EFECTIVAMENT, ELS CATALANS NO SOM IMBÈCILS

“Els catalans fa 500 anys que som imbècils. Hem de deixar de ser catalans? No, hem de deixar de ser imbècils!”, aquesta frase de l’escriptor Joan Sales, pronunciada per Mònica Terribas en l’acte institucional de la Diada, em va tornar a venir al cap el dia següent, 12 de setembre. Aquell dia les aules del país es van tornar a omplir de nens i nenes amb motiu de l’inici del curs escolar. Aquest cop, però, el curs comença amb 30.000 alumnes més i 3.000 professors menys que ara fa un any. Aquí a les comarques tarragonines això es tradueix en 1.530 estudiants més que el curs anterior i 242 professors menys, segons dades del mateix Govern.

Doncs quina va ser la meva sorpresa aquell mateix dia quan vaig escoltar a la consellera d’ensenyament, Irene Rigau, afirmar per la radio, literalment, el següent: “malgrat la reducció pressupostària estem en garanties de començar el curs amb tot a punt i oferint la mateixa qualitat en l’ensenyament.”

Tenint present això, em vaig preguntar: creurà la consellera Rigau que els catalans som imbècils? Pot afirmar, realment, que els professors facin més amb una ratio d’alumnes superior a les aules i amb menys personal docent? Com es pot caure en aquesta autocomplaença allunyada de la realitat que es viu a les escoles i instituts del país?
De fet, només cal veure les reaccions dels sindicats de professors i de les associacions de pares i pares a aquestes paraules per constatar que la consellera Rigau viu el seu particular conte d’Alicia en el país de les meravelles.
Cal recordar que el Govern “patriota” de CiU i de la senyora Rigau ha arribat a retallar les beques de menjador (!) per “estalviar” (paraula textual que va emprar la consellera per justificar la mesura) quatre milions d’euros. Sap la senyora Rigau que a Catalunya hi ha famílies que no poden permetre’s la “carmanyola” i que les beques de menjador són la darrera garantia que tenim com a societat per evitar casos de desnutrició infantil (com ja s’ha començat a detectar en algunes escoles)?


Hi ha moltes maneres de demostrar el “patriotisme”, consellera Rigau. Una opció consisteix en fer discursos amb tons èpics i aixecar la senyera més a munt que qui hi ha al costat. Però n’hi ha una altra, que no fa tan soroll ni acapara tants titulars, que consisteix en treballar dia a dia per garantir una qualitat de l’ensenyament d’excel·lència que garanteixi la igualtat d’oportunitats real i que no deixi a cap nen o nena orfe d’un dret tan essencial com la seva educació. La primera opció encara no sabem cap a on ens portarà però la segona, la que defensem els socialistes, condueix cap a la Catalunya “nacionalment plena i socialment justa” que ja somiaven als anys 30 els presidents Macià i Companys.


Article de Diana Salvadó publicat al Diari de Tarragona

JOAN RUIZ: “EL PLA PREPARA DEL PP DEIXA SENSE L’AJUDA DELS 400 EUROS MENSUALS A 10.000 FAMÍLIES TARRAGONINES QUE TENEN TOTS ELS SEUS MEMBRES A L’ATUR I QUE NO REBEN CAP PRESTACIÓ”

El diputat del PSC per Tarragona al Congrés, Joan Ruiz, ha denunciat que “el decret llei del pla PREPARA que avui aprova el Govern del PP suposa, a la practica, que els qui més necessiten aquesta ajuda extraordinària de 400 euros mensuals deixin de tenir accés a aquesta prestació.”



Segons ha explicat el diputat tarragoní, “la mobilització popular massiva que va haver-hi per part de la ciutadania durant aquest estiu per demanar al Govern que no suprimís aquesta ajuda va obligar a l’executiu de Rajoy a fer marxa enrera a la seva decisió inicial d’acabar amb la prestació. Ara el que han fet és posar noves condicions per aconseguir que molt poques persones puguin beneficiar-se d’aquesta ajuda de 400 euros mensuals.”


Joan Ruiz ha detallat que, a la practica, el Reial Decret del Govern deixa fora de l’ajuda dels 400 euros a la immensa majoria dels joves, als aturats de llarga durada amb un sol fill, a tots els aturats que no tenen família (encara que estiguin en la indigència), als aturats que han tingut contractes temporals, “i a les més de 10.000 famílies tarragonines que tenen tots els seus membres a l’atur i que no reben cap mena de prestació econòmica.”


El diputat tarragoní ha contraposat aquesta realitat amb l’obra duta a terme durant el Govern socialista “que va ser qui va crear aquesta ajuda per als aturats que havien esgotat la prestació per desocupació, de manera que tinguessin uns recursos econòmics mínims i no quedessin desemparats davant dels efectes desastrosos de la crisi. No pot ser, com pretenen CiU i PP, que siguin els de sempre, o sigui, les classes populars i mitjanes, els aturats, els treballadors, els joves i la gent gran, qui paguin la factura d’una crisi que ells no han provocat.”

PER UNA NOVA RELACIÓ AMB ESPANYA

La Diada de l’Onze de Setembre és la nostra festa nacional. És la festa que ens aplega a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya sense cap excepció. És la celebració d’un compromís per una Catalunya més lliure, més justa i més fraternal. És l’expressió simbòlica de la catalanitat. La Diada és una festa de celebració, però també de reivindicació. Des de la històrica manifestació del 1977, a mesura que ha anat avançant el reconeixement i l’exercici del nostre autogovern i s’han anat forjant i ampliant els drets individuals i la igualtat d’oportunitats, la festa ha anat perdent caràcter reivindicatiu i s’ha accentuat la seva vessant més festiva. Com més hem avançat en plenitud nacional i cohesió social, la necessitat de lluita i de reivindicació ha estat menor. Aquesta és la conseqüència lògica de la normalització i consolidació social i democràtica del nostre país.

Aquest any, però, la nostra festa nacional torna a adquirir un clar accent reivindicatiu. Pràcticament ningú té present els actes institucionals que s’han organitzat, entre d’altres motius perque amb prou feines se n’ha fet difusió. L’atenció mediàtica i la tensió política seran en un altre lloc. La manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana en defensa d’una Catalunya independent ha despertat una enorme expectació i és molt probable que sigui un èxit de participació. Enhorabona! No ens ha de fer cap por. La independència i l’autodeterminació han de poder formar part del debat polític democràtic amb total normalitat. Però crec que ningú no s’hauria d’apropiar de l’èxit de la convocatòria. Ni els partits polítics, ni els propis convocants. Ens equivocaríem tots plegats si ho féssim. El que sí que cal fer és escoltar el clam, prendre nota i actuar. Sobretot, actuar.


Perquè més enllà de l’eslògan de la convocatòria, hi ha elements per creure que la manifestació d’aquesta Diada és l’expressió apassionada i serena d’un sentiment de greuge i d’un gran malestar dels ciutadans en relació al tracte que els catalans rebem per part d’Espanya. Amb més o menys raons objectives que ho avalin, amb més o menys instrumentalització partidista per part d’alguns, el cert és que el sentiment de maltractament ha augmentat i molts catalans necessiten expressar-ho. Ja no només verbalitzar-ho, sinó evidenciar-ho col•lectivament.


El tracte fiscal és segurament la gota que ha fet vessar el got. Un got que ja venia molt ple després de la sentència del TC sobre el nostre Estatut i després dels efectes de la crisi que patim tots sense poder identificar o responsabilitzar els seus culpables. El tracte fiscal com a detonant de l’esclat. Potser, fins i tot, el mínim comú denominador. Els diners! La diferència entre allò que generem i allò que rebem. I està clar que ara és el moment de refer el model fiscal i de defensar de forma desacomplexada i contundent els nostres interessos. Sense renunciar a la solidaritat, certament, però garantint que aquesta no acabi essent contraproduent per aquell que l’exerceix. És el moment de començar a discutir els límits i fins i tot les condicions d’aquesta solidaritat amb la resta d’Espanya: diners per a aquí i per a fer què?


Per això cal treballar decididament per liderar la construcció d’una nova relació federal amb Espanya però des d’una perspectiva nítidament catalana. El federalisme no és només un instrument, és també, i sobretot, una actitud. I per això es necessiten aliats, interlocutors, còmplices. I si no som capaços de trobar-los, potser ha arribat el moment de refer el pacte constitucional. Des de la lleialtat institucional, però també des de la legítima defensa dels interessos més bàsics dels ciutadans del nostre país. Estic convençut que majoritàriament els ciutadans no volen la confrontació oberta. Volen acord, pacte, consens i sobretot, respecte i justícia. I per això val la pena lluitar.


Perquè amb independència o sense, els grans debats que hem d’afrontar immediatament són els de com generar ocupació, com canviar i enfortir el nostre model productiu, com reindustrialitzar el país, com millorar l'educació, com garantir la sanitat publica de qualitat, com fomentar la innovació i l'emprenedoria, com potenciar la cultura, com aprofundir en la democràcia o com promoure un desenvolupament sostenible. Majoritàriament els ciutadans ens exigeixen també respostes a aquestes qüestions: com créixer, com generar riquesa i ocupació i com millorar la qualitat de la seva vida, i els faríem un flac favor si desviéssim l'atenció.


El model autonòmic pot haver arribat a la seva fi. És possible que s’hagi esgotat i, per tant, els anhels de llibertat i d’autogovern dels catalans reclamin, legítimament, anar més enllà. En un moment de crisi econòmica profunda com l’actual, de pèrdua de sobirania per part dels Estats, en què tot està en dubte i ningú es refia de ningú, els ciutadans necessiten evidenciar aquest malestar, aquesta desconfiança i aquest desconcert. Està passant a tot el món. I òbviament també aquí.


Ens cal més autogovern i una fiscalitat més justa, com a instruments per fer de Catalunya una societat millor. És per això que el risc de promoure l’associació entre independència i sortida de la crisi pot acabar generant més frustracions que ara no ens podem permetre i que els ciutadans no es mereixen. Seria massa irresponsable. Però, en coherència, després d’una manifestació d’aquestes característiques els impulsors més genuïns de la convocatòria, més enllà dels motius que hagin pogut moure a cadascun dels manifestants, tenen l’obligació de gestionar el dia després. I el President més que ningú. Sap on va? Sap com arribar-hi? Jo li demano al Molt Honorable President Mas que hi pensi detingudament i actuï en conseqüència. Perquè, si no, molt em temo que estarem marejant la perdiu durant anys i panys, tapant d’aquesta manera las ineficiència d’una gestió política que ens està portant a la fractura social. Aquesta cortina de fum fa mal a la convivència perquè porta a la confrontació i a la frustració a tot un país. Cal deixar enrere l’apel•lació constant i permanent al greuge que no ens porta enlloc, i començar a pensar en el disseny de la solució.


Pel PSC també serà un repte. Caldrà entendre que quelcom ha canviat i que no podem defensar el federalisme com fins ara perquè ha perdut credibilitat, versemblança. El nostre compromís ha de ser escoltar, sí. Respectar, com sempre. Però sobretot oferir solucions (no màgia, solucions), per això existeix la política i aquells que ens responsabilitzem dels afers col•lectius. I crec que la nostra proposta s’ha de basar en l’actualització i redefinició de les relacions amb Espanya. Un nou pacte constitucional de base federal que garanteixi que la gestió de la interdependència real sigui compartida amb Espanya i Europa i no exclusiva com fins ara pel govern central.

Article d'opinió de Francesc Vallès, primer secretari de l'agrupació socialista de Reus

L’ALTERNATIVA REAL QUE DEMANA LA CATALUNYA REAL

Aquests dies els mitjans de comunicació van plens de pàgines que parlen de manifestacions independentistes amb motiu de la Diada, de qui anirà, en qualitat de què, d’anàlisis, articles i debats amb pretensions teòriques sobre el que som i la nostra “identitat nacional”, etc. Tot atiat, per cert, pel Govern de CiU a la Generalitat que no té cap problema en alimentar aquest discurs del greuge independentista mentre vota conjuntament amb el PP les retallades arreu. Malgrat això, si un posa l’oïda a peu de carrer sentirà a parlar de l’increment del preu del material escolar, de llistes d’espera als ambulatoris i hospitals, de l’atur, dels problemes dels joves per marxar de la casa dels pares i de tants i tants problemes en la vida quotidiana de la gent com a conseqüència de les retallades dels serveis públics impulsades per CiU i PP com a gran formula per sortir de la crisi.



I és que ja fa massa temps que aquest presumpte debat identitari ofega els temes que també estan a peu de carrer i que interessen tant o més a la immensa majoria dels catalans, és a dir, els enormes problemes en la vida diària de la gent agreujats per les decisions dels Governs de CiU i PP que injustament carreguen el pes de la crisi sobre l’espatlla de les classes populars i mitjanes, dels treballadors, dels joves, de les famílies i de les persones grans.

Aquests dies la gran majoria dels ciutadans no estan preocupats per qui anirà a la manifestació convocada pels independentistes amb motiu de la Diada sinó per l’increment dels productes bàsics (com a conseqüència de l’augment de l’IVA aprovat pel PP), pel preu dels llibres escolars i per les retallades educatives (aprovades per CiU) a uns dies d’inici del curs escolar, per l’increment de l’atur, per la manca de beques i ajudes, i per l’expansió d’una crisi a qui ningú sembla veure la llum al final de túnel. Els socialistes ens neguem a caure en la resignació i volem ser l’alternativa al model de la dreta, al binomi CiU-PP, que ja ha demostrat el seu fracàs a l’hora de trobar fórmules eficaces per combatre la crisi (recordeu la promesa electoral d’Artur Mas de reduir l’atur a la meitat durant aquesta legislatura?)


En aquest sentit, l’elecció de Xavier Sabaté com a nou president del grup del PSC al Parlament és un encert. La seva experiència política, el seu coneixement de la realitat i de les necessitats de les comarques tarragonines i la capacitat de gestió que va demostrar, per exemple, durant els anys que va ser delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona, són un aval i una garantia que Tarragona guanyarà pes específic en el nucli de decisió de les institucions del país. Una presència que suplirà també, en part, la manca de consellers i de figures de rellevància política provinents de Tarragona que hi ha a les files de CiU i PP.


Com deia el mateix Xavier Sabaté en la seva primera compareixença com a president del grup del PSC, “els socialistes serem l’alternativa a un Govern que parla molt de Catalunya però poc dels catalans.” Ha arribat el moment d’afirmar de manera clara i inequívoca que l’únic resultat de les decisions de CiU i PP ha estat ampliar el patiment de molts ciutadans del nostre país i que hi ha una alternativa real a aquesta laminació per etapes del nostre Estat del benestar en forma de retallades que practica la dreta. Una alternativa que passa per no renunciar a ingressos, per estar al costat d’aquells que més ho necessiten i que creu que ha d’aportar més aquells que més tenen. Una alternativa que només els socialistes som capaços de garantir perquè Catalunya, la real, la de veritat, no tornarà a ser “rica i plena” mentre hi hagi desenes de milers de catalans en situació de pobresa.


I una alternativa que, des de la vessant de la relació Catalunya-Espanya, exigeix de l’Estat un reconeixement ple de la personalitat de Catalunya, un tractament fiscal just com els Estats federals moderns i unes relacions de mutu respecte perquè, com ha dit Xavier Sabaté aquests dies, “o Espanya canvia i és federal o se’n va en orris.”

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona

ELS ALCALDES I PORTAVEUS DEL PSC DEL CAMP DE TARRAGONA PRESENTEN UN MANIFEST EN DEFENSA DEL TREBALL DELS AJUNTAMENTS A CATALUNYA AMB MOTIU DE LA DIADA

Els alcaldes i portaveus municipals del PSC de les comarques tarragonines han presentat aquest diumenge, amb motiu de la Diada, un manifest en defensa de la feina i de l’eficàcia que els Ajuntaments exerceixen en la gestió dels serveis que adrecen a la ciutadania de Catalunya. El manifest serà lliurat al president de la Generalitat en forma de carta oberta.



Segons ha explicat el secretari de política municipal de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, Josep Masdeu, “els nostres Ajuntaments, també els de les comarques tarragonines, d’ençà la recuperació de la democràcia han hagut de donar resposta a les demandes i necessitats dels ciutadans de serveis de proximitat que han configurat en bona mesura el model de benestar i de cohesió social que ha imperat fins ara.”


“Precisament per això és profundament injust que es vulgui culpar als Ajuntaments d’haver malbaratat recursos econòmics. Crec que si la Generalitat posa l’èmfasi en demanar un model fiscal per a Catalunya que faci justícia a l’aportació dels catalans a la caixa comuna amb la mateixa lògica ha de ser capaç de garantir un model de finançament local que sigui just i equitatiu per als Ajuntaments.”


Així mateix, el manifest també demana a la Generalitat que rebutgi la reforma del món institucional local impulsada pel Govern del PP que vol reduir en un 30% el nombre de regidors als consistoris del país. “Aquesta reducció és profundament demagògica ja que no suposarà cap estalvi econòmic a la pràctica perquè la immensa majoria de regidors que se suprimiran o no cobren res de res o perceben retribucions molt baixes per assistències o tasques específiques. L’únic que aconseguirà aquesta reforma, de facto, és reduir la pluralitat política a les sales de plens i, per tant, minvar la qualitat del nostre sistema democràtic.”


Finalment, el manifest emplaça a la Generalitat a treballar de manera lleial amb els Ajuntaments per garantir la xarxa de serveis públics de qualitat que es mereixen els ciutadans, més atenen a l’actual context de crisi econòmica que tants problemes està provocant a tantes i tantes famílies catalanes.

EL PSC DE SALOU I DE VILA-SECA VALOREN POSITIVAMENT L’ACORD EMPRESARIAL QUE PERMET LA CREACIÓ DEL NOU COMPLEX TURÍSTIC PERÒ DEMANEN SABER QUE PASSARÀ AMB EL PROJECTE ANTERIOR

Les agrupacions socialistes de Salou i de Vila-seca han valorat positivament l’acord empresarial presentat avui a Barcelona que suposa la creació d’un gran complex turístic i d’oci al costat de Port Aventura.



Tant Alberto Miñambres, portaveu socialista a Vila-seca, com Toni Brull, portaveu socialista a Salou, han celebrat “un acord que permetrà generar milers de nous llocs de treball i que suposarà l’arribada de desenes de milers de nous visitants a l’any al Camp de Tarragona.”


Un cop dit això, ambdós portaveus socialistes han demanat “conèixer amb detall com quedarà el projecte immobiliari “vivir en lumine” que es va presentar ara fa un any, que s’ha promocionat a Espanya i a l’estranger (fins i tot s’havia promocionat a Rússia), i que encara està operatiu avui mateix per la xarxa. Un projecte que ocupa els terrenys que sembla que ara ocuparà aquest nou gran complex d’oci. El nou projecte substitueix a l’anterior? Amb quines condicions? S’ha parlat ja amb els operadors? Volem respostes a tots aquests interrogants.”


Pel que fa al nou gran centre turístic Alberto Miñambres i Antoni Brull han demanat que “s’inclogui el nom de la marca Costa Daurada. Ja fa molts anys que tots els agents locals estem fent un esforç molt important per donar a conèixer la nostra singularitat com a atractiu turístic i ara no podem deixar passar aquesta oportunitat per reforçar aquesta identitat.”


“Així mateix, caldrà conèixer quines infraestructures, principalment viàries, d’aigua, energètiques i de tractament de residus s’haurien de contemplar i com es construirien. Serà també una bona ocasió per aplicar tècniques i procediments mediambientalment eficients i sostenibles.”


Finalment, ambdós líders socialistes han reiterat la seva disposició a col•laborar en allò que estigui a les mans dels grups municipals socialistes de Salou i Vila-seca per consolidar aquest projecte i fer que arribi a bon port.

LA JSC DE TARRAGONA ENDEGA UNA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE MATERIAL ESCOLAR

La JSC de Tarragona ha iniciat aquest dimarts una campanya de recollida de material escolar que serà lliurada als centres educatius de la ciutat. Segons ha explicat el primer secretari dels joves socialistes tarragonins, Eloi Menasanch, “l’augment de l’IVA que taxa el material escolar en aquest inici de curs i que perjudica, un cop més, als joves i a les classes populars i mitjanes i a les rendes més baixes, ens ha animat a organitzar, per primer cop, aquesta campanya que es durà a terme fins al proper divendres 14 de setembre.”




Eloi Menasanch ha explicat que tothom qui vulgui participar ha de lliurar el material a la seu de la JSC, al carrer Ramon i Cajal 57 de Tarragona. Tot el material recollit serà lliurat el dia 15 als CEIP Campclar, Mediterrani i Sant Salvador de la ciutat de Tarragona.



El dirigent de la JSC ha subratllat que “mentre hi ha organitzacions polítiques juvenils de partits de dreta que aquestes dies es dediquen a organitzar festes i esdeveniments lúdics varis, els joves socialistes organitzem aquesta campanya solidària a fi i efecte de pal•liar, en la mesura que puguem, els efectes perniciosos de les polítiques que endeguen els Governs a qui els joves conservadors donen suport.”



Segons ha emfatitzat Menasanch, “la situació que viuen molts joves ja fa temps que ha travessat totes les línies vermelles. Amb una taxa d’atur que supera el 50%, amb les ajudes al lloguer eliminades per la dreta i ara amb una reforma de la sanitat que deixa fora de cobertura als joves majors de 26 anys sense cotitzacions, els Governs de CiU i PP condemnem a amplis segments de la joventut a la marginalitat i a un futur sense horitzons.”



“Ara amb l’inici del curs acadèmic haurem de fer front a un nou augment de les taxes universitàries i de la formació professional, amb una reducció dràstica de les beques, que farà impossible que molts joves fills de les classes populars tinguin accés als estudis superiors. Això mentre es mantenen les subvencions públiques a les escoles de l’Opus Dei. En fi...”

FINS ALS NASSOS DEL PACTE FISCAL

No hi ha llibertat possible per a Catalunya amb més de 600.000 persones aturades i milers en perill de ser-hi.  Sempre són  lliures els qui disposen de recursos i cada dia disminueixen. Ni amb els drets socials dels set milions i mig disminuint cada cop més, amb la sanitat empitjorant i l’ensenyament limitat.

Ni pagant més els qui menys tenen i menys els qui tenen més. Ni sense capacitat de generar energia, ni amb empreses poc competitives. Ni sense capacitat de decisió sobre l’aigua del nostre riu principal que és l’Ebre i aviat ni sense la del 2n i 3r que són el Ter i el Llobregat.

Tampoc sense possibilitats de decidir sobre el nostre sistema financer que ja no és català ni espanyol sinó el que decideix el ministre . alemany Schauble i el Bundestag que si no aproven salvar el poc que queda del sistema espanyol no cal que parlem de res més. No tenim capacitat per aturar la brutal especulació sobre matèries primeres entre altres el petroli o els cereals que tot i les sequeres es guarden formant immensos stocks com mai en perjudici de tot el planeta. Al seu costat l’especulació immobiliària que hem patit queda ridícula.  No tenim llibertat sense boscos ni amb el clima canviant a pitjor cada dia ni amb una pagesia empobrida.

No exercirem cap mena de sobirania mentre hi hagi fractura social i aquesta es va fent cada cop més profunda. Això no li convé a la nació catalana, és a dir, ni als pobres que la pateixen en pròpia carn ni a la classe mitjana cada cop més empobrida ni als més rics que temen encara que no ho diuen, una revolta social que posi en perill els seus privilegis

On és, doncs, la llibertat dels catalans amb tots aquests problemes, un món que cada dia suma dependències per als qui menys recursos tenen i que a mi com a socialista em preocupen en primer lloc i amb dependències que avui ja s’han estès a països sencers, àdhuc als més rics ?

Al sr. Mas, líder de les retallades, no li preocupen aquests problemes. Si no li preocupen és que és un irresponsable. Per si ens preocupen als altres, ha trobat la distracció filosofal i clorofòrmica en el pacte fiscal. No parla de res més ell, els seus consellers i els seus alts càrrecs convenientment ensinistrats abans, durant i desprès dels incendis estivals que el conseller Pelegrí vol combatre amb presos i boletaires.

Tampoc serem lliures els catalans amb un dèficit fiscal com el que tenim amb l’Estat Espanyol i que hauríem de deixar reduït als nivells de l’alemany com a màxim. Allà sí hi ha un Estat Federal. Però aquest no és l’únic ni el principal problema encara que el nacionalisme català s’entesta que ens ho creiem i vol que discutim de diners que no existeixen i de claus, que tenen els alemanys i no els espanyols, de caixes que són buides i intervingudes.

Davant un panorama paorós com el descrit, hem de canviar-ho gairebé tot. Perquè el poder econòmic s’ha globalitzat, ens estafa iens exprimeix cada dia i no hem sabut encara – els polítics els primers –trobar un contrapoder que posi els diners en el lloc que els pertoca que és el d’estar al servei dels ciutadans  i no  a l’inrevés.

Constitucions estatals i europees, estatuts,relacions monetàries, financeres, sistemes fiscals, tot en crisi i per canviari aquí obsessionats per un pacte fiscal condemnat al fracàs i que segons com vagin les coses no caldrà ni negociar perquè ens acabaran de dir des de Brusel.les o des de Berlin fins i tot com hem de rentar-nos les dents. Avui som més dependents que l’any passat tots els habitants del Planeta i ningú no ens assegura que no ho siguem més encara l’any que ve.

Hem de reconstruir sobre bases noves un món nou que és possible i establir noves relacions econòmiques i socials, laborals,culturals o esportives. I renovar també valors perquè, com ha dit recentment Pere Navarro, aquesta és una crisi financera i econòmica però també política,social i de valors. Per tant, reduir el problema de Catalunya al pacte fiscal és tractar-nos d’ignorants o de criatures i no penso mobilitzar-me l’11 de setembre al compàs del que marquen els srs. Mas, Rull i Pujol. Perquè no m’agrada aquest joc.

Penso manifestar-me l’11 de setembre, però per tots aquests problemes, contra especuladors i estafadors, a favor d’un nou ordre que atorgui la màxima llibertat pels catalans  i no únicament pel pacte fiscal tot i que els catalans hem de solucionar urgentment el dèficit que tenim amb la resta d’Espanya. I pel  pacte social que finalment va desaparèixer del text. Em manifestaré  sense complexos per  una Catalunya social, pensant en tots els catalans i catalanes..I per un món en què els interessos d’uns pocs deixin de governar-nos a tots Si no  és així per a mi no té raó de ser aquesta pàtria que com Espriu veig massa sovint darrerament pobra. bruta, trista i dissortada.

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al diari Més Tarragona 

EL PSC DENUNCIA LA PARALISI DE L’EQUIP DE GOVERN DE SANT JAUME DELS DOMENYS

El grup socialista a l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys ha denunciat avui “la paràlisi de l’equip de Govern que després d’un any de mandat municipal presenta un balanç de Govern orfe de qualsevol actuació positiva pels veïns del poble.”



Segons el portaveu socialista, Miquel Martil, “l’alcalde i els regidors de CiU s’han de treure el son de les orelles i començar a pensar en aplicar alguna iniciativa en benefici dels veïns del poble que per això, en teoria, es van presentar a les eleccions.”


El regidor socialista ha assenyalat que “malgrat la critica que van fer al sou de l’alcalde durant el mandat passat, quan estaven a l’oposició, el primer que va fer CiU després dels comicis municipals és més que doblar les retribucions de l’alcalde fins als quasi 36.000 euros. Al marge, l’únic que trobem és una paràlisi absoluta que es limita a donar continuïtat als projectes endegats durant el passat mandat municipal.”


“Cal tenir present que CiU ha arribat a canviar els advocats que defensen els interessos del municipi... per fer front a una denuncia presentada per un dels seus actuals regidors en relació a la gestió que es va fer al poble dels fons procedents del F.E.I.L. Insuperable!”


Segons Miquel Martil hi ha projectes que afecten el municipi, com el del Logis Penedès, que mereixen un posicionament i una aposta clara per part de l’Ajuntament. “En aquests moments de greu crisi econòmica i amb molts veïns del poble a l’atur no podem menysprear un equipament logístic com aquest que generaria ocupació a la comarca. És de sentit comú!”, ha assenyalat el portaveu socialista.


Finalment, el grup socialista emplaça a l’alcalde i a l’equip de Govern a rectificar d’aquesta paràlisi i inacció i començar a treballar pensant en donar resposta als problemes reals dels ciutadans de Sant Jaume dels Domenys.

EL PSC DENUNCIA QUE JA HI HA MÉS 10.000 FAMÍLIES TARRAGONINES SENSE CAP MENA D’INGRÉS MENSUAL

El diputat del PSC per Tarragona al Congrés, Joan Ruiz, ha denunciat aquest dilluns “l’augment de la pobresa i de l’exclusió social a la demarcació. En aquests moments l’atur ja ha arribat al 22% de la població activa a la província de Tarragona (més de 66.000 persones) mentre que el nombre de llars amb tots els seus membres a l’atur ha augmentat un 25% en un any i se situa entorn de les 28.000 famílies.”



En el conjunt de Catalunya, en un any, el nombre de famílies que no tenen cap mena d’ingrés mensual s’ha incrementat de 79.000 a 103.000 famílies. “Aquí a la província de Tarragona més de 10.000 famílies ja es troben en aquesta situació.”


Segons Joan Ruiz, “això no és casual sinó que és conseqüència directa de les retallades de CiU i PP que no generen ocupació sinó que només provoquen més atur, més recessió, més patiment i més precarietat.”


El diputat socialista ha recordat que Artur Mas es va comprometre durant la campanya electoral a reduir l’atur a la meitat. “Doncs bé, ara que ens acostem al meridià de la legislatura hi ha a Tarragona 4.041 aturats més dels que hi havia quan CiU va guanyar les eleccions...”


Pel que fa al PP, Mariano Rajoy va afirmar que “tenemos un plan para sacar a España de la crisi.” “Set mesos després estem amb les pitjors dades d’aturats de la història contemporània d’Espanya i amb una prima de risc que dobla la que hi havia quan José Luis Rodríguez Zapatero va deixar de ser president del Govern.”


Joan Ruiz ha afegit que 258.854 treballadors de la província de Tarragona ja s’han vist afectats per l’augment de l’IRPF (amb una mitjana de 331 euros més en impostos a l’any) mentre que 15.567 pensionistes tarragonins també es veuran perjudicats per aquest increment de l’IRPF.


Davant d’aquesta tessitura el diputat socialista ha denunciat el cinisme del PP que fa exactament el contrari del que es va comprometre a fer. “Queden lluny els dies en els que Rajoy afirmava que passaria la tisora per tot arreu tret de la sanitat, la educació i les prestacions d’atur...”


“Els socialistes reiteren el nostre compromís de lluitar per evitar la fractura social on els porten CiU i PP. No volem una societat amb els serveis públics raquítics i dividida entre els qui puguin pagar-se serveis via sector privat i els qui no.”


Així mateix, Joan Ruiz ha anunciat que el PSC endegarà accions parlamentàries tant al Congrés com al Parlament per agilitzar els tràmits per fer que aquells que necessiten ajudes les rebin quan més aviat millor. “Amb el Govern de CiU el temps comprès entre el reconeixement de la sol•licitud per percebre la Renda Mínima d’Inserció i el seu cobrament real ha passat d’un mes a deu mesos i això és intolerable.”


Finalment, el diputat tarragoní ha tornat a denunciar “el silenci dels diputats de CiU i PP per la demarcació de Tarragona que resten muts, s’amaguen, i no donen cap explicació sobre les conseqüències de les retallades que els seus Governs apliquen sobre la vida quotidiana dels tarragonins i les tarragonines.”

11.501 DEPENDENTS DEL CAMP DE TARRAGONA ES VEURAN PERJUDICATS PER LA DARRERA RETALLADA DEL GOVERN DEL PP

“El PP ha anunciat el desmantellament total del sistema de dependència. A partir d’ara, 11.501 ciutadans de les comarques del Camp de Tarragona que es beneficiaven de les ajudes i prestacions de la llei de dependència es veuran perjudicats per la nova tisorada de Rajoy”, així ho han fet públic avui els diputats i responsables orgànics del PSC del Camp de Tarragona que també ha desgranat els efectes de les principals retallades.
En primer lloc, el secretari de política municipal de la Federació del PSC Camp de Tarragona, Josep Masdeu ha manifestat “la indignació dels socialistes per les retallades de CiU i PP que cauen sobre els col•lectius més febles i que tenen més problemes: dependents, joves, treballadors, pensionistes, etc. Per la dreta el repartiment de la factura de la crisi sempre cau sobre la mateixa gent, els més dèbils.”
Per la seva banda, la diputada socialista Núria Segú ha denunciat que “amb aquesta darrera retallada del PP en matèria de dependència passem, per primer vegada, de la paralització a la regressió de la llei.”
Així, es reduirà en un 15% la prestació econòmica dels cuidadors familiars dependents. “Per exemple, els cuidadors de persones dependents de grau 1 passaran a cobrar 153 euros mensuals (enlloc de 180) mentre que els cuidadors de grau 3 cobraran 442 euros (enlloc dels 520 euros actuals).”
En segon lloc, s’imposa el copagament a les persones discapacitades, que fins ara n’estaven exemptes, i els cuidadors familiars de persones amb dependència deixaran de cotitzar a la Seguretat Social.
“Més greu és la paralització de la llei. El PP eleva de sis mesos a dos anys el període de tramitació i concessió de les prestacions el que, a la pràctica, suposa la paralització de la llei en els propers dos anys. Així mateix es retarda encara més, fins al 2015, l’accés al sistema dels dependents moderats.”
“Tot plegat, segons la diputada socialista, és un cop mortal a aquest dret que va impulsar el Govern socialista i que des de la seva entrada en vigor ha beneficiat a més de 32.000 persones a les nostres comarques i que ha generat uns 20.000 llocs de treball directes a Catalunya.”
El PSC denuncia que el Govern del PP, amb la complicitat de CiU a Catalunya, està destruint una llei que esdevenia una gran ajuda a un autèntic problema per a moltes famílies i persones dependents que estaven soles i que havien de comptar amb l’ajuda d’algun familiar per poder viure.
“Ara Rajoy i el PP volen tornar a aquesta situació. Nosaltres advertim que això tindrà conseqüències greus, aquestes retallades comportaran més pobresa, més desigualtats i més patiment, també aquí a les comarques tarragonines” ha emfatitzat Núria Segú.
Finalment, la tinent d’alcalde de serveis socials de l’Ajuntament de Tarragona, Victòria Pelegrin, ha recordat el gran esforç que han fet els Ajuntaments per atendre a les persones en situació de dependència i generar recursos i serveis per atendre les seves necessitats. “Ara molts d’aquests ciutadans deixaran de tenir aquestes ajudes per culpa de les retallades de CiU i PP ja que els Ajuntaments hauran de fer front a un augment de la demanda que no podrem assumir.”
Com a exemple d’aquest esforç addicional dels consistoris, Victòria Pelegrin ha explicat que durant l’any 2011 l’Ajuntament de Tarragona va resoldre 746 expedients a la dependència dels quals un 64% corresponia a dones majors de 65 anys. Així mateix, d’aquest gruix d’expedients 582 van sol•licitar la prestació de cuidador familiar, precisament la que ara ha reduït el Govern del PP.

258.854 TARRAGONINS JA S’HAN VIST PERJUDICATS PER L’AUGMENT DE LA RETENCIÓ DE L’IRPF APROVADA PEL GOVERN DEL PP

El diputat socialista per Tarragona, Joan Ruiz, ha explicat avui que “258.854 treballadors tarragonins s’han vist ja greument perjudicats per l’augment de la retenció de l’IRPF aprovada pel Govern de Rajoy. Aquí a les nostres comarques això suposa, de mitjana, una reducció dels ingressos reals de 331 euros per treballador. Una reducció dràstica que, recordem-ho, coincideix amb un augment desorbitat de l’IVA, de la llum, dels medicaments i dels serveis bàsics, etc. Tot plegat, només suposarà un empitjorament real de les condicions de vida material de la immensa majoria de tarragonins i tarragonines.”



Per trams de base computables els principals grups que registren un major nombre de treballadors són els que perceben entre 10.000 i 20.000 euros anuals (un total de 108.413 tarragonins) i els qui guanyen entre 20.000 i 30.000 euros (61.924 tarragonins). L’import total del que recaptarà l’Estat amb aquest augment de l’IRPF a la província de Tarragona ascendeix a més de 85 milions d’euros.


“La successió d’incompliments electorals i de mentides del PP ha estat tan meteòrica que ja sembla innecessari recordar alguns dels compromisos que van assumir públicament els seus dirigents tan sols fa sis mesos: “Mi decisión es no subir los impuestos porque con las dificultades que estan teniendo las empresas y los españoles no me parece razonable” (Mariano Rajoy, debat electoral). “El PP no apujarà els impostos. Pujar impostos en plena crisi econòmica és un autèntic despròposit” (Alejandro Fernández, debat de candidats a Tgna). “La prima de riesgo de España se llama José Luis Rodríguez Zapatero. El gobierno del PP ofrecerà la credibilidada necesaria para ganar la confianza de los mercados”, (Soraya Sáenz de Santamaría, novembre de 2011).”


Joan Ruiz ha afirmat que “cada cop és més evident per a tothom, tret del PP i CIU, que castigant als aturats i als pensionistes, augmentant els impostos als treballadors i emprenedors, i rebaixant salaris i drets no sortirem de la crisi.”


“Els socialistes ja vàrem advertir a la darrera campanya electoral que el PP passaria la tisora sense contemplacions pels drets i serveis socials més bàsics, com ja estava fent CiU a Catalunya, i que no tenia cap recepta per sortir de la crisi i generar ocupació. No crec que molts dels qui aleshores ens van acusar de “catastrofistes” ho fessin ara...”, ha conclòs el diputat tarragoní.