Fa uns mesos en un centre escolar de Tarragona vaig ser testimoni d’un fet que em va fer reflexionar. Els professors preguntaven a nens de tercer de primària (8-9 anys, per tant) que volien ser de grans i que era el que més desitjaven. La majoria de les respostes van anar en aquesta línia: “vull guanyar tants diners i ser tan bon jugador de futbol com Leo Messi”, “vull comprar-me una casa molt gran”, “vull tenir el cotxe de luxe que surt a la sèrie...”, “serè milionari i no hauré d’anar a treballar”, etc. La practica totalitat de les respostes, doncs, anaven encaminades a tenir èxit i reconeixement social, molts diners i benestar material. Algú em dirà que estem parlant de nens, és evident, però també ho és que reflectien a la perfecció quins són els valors dominants que hi ha a la nostra societat.
En aquesta deriva que prima el “tenir” sobre el “ser”, que diria Erich Fromm, i que sembla que ens vulgui portar a marxes forçades cap a una societat tecnocràtica on tot es pugui mesurar en termes d’utilitarisme econòmic vull, com a primer secretari dels socialistes tarragonins, reivindicar les humanitats com un element essencial del que no podem prescindir. Això no vol dir que el progrés científic i tecnològic no sigui important, al contrari, (són perfectament compatibles humanisme i tecnologia com ho demostren figures de la transcendència històrica de Leonardo da Vinci, per posar només un exemple) però he arribat a llegir per part d’algun “tècnic especialista”, el nom del qual prefereixo no recordar, que les humanitats haurien de desaparèixer com a estudis universitaris ja que “no són productives”. Una societat on es planteja seriosament eliminar la història, la literatura, les arts, la filosofia o la poesia dels estudis superiors és una societat malalta, que s’acosta al llindar de l’abisme.
Els socialistes estem radicalment en contra d’aquests plantejaments que van contra la lògica més elemental. L’estudi de les humanitats no és cap “pèrdua de temps”, ni cap “coneixement prescindible”, ans el contrari, ens dota de les eines per desenvolupar les nostres potencialitats sensitives, racionals i emocionals. Un desenvolupament científic o tecnològic que no estigui mediatitzat per una idea, una sensibilitat humana o per l’empatia envers els altres tan sols condueix a Hiroshima, encara que no sigui militar si no una Hiroshima econòmica.
Una bona formació humanística ajuda a comprendre millor la realitat a la que ens afrontem i difon els valors que esdevenen el millor antídot contra l’oblit, la submissió, la indiferència i la cobdícia desmesurada –els grans enemics del progrés humà-. Estic convençut de què una societat més humanista hauria mostrat més resistència al capitalisme financer i de casino que ens ha portat a la gravíssima crisi econòmica que encara estem patint.
Per això animo als pares i mares i a la comunitat educativa a obviar aquests cants de sirena tecnocràtics tan funestos i ensenyar als nens a gaudir de la lectura d’un bon llibre, de la contemplació d’una obra d’art o de l’emoció que evoca una poesia que ens commogui. Espero retrobar-me aquests mateixos nens d’aquí a uns anys i veure com han desenvolupat l’esperit crític i el criteri personal que l’estudi de les humanitats els pot oferir. Espero trobar en ells aquella mirada lúcida, reflexiva i ferma en la convicció de la defensa de la dignitat de les persones que sempre han temut els tirans de totes les èpoques.
Article d'opinió de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada