“Nosaltres defensem la col·lectivització de la
propietat privada i la nacionalització de les entitats financeres i de les
empreses”, malgrat que sembli una resolució d’un Congrés de la CNT-FAI són les paraules
textuals del candidat de la CUP a la presidència de la Generalitat en ser
preguntat pel programa econòmic de la seva formació.
Res a dir perquè si alguna cosa s’ha de
reconèixer a la CUP és que no oculta el seu ideari que defensa la sortida de
Catalunya de l’euro, de la Unió Europea, del sistema de defensa i de seguretat
europeu, l’anticapitalisme i la desobediència sistemàtica de les normes
jurídiques espanyoles, comunitàries i/o internacionals.
El que ja resulta del tot inverosímil és que
una formació amb aquest ventall ideològic de rèmores anarco-comunistes
pretengui, amb rigor, pactar un acord de Govern amb aquells que fins fa quatre
dies s’autodefinien com a un executiu business-friendly, la Convergència d’Artur Mas.
Un acord polític entre una formació que es qualifica
d’antisistema i un partit, Convergència Democràtica de Catalunya, que és membre
de la Internacional liberal que defensa el desenvolupament de l’economia de
lliure mercat i del sistema de lliure comerç és un escenari sense precedents, i
subratllo: sense precedents, no només a la Unió Europea sinó a tot l’hemisferi
occidental. Algú amb un mínim de sentit comú s’imagina al senyor Sarkozy
pactant un programa de Govern amb el Partit Comunista Francès? No.
Una no pot menys que imaginar estupefacte la
trobada a la taula de negociacions del camarada Baños amb, per exemple, els
senyors Boi Ruiz o Mas Collell, campions de les retallades socials de la
història democràtica de Catalunya.
És lícit que forces polítiques discrepants
arribin a punts d’entesa per impulsar un programa de Govern que incorpori unes
mesures programàtiques comunes però costa molt d’imaginar quin nexe en comú
poden tenir aquells que han votat a favor de la reforma laboral o de l’amnistia
fiscal a les rendes altes del PP amb els que defensen la “solidaritat
internacional” amb Cuba o Veneçuela.
I mentre aquesta fascinant negociació entre
formacions polítiques, no ja allunyades sinó antagòniques, es manté en
l’obscuritat i el regne de les tenebres mediàtic el país continua instal·lat en
la incertesa i la paràlisis d’acció de Govern més absolutes.
Els socialistes no canviem de discurs en
funció de la direcció del vent polític, ni creiem que el problema més important
que té el país sigui la investidura o no d’Artur Mas com a president de la
Generalitat. Nosaltres denunciem que mentre CDC i la CUP es coneixen i intenten
trobar alguna coincidència ideològica el país continua travessant una
gravíssima situació d’emergència social que la inacció de la Generalitat
agreuja.
Volem donar resposta a aquesta dramàtica
situació per això el grup socialista al Parlament ha defensat, des de ja
mateix, la posada en marxa d’una bateria de mesures que prioritzin el rescat
ciutadà i que cap persona quedi desatesa a Catalunya. Com és possible que
mentre s’escolten iniciatives, com a mínim singulars, com ara establir una
“presidència rotativa” l’actual Govern en funcions d’Artur Mas sigui incapaç,
ni tan sols, de garantir que totes les famílies que tenen dret a una beca
menjador l’estiguin percebent?
La situació social real a peu del carrer al
país exigeix que no ens aturem ni mig minut, ni ens distraguem amb iniciatives
estrambòtiques. I mentre els socialistes continuem proposant i defensant
propostes reals per millorar la vida diària dels catalans alguns dels que han
atiat aquesta realitat política inversemblant amb una frivolitat política invencible
resten a l’espera de què la ruleta amb la boleta que val mantenir la
presidència de la Generalitat deixi de girar, amb el permís dels diputats de la
CUP que ni en el millor dels seus somnis audaços s’haguessin imaginat
convertits en arbitres d’un Govern que “aposta per no apujar impostos i forçar
la reducció de la despesa”, segons declaracions d’Artur Mas en el seu discurs
d’investidura com a president el 2010.
Article de Núria Segú publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada