divendres, 9 de juny de 2017

MARIANO RAJOY NO ÉS WILLY BRANDT



El 1974 el socialdemòcrata Willy Brandt era canceller d’Alemanya. A les darreres eleccions havia obtingut una victòria aclaparadora amb el 46% dels vots, el millor resultats dels socialistes a tota la història alemanya. El 24 d’abril d’aquell any la policia alemanya va detenir Günter Guillaume, un dels assessors presidencials. Com es va comprovar posteriorment Guillaume era un agent secret dels serveis d’intel·ligència de l’Alemanya de l’est. Doncs bé, uns dies després de la detenció, Brandt va presentar la seva dimissió irrevocable com a canceller d’Alemanya. No perquè fos culpable, no perquè tingués res que veure amb cap xarxa d’espionatge, no perquè hagués ocultat informació, no perquè hagués tocat ni un marc de diner públic. No. Willy Brandt va dimitir perquè va argumentar que com a canceller s’havia equivocat depositant la seva confiança en algú que es va revelar com un espia fet que, ell entenia, havia de comportar la seva dimissió. Tota una lliçó d’ètica aplicada a l’activitat política.

El 2017 Mariano Rajoy continua sent el president del Govern d’Espanya. Com és sabut per tots aquells que estan llegint aquestes línies el PP, com a partit polític, està imputat en diversos escàndols de corrupció. No els recordarem tots perquè no tindríem espai, tan sols recordaré els anomenats casos Gürtel, Púnica i Lezo, un entramat de presumpta corrupció sistemàtica que els investigadors policials relacionen entre sí. Persones de la més estricte confiança de l’actual president del Govern (no cal recordar els ja tristament famosos missatges de whatsapp) estan directament assenyalats com a cervells d’algunes d’aquestes trames corruptes. El mateix Rajoy compareixerà properament com a testimoni en el judici del cas Gürtel.

Clar, des del respecte més escrupolós al principi democràtic de la presumpció d’innocència, si hi hagués a la Moncloa el rigor ètic i moral demostrat per un Willy Brandt el senyor Rajoy faria temps que no seria president del Govern. Per desgràcia, no tenim un Willy Brandt tenim a Mariano Rajoy amb totes les conseqüències que se’n deriven però un no pot eludir la seva responsabilitat política quan ha posat a dit a persones de la seva confiança personal que després han demostrat tenir una fortuna oculta en comptes opaques fora del país.    

Diu el senyor Rajoy que tot és una mena de cúmul de “casos personals aïllats” sense relació entre sí (agosarada afirmació si llegim les mateixes interlocutòries judicials), afirma també que a Espanya “qui la fa la paga”. No, sens dubte, gràcies a ell. Només cal recordar que quan van començar a aparèixer les primeres informacions que denunciaven la trama Gürtel el mateix Mariano Rajoy va comparèixer públicament rodejat per la direcció del PP (Ana Mato, Francisco Camps, Ana Botella, Rita Barberà, etc.) sostenint que “no estem davant d’una trama del PP com alguns pretenen. Això és una trama contra el PP, que és una cosa molt diferent.” Literal. Què hagués passat si la policia i els jutges haguessin compartit la seva credulitat? Que el senyor Barcenas seguiria sent tresorer del PP i les trames en qüestió funcionant a tuttiplen. De fet Rajoy sempre ha negat que el PP tingués cap vinculació amb la corrupció...fins que la realitat i l’acció de la justícia l’han posat contra les cordes. Que pensi el senyor Rajoy en la credibilitat i el bon nom del país que tant afirma estimar i defensar.   


En cap cas intento activar el ventilador i deixar l’ombra que “tota” la política és corrupte com alegrement sacsegen les diverses manifestacions populistes actualment tan de moda. En absolut. A Espanya hi ha més de 68.000 regidors i regidores dels quals més del 90% no tenen sou. La immensa majoria, de tots els partits –també del PP-, són persones honestes que dediquen el seu temps a treballar políticament per millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes. Però, precisament, per això, pel respecte que es mereixen les desenes de milers d’homes i dones que es dediquen a la política i que no han tocat mai ni un cèntim d’euro de diner públic, el senyor Rajoy i l’actual direcció del PP haurien de demostrar la resolució ètica que va exercir un Willy Brandt. Lamentablement, però, no hi ha cap indici que ho pensi fer potser perquè si repassem les mateixes declaracions i intervencions de Mariano Rajoy paraules com “ètica” o “moral” són pràcticament absents.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada