dijous, 20 de desembre de 2018

NO A LA VIA ESLOVENA, SÍ A LA VIA CATALANA




Compte. Molt de compte perquè sembla que la denominada via eslovena no és una insensatesa fruït d’una relliscada puntual sinó una aposta conscient per apujar la tensió al màxim sense descartar escenaris violents. Tant de bo m’equivoqui però només cal citar les paraules de Carles Puigdemont en una entrevista d’aquesta mateixa setmana. En ser preguntat per la via eslovena, el senyor Puigdemont  diu exactament això: “efectivament, va haver-hi morts, però va haver-n’hi més durant la transició espanyola. I només les víctimes directes del GAL ja són la meitat del morts d’aquella guerra. (...) els països com Espanya que han provocat tanta i tanta violència no estan en condicions de criticar Eslovènia.”

Doncs bé, això vindria a ser una cosa similar a dir “efectivament hi ha dones assassinades per la violència masclista, però va haver-n’hi més per la violència d’ETA.” O bé, “efectivament, el terrorisme va assassinar moltes persones, però hi ha més morts en accidents de trànsit a les carreteres.” És a dir, la via eslovena acaba amb morts però no gaires, ergo, no n’hi ha per tant i hem de “perdre la por” a seguir per camí del pedregar.

A on anem amb aquests plantejaments propis d’autèntics irresponsables? Què els passa pel cap quan la mateixa consellera de Presidència de la Generalitat afirma que dur a terme el Consell de Ministres a Barcelona és una “provocació”? Ah sí? O sigui, que si el consell executiu de la Generalitat decidís reunir-se un dia, posem per cas, a Tarragona això seria una “provocació”? Per a qui? Quanta frivolitat insensata i quanta irresponsabilitat. De vergonya aliena.  

Ara demanen “aturar-ho tot” el proper dia 21. I ho fan dirigents polítics, amb responsabilitats institucionals que afirmem estimar-se Catalunya. Se’ls ha acudit preguntar-ho al sector comercial català, que factura una quarta part de les seves vendes anuals per aquestes dates, i que s’ha posat les mans al cap quan ha escoltat crides a “no sortir al carrer” o a “incendiar” Catalunya en plena campanya de Nadal? Quin Govern democràtic europeu anima als grups minoritaris radicals a què “apretin”? Cap, excepte el Govern del senyor Torra.

Prou d’aquesta espiral de confrontació que ens aboca a tots a la derrota. Des del PSC diem un no rotund a la via eslovena i un sí absolut a la via catalana, la del diàleg, la del respecte, la de la convivència. Prou ja de discursos incendiaris ja siguin els dels independentistes o els de la dreta extrema que es prepara per governar amb Vox.

Els socialistes volem un país de tots i de totes, sense exclusions. De 7’5 milions de catalans, no només de dos. Volem evitar un segon “xoc de trens”, amb els resultats catastròfics previsibles i ja coneguts, i rectificar el rumb cap a la prosperitat i el progrés econòmic i social d’on mai hauríem d’haver sortit.  Que els irresponsables deixin d’atiar l’enfrontament entre catalans i aturin la trencadissa abans que sigui massa tard.

Com molt bé va dir un president de Catalunya: “I som molt i molt conscients que nosaltres sols, ni que tinguéssim 68, 70 o 75 diputats, nosaltres sols no podríem construir Catalunya.” No són les paraules del senyor Puigdemont, ni del senyor Torra, òbviament. Però són les paraules d’un president  de la Generalitat de Catalunya, d’algú que entenia que servir Catalunya era servir a la totalitat del país, no només als seus partidaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada