D’aquí a pocs mesos Tarragona i el conjunt de les comarques tarragonines
tornaran a ser l’epicentre del Mare Nostrum gràcies a la celebració a casa
nostra dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2018. Es tracta d’un esdeveniment
internacional de caràcter esportiu però que va molt més enllà de l’esport.
En primer lloc estem davant d’una oportunitat, des de la Diputació sempre
ho hem entès així. Dimensionat a la nostra realitat podem fer el pas de gegant
col·lectiu que per a Barcelona, i el conjunt del país, van suposar els Jocs
Olímpics del 92. Algú posa en dubte avui que l’embranzida a la projecció
internacional de Barcelona és fruït directe d’haver acollit les Olimpíades? No.
No avui, però si abans de l’esdeveniment quan grups minoritaris denunciaven
l’esdeveniment com “els Jocs de la gana”. I va ser just el contrari.
Doncs nosaltres ens trobem ara en aquest mateix estadi i és per això em
sembla important destacar els aspectes molt positius que per als ciutadans de
les nostres comarques suposaran els Jocs i la voluntat que hem de tenir de conjurar-nos
tots plegats per a què siguin un èxit rotund.
Tinguem present que els Jocs seran vistos per uns 250 milions de
teleespectadors de tot l’arc Mediterrani, el que suposa una repercussió mínima
de 450 milions de persones de 24 països europeus i del nord d’Àfrica. L’impacte
econòmic beneficiós sobre les nostres comarques també serà immens: en termes de
producció uns 900 milions d’euros amb un impacte d’augment dels ingressos
públics estimat en 126 milions d’euros i un augment del PIB de la província del
1,7%, en bona mesura gràcies a les 95.000 pernoctacions d’atletes, jutges i
turistes que vindran a gaudir dels Jocs.
La Diputació ha col·laborat directament amb l’organització dels Jocs
mitjançant aportacions econòmiques als 13 municipis tarragonins que acolliran
alguna de les disciplines esportives que participaran a les Olimpíades. Per
posar només uns exemples: Calafell acollirà les competicions d’esgrima i tenis,
Cambrils les de judo, karate i tir amb arc, Reus les de handbol i futbol, i
així fins a 13 pobles i ciutats que un cop acabin els jocs disposaran dels
equipaments esportius per a gaudi dels seus convilatans.
I tot això ha estat possible gràcies al treball lleial de la Diputació de
Tarragona, dels ajuntaments implicats -començant pel de Tarragona-, de la
Generalitat de Catalunya i també del Govern de l’Estat. Aquest és el camí:
treballant colze a colze, sumant amb lleialtat, avancem. Per contra, dividits i
barallats, sempre perdrem. I perdrem tots.
Per tant, crec, sincerament, que estem davant d’una oportunitat única. Una
oportunitat de créixer col·lectivament i fer-ho potenciant, alhora, l’equilibri
i la cohesió de les comarques tarragonines. I això serà possible també gràcies
al suport incondicional de la Diputació en el finançament econòmic, suport
logístic i recolzament institucional dels Jocs.
I quan parlo d’una oportunitat no ho faig només a nivell econòmic, de
creació de nous llocs de treball i de projecció turística de la nostra terra,
que també. Ho faig especialment incidint en la necessitat d’aprofitar els Jocs
Mediterranis de Tarragona 2018 per recuperar l’essència de l’esperit olímpic
que no és res més que la pau. Per tant, no parlo d’inversions parlo de valors.
En efecte, el que va donar origen i consolidació als Jocs Olímpics de
l’antiguitat clàssica era que per uns dies tota activitat bèl·lica cessava i
les ciutats gregues enviaven als seus atletes a disputar les Olimpíades amb una
treva que, de facto, interrompia les guerres vigents. La pau, la convivència i
la concòrdia estaven en l’ADN d’un esdeveniment que va, com deia a l’inici,
molt més enllà de l’esport. I això que era vàlid al segle Vè abans de Crist
també ho és avui dia perquè, novament, veiem com l’amenaça de la guerra i els
drames humans com la crisi dels refugiats que sacseja precisament el
Mediterrani tornen a fer necessari que aprofitem l’àgora de projecció
internacional que representen els Jocs per renovar el nostre compromís amb la
pau. El Mediterrani ha de ser un àmbit de convivència de cultures, religions i
identitats nacionals. Aquest és també un dels reptes dels Jocs.
Si l’assolim farem possible que el que fa 2.500 anys simbolitzava Olímpia ara,
a la primavera i l’estiu d’enguany, ho representi Tarragona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada