Fa poc més d’un any que Catalunya té un nou govern i durant aquests tretze mesos el govern de CiU a més de retallades indiscriminades, que posen en risc els drets socials dels catalans, també ha iniciat una nova manera d’entendre les relacions institucionals vers els Ajuntaments.
Deslleialtat, menysteniment, antimunicipalisme..., és difícil trobar la paraula per definir-la perquè el govern a més de no complir els seus compromisos econòmics amb els ajuntaments, no diu ni si pensa pagar, ni quan ho pensa fer. Per no dir, no diu res més enllà de que no té diners.
Aquesta relació ha passat de la comprensió inicial dels alcaldes - els ajuntaments foren els primers en patir la davallada d’ingressos-, a la indignació actual.
La total indefinició del President Mas impedeix qualsevol, previsió, planificació, en definitiva impedeix que es prenguin decisions després de 13 mesos. A tota a questa situació s’hi suma el fet que des de que ha esclatat amb força la crisi econòmica, els Ajuntaments han hagut de fer front a l’augment de demanda de serveis i de prestacions dels seus conciutadans. Com és lògic això comporta una despesa. Com és lògic també aquesta despesa ha de ser compensada, en part, per altres Administracions. El que no té res de lògic és que aquestes Administracions, es neguin ara a pagar el que deu als Ajuntaments
Per tal que us feu una idea exacte del que estem parlant, segons la Federació de Municipis de Catalunya el deute de la Generalitat amb els Ajuntaments de les comarques tarragonines se situa entre els 60 i 80 milions d’euros. Cal dir, que es tracta d’estimacions perquè el Govern es nega a donar les dades reals del que deu als Ajuntaments...
I a qui perjudica això? Doncs al conjunt de ciutadans i ciutadanes que veuran com, per culpa d’aquests impagaments, serveis bàsics com les beques de menjador, els programes de la llei de barris, els programes de foment de l’ocupació o les escoles bressol municipals serien reduïts o hauran de ser suprimits directament.
Deixeu-me centrar-me tan sols en un exemple, les llars d’infants municipals. Com recordareu la pressió de molts pares i mares que han de compatibilitzar les seves responsabilitats laborals amb tenir cura dels seus fills va obligar a l’anterior Govern catalanista i d’esquerres a fer un esforç per recuperar en pocs temps l’efecte nefast de la inacció dels 24 anys de Govern monocolor de CiU. Gràcies a aquesta aposta dels Governs dels presidents Maragall i Montilla van poder obrir-se moltes escoles bressol per acollir aquesta demanda tan acusada. L’acord facilitava als Ajuntaments una subvenció de 1.800 euros anuals per cada plaça de llar d’infants. Doncs bé, el primer que va fer el Govern “dels millors” d’Artur Mas és rebaixar aquesta aportació a 1.600 euros per l’any 2011 i, hores d’ara, un any després, cap Ajuntament l’ha cobrat. Ara, per l’any 2012 es parla de 1.300 euros amb l’agravant de que s’ha decidit ajornar indefinidament el pagament d’aquestes subvencions a les llars d’infants municipals. En conclusió, no només la Generalitat paga menys, sinó que no es sap quan pagarà, què ha de fer els municipis davant d’aquesta situació? Tancar les llars d’infants? Doblar els preus?...
Crec que el discurset fàcil de “tot és culpa de Madrid” o del “tripartit” ja comença a cansar una mica, fins i tot a aquells més sensibles a aquesta musiqueta. Ningú es presenta a unes eleccions per no fer res i passar-se quatre anys dient tan sols que tot és culpa “dels altres”. Si la Generalitat demana lleialtat al Govern central per tal de cobrar allò que l’executiu deu a les Comunitats Autònomes també és coherent demanar que el Govern català pagui el que deu als Ajuntaments catalans.
No fer-ho és llançar un torpede directe contra la línia de flotació dels Ajuntaments catalans. Un torpede que, al final, esclatarà a la cara de la immensa majoria de ciutadans d’aquest país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada