dilluns, 15 de gener de 2018

EL SECRET DE LA DIPUTACIÓ: EL PROFESSOR, LA PROFESSIONAL I EL TÈCNIC




Què és el que motiva a un professor de música d’un conservatori? I a una professional d’un centre públic d’educació especial? O que és el que compromet a un tècnic que redacta el projecte de millora, posem per cas, de la carretera d’accés d’un petit poble de la província? Com a vicepresident de la Diputació he tingut l’oportunitat de copsar-ho a peu de carrer en múltiples ocasions.

D’una banda la seva responsabilitat professional, està clar. Sí, la professió, però no només això. Aquí parlem d’un compromís que va més enllà de les nòmines, parlem d’una actuació diària i constant, de treballar per donar un servei de dimensió humana. I aquesta vocació de servei, aquest empeny permanent, és el que realment defineix a la Diputació de Tarragona.

El professor de música, la professional del centre d’educació especial o el tècnic del servei de carreteres –tots treballadors de la Diputació- no ocupen un càrrec electe, ni reben reconeixement públics, però són també ells els que lideren el progrés de les nostres comarques i de la seva gent. Vagi per endavant el meu reconeixement sincera la tasca que duen a terme.

Perquè si jo dic, amable lector, que enguany la Diputació ha aconseguit aprovar un pressupost de més de 153 milions d’euros segurament aquesta dada el deixarà indiferent. És una xifra molt important (una xifra que ens ha permès augmentar, per exemple, les inversions educatives, les destinades al foment de l’ocupació o les del Pla d’Acció Municipal al servei dels pobles i ciutats de la demarcació) però, al capdavall, tan sols és això: una dada objectiva. I les dades no transmeten la feina que es fa des de la Diputació per part de persones compromeses amb la seva terra i la seva gent que treballen per donar forma i progrés al curs d’aquest territori.

Són només paraules boniques? No, en absolut. És la realitat diària del professor, de la professional o del tècnic, i de centenars de treballadors més de la Diputació. Què pot haver-hi de més humà que aquesta convicció de saber que no està tot conclòs, que mai podem caure en l’autocomplaença i que els treballadors d’aquestes comarques són els que defineixen el seu futur?

Això no són paraules, és una voluntat, és una crida per a l’acció i un full de ruta per seguir fent i construint el nostre territori, poble a poble, sense deixar de banda ni el poble més petit o cap mas de la nostra província.

M’ha semblat adient personalitzar aquesta feina, metafòricament, en aquest professor de música, aquesta professional del centre d’educació especial i aquest tècnic de carreteres perquè sense el seu compromís aquests 153 milions no servirien per a gran cosa. Des de la Diputació creiem que el conjunt de les comarques tarragonines som una terra d’oportunitats i que entre tots hem de reforçar aquesta obra de progrés al servei de les persones. I creiem també, humilment, que servir a la nostra població és quelcom més que criticar-ho tot o evitar els consensos necessaris per avançar. Avançar implica també la necessitat de reclamar allò que és just i de treballar per fer-ho possible, des del possibilisme però sense emmotllar-se als cànons exigits per l’estatus quo. Apostant pel talent i ajudant als emprenedors de les nostres comarques a finançar els seus projectes. Això és la Diputació de Tarragona.   

I aquí vull destacar també un element que, desgraciadament, no és freqüent en política darrerament. Em refereixo al treball lleial que sí tenen totes les forces polítiques i diputats provincials representats a la Diputació. Un exemple que demostra això que dic: els pressupostos per enguany han estat aprovats amb el vot a favor de 26 dels 27 diputats del plenari (de l’equip de Govern i de l’oposició). Gràcies a aquest treball lleial, des del respecte a les conviccions de cadascú, hem pogut aprovar un pla d’acció municipal per als propers anys realment històric: més de 80 milions d’euros posats a disposició dels ajuntaments tarragonins per impulsar obres i serveis essencials demandats pels seus veïns.      


Però sent això important res seria fructífer sense el compromís del professor, de la professional i del tècnic, l’autèntic secret i força motriu de la Diputació de Tarragona. I si algú en té algun dubte pregunteu-li als familiars del nen que estudia, posem per cas, al conservatori de música de Tortosa, o als pares d’un alumne del centre d’educació especial Sant Rafael de Tarragona o als veïns del poble que han vist la carretera d’accés al seu municipi arranjada i millorada. La dimensió humana i no les grans xifres dels pressupostos són el principi rector de la Diputació. Per a què? Primer per agrair el treball de tots aquells que han fet possible que els ciutadans d’aquesta província poguéssim caminar i, situats en aquest punt, per aconseguir que en el futur immediat els nostres fills puguin córrer.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada