en la divisió entorn de dos blocs irreconciliables (estimulada per l’independentisme, sí, però també per Ciudadanos i el PP) que és la ruïna de Catalunya. De tots.

Ara tenim una oportunitat, la que garanteix el Govern del canvi de Pedro Sánchez, amb la mà estesa sempre per dialogar i amb la convicció que mai (mai!) hem de posar en risc la imprescindible convivència entre catalans. Tots sabem, fins i tot el senyor Torra, quina és l’alternativa a aquest Govern progressista: la que han conformat el trio PP-Ciudadanos-Vox a Andalusia. I tots sabem què passaria si algun dia hi ha un executiu d’aquestes característiques a Madrid i a Barcelona continuen el senyor Torra i els CDR instal·lats a la Plaça de Sant Jaume...

Evitem aquest escenari tan poc estimulant ara que encara hi som a temps. Dividir Catalunya entre “bons” i “dolents” és la ruïna del país. Nosaltres, els socialistes, el PSC de Miquel Iceta, representem l’opció de la reconciliació, la transversal, la que buscar el prestigi, el progrés i l’autoestima del país. Això és el que hem de recuperar.

Perquè ara és l’hora, realment. L’hora dels moderats que s’estimen el país real, des de la sensatesa i el respecte, i no la d’aquells que ens han demanat “resistir amb els cossos al carrer” just el dia abans de marxar a l’estranger amagats al seient de darrere d’un cotxe.       

A SERVIR CAFÈS UNA ALTRA VEGADA?

Com una guillotina. En forma de retallades... així és com ens va caure al damunt la crisi als joves d’aquest país. Tots sabem quina va ser la recepta de la dreta (econòmica i política) a partir del 2011: baixada dels sous dels treballadors, regressió de drets i condicions laborals, laminació de les prestacions socials i expulsió dels joves. A l’atur o a l’estranger. Com va dir un alt càrrec de la Generalitat d’Artur Mas: “els joves haurien d’anar a Londres a servir cafès” (sí, sí, tal com sona). Afirmació vergonyosa que ja va ser inspiradora d’un primer article en què que ja denunciava aquesta situació .

Si no podem treballar haurem d’aprofitar per millorar la nostra formació, universitària o de formació professional. Doncs tampoc! No? Per què? Doncs perquè en aquests anys els Governs del PP i de CiU van incrementar els preus de les matrícules i estudis universitaris i de FP fins a un 30% en alguns casos! (com molt bé saben, per exemple, els 11.000 estudiants de la Universitat Rovira i Virgili). Resultat: molts estudiants van haver d’abandonar o ajornar els seus estudis per anar, realment, a servir cafès (però no a Londres, sinó a les nostres costes. I no amb un salari digne, sinó en precari i treballant només amb caràcter temporal). Així durant els anys dels presidents Mas, Puigdemont i ara, Torra. I que va fer ERC quan va entrar al Govern? Va revertir aquests exponencials augments dels preus dels estudis universitaris? No. I la CUP quan va aprovar els darrers pressupostos del Govern Puigdemont? No. No van fer res. Ni tan sols simbòlicament. Tot quedava ocult darrere la gran paraula màgica de: referèndum, referèndum...

Doncs bé, ara els joves d’aquest país tenim l’oportunitat de fer justícia social i de revertir aquestes retallades que condemnaven al jovent a servir cafès. Podem fer-ho gràcies als pressupostos que ha presentat el Govern socialista i del canvi del president Pedro Sánchez. I no parlo de literatura, ni de promeses que s’emporta el vent, no, sinó de partides pressupostàries concretes. Que augmenten. També aquí a Tarragona. De partides com la inversió social de més de 77  milions d’euros en beques que beneficiarien 8.236 estudiants de les nostres comarques. Persones que tenen una vida real i que es mereixen un futur. Una oportunitat de viure amb dignitat material, en definitiva.

Podem rebutjar uns pressupostos que impliquen, per exemple, aquest gran increment en beques d’estudi, ajudes per material escoles o beques de menjador? D’acord amb el sentit comú: no. D’acord amb la “lògica” del PDeCAT-ERC: sí/potser sí.   

Imagina, amable lector, que tens l’oportunitat, posem per cas, d’obtenir 400 euros addicionals als teus ingressos mensuals en el marc d’una economia familiar. Qui seria l’insensat que votaria en contra de poder aconseguir més guanys i més recursos? Ningú. Ningú, tret clar, d’aquells que diguessin que “això no va de beques o de pensions” sinó que va de negociacions bilaterals per negociar un presumpte referèndum de secessió o d’exigències a un president democràtic per tal que pressioni a un jutge en el marc d’un judici que ni tal sols ha començat.

S’entén, oi? Doncs aquesta és la fascinant teoria que defensen avui dia el senyor Puigdemont i els seus seguidors per tombar els pressupostos socials i donar així l’alegria de l’any al trio Vox-PP-Ciudadanos que ja deuen tenir preparada l’ampolla de xampany – i no cava- a la nevera.

Però què podem esperar de racional quan llegim avui mateix que el senyor Puigdemont ha denunciat a la Mesa del Parlament (amb majoria independentista i president d’ERC) al Tribunal Constitucional per prendre “decisions arbitràries”? O sigui, el senyor Puigdemont denuncia als seus mateixos socis independentistes (fet, ja de per si, insòlit). I a qui? Doncs al Tribunal Constitucional que segons el mateix Puigdemont és un òrgan “anti-democràtic” i repressiu. O sigui, denuncies “als teus” davant la justícia “de l’Estat enemic”. És que ja no s’entén res de res... 

En nom, no ja del socialisme democràtic català, sinó dels estudiants d’aquest país exigim als grups independentistes que es deixen de romanços, de buscar excuses o de forçar la imaginació demanant “negociadors internacionals”. Ras i curt: aquests són uns magnífics pressupostos per a Catalunya i per als nostres joves. Tombar-los per qüestions que no tenen res a veure amb els pressupostos seria un nou i espectacular error que sumarien al llarguíssim llistat de pífies que porten acumulades des de 2012; a banda de donar una gran alegria a l’extrema dreta. No es tornin a equivocar, si us plau, i votin sí als pressupostos. Tenen 8.236 raons a Tarragona, sense anar més lluny.

“LLAVORS QUIN PROBLEMA HI HA?”

M’ho preguntava ahir mateix un conegut pel carrer: “però escolta, això dels pressupostos realment de què va?”. “Doncs va de la teva vida”, vaig respondre. Va de què tinguis assegurada una bona assistència sanitària, de què els teus fills puguin accedir a una educació pública i de qualitat, que el teu pare tingui una pensió de jubilació més alta i que tu mateix puguis treballar en condicions dignes, amb salaris justos i amb la seguretat de què estaràs socialment cobert si perds la teva feina o treballes en condicions precàries. Ras i curt: van de democràcia, justícia social i dignitat humana.

Era un home intel·ligent. “Ja ho entenc”, em va respondre. “Llavors quin problema hi ha?”, bona pregunta. I adient. Aquests pressupostos augmenten en més d’un 50% les inversions a Catalunya i disparen les inversions (a mi no m’agrada parlar de despesa sinó d’inversions) socials. Aleshores quin problema hi ha? Tenint en compte el que deia (augment de les inversions a Catalunya i augment de les inversions socials) era, fins i tot, previsible el rebuig frontal de PP, Ciudadanos i Vox. Augmentar les inversions en educació, sanitat, dependència, pensions o lluita contra la violència de gènere? Va de retro! Aquest Pedro Sànchez...Quines idees que té! (deuen pensar des del nou govern de la Junta).

Sí, sí, previsible la reacció del bloc de la dreta... però que ERC i PDeCAT, que cada dia sacsegen el mantra que la Generalitat no té diners, votin en contra d’un augment de les inversions socials que, precisament, serien majoritàriament gestionades per la Generalitat, que és qui té les competències en educació i sanitat, és totalment incomprensible. De fet, és una contradicció com una casa de pagès. “Llavors quin problema hi ha?” Doncs el problema és que per a alguns això no va d’inversions socials (ni de pensions, ni d’eradicar el copagament farmacèutic, ni d’augmentar les beques, ni de les partides per dependència, ni de combatre la pobresa infantil, etc.). No, per ells això va de donar-li una puntada de peu a la Constitució i a l’Estatut i de negociar un referèndum per la secessió “amb observadors internacionals independents”. O sigui, va de tot menys dels pressupostos.

I això és realment el que han de decidir els diputats del PDeCAT i d’ERC, també els de Tarragona. Vostès volen augmentar les inversions a Catalunya i garantir un Estat del benestar fort i solvent que garanteixi la dignitat de les persones? Aleshores votaran sí als pressupostos. O bé volen seguir amb la matraca de la “necessària intervenció internacional” i de demanar-li, en una democràcia, a un president del Govern que li digui el que ha de fer a un jutge? Aleshores votaran no, que és el que faran el PP i Ciudadanos (i el que Vox ha anunciat que faria si tingués diputats al Congrés).

Els i les socialistes no tenim ni una màcula de dubte. Sí als pressupostos socials del Govern de Pedro Sànchez! Sí al diàleg i a la convivència! Sí al progrés i sí també a Tarragona! Perquè aquests pressupostos també incorporen inversions molt importants per casa nostra, com l’autovia Tarragona-Montblanc, el Corredor del Mediterrani o les destinades al port de Tarragona i l’aeroport de Reus.

“Llavors quin problema hi ha?” Doncs el sol fet que aquells que juren i perjuren “estimar-se Catalunya”, i s’autoatribueixen la potestat de parlar en exclusiva del poble català, es plantegin votar en contra d’augmentar les inversions a Catalunya en més d’un 50% ja és un problema. I greu. I un perill pel progrés del país.

Sic transit gloria mundi...    

INMA MORALES, ELEGIDA CANDIDATA DEL PSC A L’ALCALDIA D’ALTAFULLA

Inmaculada Morales Navarro serà l’alcaldable del PSC a l’Ajuntament d’Altafulla a les eleccions municipals del mes de maig. La cap de llista socialista va néixer a Altafulla el 1956 i es mare de dos fills. Molt coneguda al poble, durant molts anys ha exercit professionalment com a policia local al municipi.  

L’alcaldable socialista, que es presenta com a candidata a l’alcaldia per primer cop, s’ha mostrat molt satisfeta “de poder liderar una opció, la socialista, pensada per Altafulla i des d’Altafulla, amb moltes ganes de treballar per aprofitar les enormes potencialitats positives que té un poble com el nostre.”

En relació a les propostes que inclourà el programa electoral del PSC, Inma Morales ha subratllat que “el que Altafulla necessita, clarament, és confiança, estabilitat i saber establir quines prioritats hem de desenvolupar per garantir creixement amb el manteniment d’uns estàndards de qualitat de vida d’excel·lència. Podem aconseguir-ho si tenim les idees clares i mantenim el timó ferm en direcció al progrés per a tothom.”  

En aquest sentit, Inma Morales ha alertat del perill de “trobar-nos amb una sala de plens fragmentada en grups que es donen l’esquena mútuament. Així el progrés és impossible. Nosaltres, la candidatura del PSC que jo lideraré, som l’única opció capaç de garantir estabilitat política, rigor en la gestió de l’Ajuntament i capacitat de dialogar amb tothom per trobar punts de consens i sumar en positiu. O progrés o decadència, això és el que haurem de decidir a les urnes a les eleccions del mes de maig.”  

Finalment, l’alcaldable del PSC s’ha compromès a treballar pensant en les necessitats dels veïns d’Altafulla, “de tots i de totes, al marge de la bandera que tinguin penjada (o no) al balcó. Tots som fills i filles d’Altafulla i tots ens mereixem un futur digne i amb qualitat de vida si sabem aprofitar les sinèrgies d’un poble amb el potencial que té el nostre. És l’hora de posar l’accent en les necessitats de les persones, no en els discursos abrandats que acaben en res. Altafulla mereix més i millor”, ha conclòs Inma Morales.          

PP-CIUDADANOS-VOX: CAPÍTULO UNO, ANDALUCÍA

Quedan lejos. Muy lejos. Los tiempos en los que el ideólogo de la “nueva derecha”, José Maria Aznar, se confesaba “admirador” de Manuel Azaña (presidente de la República española) y presentaba al PP como un partido de centro y reformista, sin aristas ni vínculos con la extrema derecha.

Y quedan lejos (o tal vez no tanto), los tiempos en que el líder de Ciudadanos, Albert Rivera, afirmaba que su partido, a diferencia del PP, no tenía un pasado franquista y se limitaba a gestionar la economía con criterios de eficacia. Ciudadanos era la derecha 2.0. La derecha del siglo XXI.

Pero todo esto ya forma parte del pasado. Relato superado. Pantalla pasada que se dice ahora. En efecto, el rechazo a todo lo que suene a socialismo democrático ha animado a la derecha extrema a sumar sus votos a los de la extrema derecha para acabar con el gobierno progresista en Andalucía. De paso diremos que quedan también lejos los días en los que tanto los líderes del PP como de Ciudadanos “exigían” a la izquierda que permitiera gobernar al candidato de la lista más votada por “respeto a la decisión democrática de los ciudadanos.” Decisión democrática que ahora se saltan a la torera de acuerdo a los argumentos empleados por ellos mismos. La coherencia está muy bien siempre que se aplique a los otros, no a uno mismo, deben pensar Casado y Ribera.

Pero este ejercicio de conquistar al poder al precio que sea que demuestran Ciudadanos y PP empalidece si pensamos en el cómplice necesario que necesitan para “echar a los socialistas”: los 12 diputados de Vox. La extrema derecha en estado puro. Un partido de nostálgicos del franquismo que no oculta su admiración por la señora Le Pen por poner un ejemplo cercano ¿Y que hace un partido al que le gustaría hacer retroceder el reloj de la historia 40 años? Pues, por ejemplo, anunciar su determinación de acabar con la ley de violencia de género ya que, según dicen, “no es más que un invento de los socialistas para satisfacer a las feministas radicales." ¿Y qué hacen Ciudadanos y el PP? Sentarse a hablar con Vox, y aceptar encantados sus votos, para consensuar las medidas de gobierno que efectuaran una vez gobiernen juntos la Junta de Andalucía.

Algo inédito en Europa porque, digámoslo alto y claro de una vez, ¿ha pactado la señora Merkel con la extrema derecha se su país para mantenerse en el poder? No. ¿Y el señor Macron con el Frente Nacional en Francia? No. ¿Y los conservadores británicos con los ultras del UKIP? No. No, en Europa la derecha liberal y democrática no pacta con la extrema derecha nostálgica del fascismo. En Europa no pero en España PP y Ciudadanos ya los aceptan como amables y simpáticos interlocutores políticos.

Pues bien, los y las socialistas tenemos un mensaje para ustedes, señores Rivera y Casado: los derechos y libertades de las mujeres en este país no van a ser moneda de cambio para las ansias de poder del PP y Ciudadanos. No a costa de la seguridad de las mujeres. Poner trabas a la necesaria lucha contra la violencia machista que está impulsando el gobierno del cambio de Pedro Sánchez para someterse a las exigencias de la extrema derecha es indigno de la derecha democrática europea que exige, con razón, un cordón sanitario para expulsar a los ultras de las instituciones.

La lucha de las mujeres en defensa de su dignidad y de sus derechos no es “un invento de los socialistas” como afirma Vox, es una necesidad moral ante una realidad económica y social todavía muy lesiva para las mujeres. Una realidad injusta que tiene que cambiar, le guste o no a los ideólogos de Vox y a sus aliados políticos. Pero un gobierno socialista, y ahí si acierta Vox, si es la garantía de que las políticas de igualdad de género y de lucha contra la violencia machista van a seguir desarrollando en nuestro país. Y nos dejaremos la piel para que así sea. O sea que tomen nota señores del PP, Ciudadanos y Vox.

En cualquier caso las elecciones andaluzas han puesto de manifiesto cual es la disyuntiva real a la nos enfrentaremos en las próximas elecciones generales: o bien un gobierno progresista, reformista y feminista liderado por Pedro Sánchez o bien un tripartito PP-Ciudadanos-Vox con la regresión en derechos y libertades que ello supondría. ¿Habrá capitulo dos? ¿Habrá un pacto en el conjunto de España similar al que se está ultimando estos días en Andalucía? De nosotros depende, de nuestro voto, de nuestra movilización y de nuestra conciencia. O Pedro Sánchez o el dúo Casado-Rivera con el aliento de Vox. Así de claro. ¿Regreso al pasado? No gracias, los que hemos leído un poquito de historia sabemos que no tenemos ningún motivo para la nostalgia. Ninguno.        

EL PSC EXIGEIX AL GOVERN TORRA QUE “ES POSI LES PILES” I TREGUI DE L’OBLIT A LES COMARQUES DE TARRAGONA

El grup parlamentari socialista de les comarques tarragonines ha exigit avui al Govern Torra “que es posi les piles, tregui de l’oblit a les comarques tarragonines, obri els calaixos i recuperi les carpetes que afecten al sud de Catalunya i que es posi a treballar amb un pla calendaritzat d’inversions. Ja fa més d’un any de les eleccions, és hora no de demanar sinó d’exigir al Govern Torra i als seus socis parlamentaris que es treguin el son de les orelles i facin alguna cosa per les comarques del sud del país. Que facin alguna cosa, que s’equivoquen si cal, però que facin quelcom ja!”

Així ho han demandat els diputats socialistes al Parlament, Rosa Maria Ibarra i Carles Castillo, que també han recordat que des de l’arribada d’Artur Mas i dels seus successors a la Generalitat a finals de 2010 les inversions del Govern al Camp de Tarragona han passat d’una mitjana de 152 milions d’euros anuals, amb Govern socialista, als menys de 40 milions d’euros anuals. “A les Terres de l’Ebre encara és pitjor perquè les inversions s’han enfonsat per sota dels 20 milions d’euros.”

“La veritat és que estem patint un oblit permanent i sistemàtic per part del Govern de la Generalitat i dels grups que li han donat suport en aquests darrers anys: PDeCAT, ERC i la CUP. Les inversions a les comarques tarragonines han davallat més que a la resta del país. No entenem el perquè d’aquest menyspreu, que dura anys, entre d’altres qüestions perquè mai se’ns ha donat cap explicació o argument racional. Tot queda ocult darrere d’una gran bandera estelada...”

Davant d’aquesta “paràlisis” que perjudica greument els interessos de tots els habitants de les comarques del sud del país, els diputats socialistes han emplaçat a l’actual Govern a què recuperi i revitalitzi el Pla Estratègic del Camp de Tarragona, “que han deixat dormint el somni dels justos durant anys” i que elabori amb caràcter d’urgència un pla calendaritzat amb les inversions més necessàries i urgents per a les comarques tarragonines.

“Vivim una realitat absolutament kafkiana. El que està passant, per exemple, amb l’increment de les tarifes de la C-32 al Baix Penedès és de jutjat de guàrdia. Els veïns de la comarca porten anys i panys, en plural, escoltant promeses de la Generalitat que mai es concreten en res. No pot ser aquesta inacció sense precedents. No pot ser que sempre es treguin la responsabilitat del damunt amb el mantra de “l’Estat opressor”. El senyor Torra presideix una institució que disposa d’un pressupost superior als 40.000 milions d’euros. Alguna coseta es deu poder fer amb aquest volum inversor... fins i tot al sud del Llobregat”, han emfatitzat els diputats socialistes.

Per al PSC és “vital”, entre d’altres mesures, construir nous edificis per a escoles a diverses poblacions del Camp de Tarragona, garantir el transport sanitari urgent a tot el territori, ampliar els CAPs, construir el Fòrum Judicial de Tarragona, pagar els deutes pendents als ajuntaments, desenvolupar el pla de competitivitat de la Tàrraco Romana, elaborar un pla per reduir el fracàs escolar a Constantí, recuperar el finançament de les escoles bressol o garantir l’alliberament dels peatges de la C-32 al seu pas pel Baix Penedès per als usuaris habituals així com incloure aquesta comarca en el pla especial de comarques amb més atur de Catalunya.

“Si no tenen idees o no coneixen el territori els podem ajudar. El que és fonamental és no seguir perdent més temps ni més oportunitats. Ens cal, també als tarragonins i tarragonines, que la Generalitat actuï, que es posi a treballar i que impulsi accions dins de les seves competències. En conseqüència, exigim per enèsima vegada que tornin a invertir a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, per tal que puguem tornar, com a mínim, als nivells inversors que teníem durant els anys de Govern de progrés”, han conclòs Rosa Maria Ibarra i Carles Castillo.  

EL PSC DE MONTBLANC PORTA AL PARLAMENT UNA ESMENA QUE EMPLAÇA AL GOVERN A RETORNAR LA GRATUÏTAT DEL TRANSPORT I DEL MENJADOR ESCOLAR

El primer secretari del PSC de Montblanc, Joan Manel Cabello, ha explicat aquest dijous que el grup parlamentari socialista ha presentat una esmena al Parlament que emplaça al Govern a retornar de nou la gratuïtat del transport i dels menjadors escolars als municipis amb nuclis agregats de Catalunya, com és el cas de Montblanc.  

Joan Manel Cabello ha recordat que aquest és un tema “molt important per un municipi com el nostre, que té vàries pedanies. Des de 2012, quan el Govern d’Artur Mas va aplicar la seva política de retallades al transport i als menjadors escolars moltes famílies s’han vist perjudicades per aquesta decisió ja que han hagut d’assumir un sobrecost econòmic per aquests serveis essencials en el dia a dia de la realitat escolar dels seus fills.”  

Des del PSC s’ha reiterat en múltiples ocasions l’oferta al PDeCAT i als seus socis d’ERC per assolir un gran acord de país per aconseguir que tots els nens catalans tinguin garantides les seves necessitats alimentàries bàsiques així com el transport escolar dels nuclis petits o agregats a les capitals de comarca.

“Els socialistes sempre hem defensat que cap nen se’n vagi a dormir sense sopar per això hem emplaçat al Govern a garantir tres àpats al dia als infants en risc de pobresa, la reforma de les beques de menjador i l’establiment d’una targeta de compra per tal que les famílies puguin adquirir un paquet d’aliments bàsics que garanteixin una vida amb unes mínimes condicions de dignitat”, ha explicat el portaveu dels socialistes de Montblanc.

Així mateix, Joan Manel Cabello, ha afirmat que “davant la paràlisi que ha vingut demostrant durant aquest mandat tant l’alcalde de Montblanc com el seu equip de Govern els socialistes hem assumit l’obligació de defensar els interessos dels veïns de la Conca de Barberà també al Parlament. Per això hem demanat als nostres diputats que presentin aquesta esmena ja que la solució a aquesta qüestió és responsabilitat de la Generalitat i no dels municipis que ja han hagut de fer mans i mànigues per fer front, per exemple, als impagaments del Govern durant aquests darrers anys.”

“Cal recordar que la Conca ha estat una de les comarques del país en patir una desinversió més gran durant els anys de Govern de Mas, Puigdemont i Torra. No ens mereixem aquest despropòsit. Nosaltres també som catalans. Per això seguirem exigint a la Generalitat allò que ens correspon com a ciutadans d’aquest país. Ni més, ni menys”, ha conclòs el portaveu socialista.

BENVINGUT A CASA TEVA, PRESIDENT PEDRO SANCHEZ!

Un orgull. Un orgull i una satisfacció. Aquest és el sentiment que ens produeix a molts catalans i catalanes que el Govern progressista i feminista del canvi es reuneixi avui a Barcelona. Per fer què? Per atiar la intolerància, negar el diàleg, sacsejar menyspreus, alimentar l’odi o la rancúnia? Al contrari. Per aprovar mesures reals que millorin la qualitat de vida dels catalans i catalanes.

I no parlo de qüestions metafísiques. Avui és un dia realment molt important per a 14.000 treballadors i treballadores de les comarques tarragonines. Treballadors i treballadors que actualment cobren el salari mínim i que han de fer mans i mànigues, de vegades autèntics miracles, per arribar a final de mes. Segur que molts de vosaltres sabeu de quina realitat estic parlant. Doncs bé, avui el consell de ministres aprovarà la pujada del salari mínim fins als 900 euros mensuals, l’increment més gran dels darrers 40 anys. Com molt bé diu el president Pedro Sánchez, un país ric no pot tenir treballadors pobres. 

En aquest consell de ministres que es reuneix avui a Barcelona també s’aprovarà un augment del 2’75% dels sous dels funcionaris públics i s’impulsaran noves mesures per combatre la violència de gènere.  

I davant d’això, què tindrem? Soroll. Soroll, crits, emplaçament al sabotatge, barricades en algunes carretes, incitacions a “incendiar-jo tot”, crides a no comprar al sector comercial català en un dia com avui, en plena campanya de Nadal, que és quan, justament, molts comerços generen una bona part de la seva recaptació. Alguns, fins i tot portaveus amb responsabilitats institucionals!, afirmen que això d’avui és una “provocació”. Fascinant teoria... apujar el salari mínim, els sous dels treballadors públics i impulsar noves mesures per combatre la xacra masclista a Barcelona és una “provocació”? Per a qui? Per aquells que sempre han apostat pel “quan pitjor, millor” i que ens han portat pel camí del pedregar.

Però el senyor Pérez, ja m’entendreu la metàfora, s’ho mira i somriu. Recorda com ha construït el benestar que pot oferir avui als seus fills: amb treball, molt de treball diari perseverant, i no amb insults ni desqualificacions. Al senyor Pérez no li agrada res del que ha passat a Catalunya en els darrers anys, ni el clima que s’ha generat. No tenia cap simpatia pel senyor Rajoy, obvi, ni per Ciutadans, ni per PP ni per Vox però també comença a sentir-se inquiet quan sent a parlar de “vies eslovenes” o se l’emplaça ara a fer “sacrificis materials i laborals” quan arribi el gran dia de no-se-què. Comença a estar una mica tip de tot plegat i aspira, com molts i molts catalans i catalanes, a viure en pau amb la convivència i la seguretat garantides.

El senyor Pérez, per descomptat, no compateix que pujar el salari mínim sigui una “provocació.” En primer lloc perquè el seu propi fill serà un dels beneficiaris d’aquest augment que, senzillament, fa justícia social. A diferència d’aquests grups organitzats d’encaputxats que provoquen aldarulls públics, el senyor Sánchez sap què és aixecar-se a les 5 del matí per anar a treballar i recorda el que li va dir el seu pare quan treballava de jove amb ell a la botiga: “sense pau al carrer i sense seguretat no hi ha progrés possible.” Una lliçó que mai no ha oblidat.

Durant molts anys el senyor Pérez va votar CiU, bé, més aviat va votar Jordi Pujol. Com a antic votant convergent no pot ocultar la seva estupefacció quan veu a l’actual PDeCAT en els CDRs organitzats per la CUP. Comença a tenir clar que tot pot acabar molt malament i se li posen els pèls de punta –i això no és una metàfora, és literal- quan pensa què pot passar si d’aquí a uns mesos PP, Ciutadans i Vox formen Govern a Madrid i el senyor Torra, amb les seves ocurrències i sortides de to, continua de president de la Generalitat.

El senyor Pérez comença a mirar amb simpatia al president Pedro Sánchez. L’observa i es pregunta com aconsegueix no perdre mai els nervis, mantenir sempre el respecte, i com s’obstina a seguir per la via del diàleg que tots els fanàtics intransigents volen dinamitar. El senyor Pérez no ho diu en públic, però ja ha decidit a qui votarà a les properes eleccions. Perquè el senyor Pérez, amb la seva cultura de vida, sap quines serien les conseqüències que comportaria que la via del diàleg s’estimbés...

Sí, benvingut a Catalunya president Pedro Sánchez! Benvingut a casa teva!

NO A LA VIA ESLOVENA, SÍ A LA VIA CATALANA

Compte. Molt de compte perquè sembla que la denominada via eslovena no és una insensatesa fruït d’una relliscada puntual sinó una aposta conscient per apujar la tensió al màxim sense descartar escenaris violents. Tant de bo m’equivoqui però només cal citar les paraules de Carles Puigdemont en una entrevista d’aquesta mateixa setmana. En ser preguntat per la via eslovena, el senyor Puigdemont  diu exactament això: “efectivament, va haver-hi morts, però va haver-n’hi més durant la transició espanyola. I només les víctimes directes del GAL ja són la meitat del morts d’aquella guerra. (...) els països com Espanya que han provocat tanta i tanta violència no estan en condicions de criticar Eslovènia.”

Doncs bé, això vindria a ser una cosa similar a dir “efectivament hi ha dones assassinades per la violència masclista, però va haver-n’hi més per la violència d’ETA.” O bé, “efectivament, el terrorisme va assassinar moltes persones, però hi ha més morts en accidents de trànsit a les carreteres.” És a dir, la via eslovena acaba amb morts però no gaires, ergo, no n’hi ha per tant i hem de “perdre la por” a seguir per camí del pedregar.

A on anem amb aquests plantejaments propis d’autèntics irresponsables? Què els passa pel cap quan la mateixa consellera de Presidència de la Generalitat afirma que dur a terme el Consell de Ministres a Barcelona és una “provocació”? Ah sí? O sigui, que si el consell executiu de la Generalitat decidís reunir-se un dia, posem per cas, a Tarragona això seria una “provocació”? Per a qui? Quanta frivolitat insensata i quanta irresponsabilitat. De vergonya aliena.  

Ara demanen “aturar-ho tot” el proper dia 21. I ho fan dirigents polítics, amb responsabilitats institucionals que afirmem estimar-se Catalunya. Se’ls ha acudit preguntar-ho al sector comercial català, que factura una quarta part de les seves vendes anuals per aquestes dates, i que s’ha posat les mans al cap quan ha escoltat crides a “no sortir al carrer” o a “incendiar” Catalunya en plena campanya de Nadal? Quin Govern democràtic europeu anima als grups minoritaris radicals a què “apretin”? Cap, excepte el Govern del senyor Torra.

Prou d’aquesta espiral de confrontació que ens aboca a tots a la derrota. Des del PSC diem un no rotund a la via eslovena i un sí absolut a la via catalana, la del diàleg, la del respecte, la de la convivència. Prou ja de discursos incendiaris ja siguin els dels independentistes o els de la dreta extrema que es prepara per governar amb Vox.

Els socialistes volem un país de tots i de totes, sense exclusions. De 7’5 milions de catalans, no només de dos. Volem evitar un segon “xoc de trens”, amb els resultats catastròfics previsibles i ja coneguts, i rectificar el rumb cap a la prosperitat i el progrés econòmic i social d’on mai hauríem d’haver sortit.  Que els irresponsables deixin d’atiar l’enfrontament entre catalans i aturin la trencadissa abans que sigui massa tard.

Com molt bé va dir un president de Catalunya: “I som molt i molt conscients que nosaltres sols, ni que tinguéssim 68, 70 o 75 diputats, nosaltres sols no podríem construir Catalunya.” No són les paraules del senyor Puigdemont, ni del senyor Torra, òbviament. Però són les paraules d’un president  de la Generalitat de Catalunya, d’algú que entenia que servir Catalunya era servir a la totalitat del país, no només als seus partidaris.

APROVADA LA MOCIÓ DEL PSC PER MILLORAR LES CONDICIONS DELS MOSSOS I BOMBERS DE LES COMARQUES TARRAGONINES AMB UN PLA DE XOC DE DOS ANYS

El diputat del PSC, Carles Castillo, ha explicat aquest dijous a Tarragona que la moció presentada pel grup socialista per revertir la greu situació de mancances que arrosseguen tant els Mossos d’Esquadra com els bombers de Catalunya, i que ha estat aprovada al Parlament amb el vot de tots els partits tret de l’abstenció de la CUP, beneficiarà als agents d’ambdós cossos destinats a Tarragona. “Segons les nostres estimacions tenim més de 1.600 agents dels Mossos d’Esquadra destinats al conjunt de la demarcació”, ha assenyalat.

Castillo ha explicat que la moció socialista insta al Govern a elaborar un pla de xoc, amb partides econòmiques i actuacions calendaritzades, que s’ha d’aplicar en un termini màxim de dos anys. La moció fa una especial incidència en la necessitat de reforçar els efectius, que s’incrementin plantilles i que es disposin de més i millors mitjans materials. Així mateix, les retribucions per hores extra incorporaran increments, com a mínim, del 30% en relació als vàrems actuals.

“Estem molt satisfets perquè és la resposta que esperaven els milers d’agents dels Mossos i del cos de bombers que fa anys que reivindicaven aquestes mesures que nosaltres hem portat al Parlament i que hem aprovat en forma de moció. Els i les socialistes sempre hem defensat l’excel·lent tasca que fan tant els Mossos com els bombers, també a les comarques tarragonines, i sempre hem reivindicat que se’ls dotés amb més personal, millors retribucions, més vehicles i millores estructurals a casernes i parcs de bombers. Estarem amatents a què el Govern compleixi amb aquest mandat del Parlament”, ha reblat.  

En aquest sentit el diputat del PSC ha recordat que els mateixos professionals han alertat reiteradament del deficient estat de determinats serveis, per exemple, dels parcs de bombers de nombroses localitats de les comarques tarragonines. “Davant la paràlisis del Govern ens hem vist obligats a recollir les justes reivindicacions dels bombers i per això aquest pla de xoc incorpora la reparació i readaptació dels parcs de bombers que així ho requereixin.”  

“Veiem cada dia que els professionals dels Mossos i dels bombers han de fer front a una realitat molt exigent, amb situacions molt dures. Demanar “temps” i “paciència” com feia el Govern de Junts per Catalunya i ERC era una burla a aquests professionals que garanteixen la seguretat als carrers i als boscos del país. Ja ha passat el temps de la “paciència” el que ens calia ara eren “realitats tangibles”. D’aquí la necessitat de la moció que hem presentat i per això la nostra satisfacció pel fet que hagi estat aprovada”, ha conclòs Carles Castillo.

Finalment la moció socialista aprovada insta a rebutjar qualsevol intent d’instrumentalització dels Mossos d’Esquadra que sempre han de quedar al marge de tota mena de controvèrsia ideològica i política ja que estan al servei de tota la ciutadania defensant l’ordenament del nostre sistema democràtic.

ANA LÓPEZ, ELEGIDA ALCALDABLE DEL PSC A L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS

L’actual regidora de promoció econòmica i participació i portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Cambrils, Ana López, ha estat elegida com a alcaldable del PSC a Cambrils a les eleccions municipals que s’han de dur a terme l’any vinent.

Ana López ha estat elegida candidata socialista després del procés de primàries internes i proclamada en una assemblea que ha comptat amb la presència de nombrosos militants i simpatitzants socialistes cambrilencs, així com també del primer secretari de la federació del PSC del Camp de Tarragona, Roc Muñoz, i del secretari d’organització del partit, Salvador Illa, entre d’altres.

En les seves primeres declaracions com a candidata Ana López ha afirmat sentir-se “molt agraïda per la confiança i la generositat que han dipositat els meus companys i companyes en la meva persona. Em sento amb forces renovades per poder liderar aquest projecte tan engrescador que representa, en primer lloc, posar als cambrilencs i cambrilenques en l’epicentre de l’acció política, amb polítiques socials potents. En aquest sentit els socialistes som un valor segur de convivència i de progrés per a tots i totes.”

L’alcaldable socialista ha afegit que “el socialisme cambrilenc està més cohesionat i més il·lusionat que mai per seguir treballant en benefici del nostre estimat poble. Lluitarem per assolir l’alcaldia, un objectiu plenament possible, perquè sabem que Cambrils mereix més i que nosaltres sabrem impulsar el lideratge necessari per convertir Cambrils en la capital humana i social de les comarques tarragonines. El Cambrils que imaginem serà imparable”, ha reblat.

Al fil d’aquesta reflexió Ana López ha subratllat que “el PSC ha fet una gran tasca per garantir la governabilitat de Cambrils durant aquest mandat municipal. Hem posat seny i hem treballat per rebaixar tensions, garantir la convivència i treballar per bastir benestar social millorant vida quotidiana de tots els cambrilencs i cambrilenques. Donant resposta així a les seves necessitats reals.”

De cara als propers quatre anys l’alcaldable del PSC ha reiterat la seva disposició permanent al pacte i al diàleg. “Tocant de peus a terra sabem que caldrà pactar. Nosaltres ho farem amb aquells que respectin i ens respectin. És a dir, pactarem amb aquells que vulguin governar per a tots i totes, garantint un espai de convivència amb bona qualitat de vida i cohesió social. Ras i curt, els valors essencials que tots els nostres convilatans mereixen.”

Per la seva part Salvador Illa, secretari d’organització del PSC, ha lloat la gran tasca duta a terme pels socialistes en les transformacions, millores i progrés social de Cambrils durant aquests darrers anys, ha destacat la gran capacitat política demostrada per Ana López i s’ha mostrat convençut que aquesta feina i aquest lideratge són un auguri del bon resultat que el PSC obtindrà a Cambrils a les eleccions de maig de l’any vinent.