divendres, 21 de juliol de 2017

DESCENDINT L’ESCALA CAP A UN OBSCUR ABISME?



Un error. Un extraordinari error. Em refereixo a l’anunci per part del president Trump de l’abandonament per part dels Estats Units de l’acord de Paris. Estem, sense risc a exagerar, davant d’un autèntic torpede contra la línia de flotació de la sostenibilitat ambiental del nostre planeta.

De vegades s’abusa del terme “històric” per definir situacions polítiques. Crec que aquest no és el cas. Estem davant d’un retrocés molt greu en la necessària lluita contra el canvi climàtic. Sense la implicació de la major potència industrial del planeta (sumada a l’absència ja de la Xina, la segona gran fàbrica mundial) és obvi que aquesta lluita, imperiosa i necessària, queda greument malmesa.

Es parla molt del canvi climàtic però crec que, tot i així, la majoria dels nostres conciutadans no són conscients de què ens enfrontem al major desafiament amb efectes devastadors per la salut del planeta. Uns efectes que ja s’estan evidenciant com asseguren tots els climatòlegs solvents.

Tancar els ulls a aquesta realitat, negar-la com ha fet el president Trump, i subordinar-la als interessos del lobby de la indústria automobilística nord-americana és una gravíssima equivocació que ens afectarà a tots. S’ha d’alçar ara la veu per denunciar-ho, quan encara som a temps de rectificar, i sumar nous consensos entorn de les mesures adoptades a la capital francesa ara fa dos anys que tenien com a objectiu, precisament, detenir aquest greu problema i impulsar un progrés més just i sostenible a mig i llarg termini.

Des de Tarragona i el sud d'Europa, vull emfatitzar-ho, hem d'ajudar a tornar a donar embranzida a aquest gran acord mundial i seguir treballant en la recerca del necessari equilibri entre ecologia i economia. Per aconseguir-ho és imprescindible la transició ecològica i energètica que el president Obama sí va entendre i que ara Trump ha dinamitat.

No es tracta de paraules boniques buides de contingut, ans al contrari, volem mesures i accions efectives en l’àmbit de la biodiversitat, l’energia renovable, la implantació d’energies netes, l’ús més racional dels recursos naturals o la gestió de residus fins assolir els objectius als que ens hem compromès tots internacionalment.

L’error gravíssim que ha comès Trump m’ha recordat l’empeny que ara fa cent anys va posar el també president nordamericà, Wilson, per impulsar la Societat de Nacions que després de la primera guerra mundial havia de posar fi a tots els conflictes. Doncs bé, un cop constituïda la Societat de Nacions el Senat dels Estats Units va vetar la participació nord-americana considerant que es tractava d’un tema aliè als interessos americans. America first, es podia escoltar també aleshores. I la història registra les conseqüències d’aquest aïllament i d’aquesta actitud de desentendre’s dels problemes dels considerats “altres”, de no voler pensar a escala global.  

Un poeta nord-americà va escriure: “He vist a aquest planeta descendir, de forma precipitada i irresponsable, l’escala que condueix a un obscur abisme. Al principi l’escala és àmplia i confortable però, poc a poc, s’acaba la catifa. Una mica més enllà tan sols queden les lloses i després aquestes mateixes s’acaben i es trenquen sota els nostres peus.”


Mirem enrere aquests darrers anys. És cert que es van cometre errors però l’acord mundial a que vàrem arribar amb l’acord de Paris va assentar les bases a partir de les quals es podria haver construït un gran pas col·lectiu cap endavant de lluita coordinada contra el canvi climàtic. No continuem baixant l’escala senyor Trump. O perfectament podria esdevenir-se que ens trobéssim sostinguts sobre el buit i sota nostra tan sols percebéssim la negre foscor.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada