dijous, 15 d’octubre de 2015

MIRANT COM GIRA LA BOLETA...



“Nosaltres defensem la col·lectivització de la propietat privada i la nacionalització de les entitats financeres i de les empreses”, malgrat que sembli una resolució d’un Congrés de la CNT-FAI són les paraules textuals del candidat de la CUP a la presidència de la Generalitat en ser preguntat pel programa econòmic de la seva formació.

Res a dir perquè si alguna cosa s’ha de reconèixer a la CUP és que no oculta el seu ideari que defensa la sortida de Catalunya de l’euro, de la Unió Europea, del sistema de defensa i de seguretat europeu, l’anticapitalisme i la desobediència sistemàtica de les normes jurídiques espanyoles, comunitàries i/o internacionals.

El que ja resulta del tot inverosímil és que una formació amb aquest ventall ideològic de rèmores anarco-comunistes pretengui, amb rigor, pactar un acord de Govern amb aquells que fins fa quatre dies s’autodefinien com a un executiu business-friendly,  la Convergència d’Artur Mas.   

Un acord polític entre una formació que es qualifica d’antisistema i un partit, Convergència Democràtica de Catalunya, que és membre de la Internacional liberal que defensa el desenvolupament de l’economia de lliure mercat i del sistema de lliure comerç és un escenari sense precedents, i subratllo: sense precedents, no només a la Unió Europea sinó a tot l’hemisferi occidental. Algú amb un mínim de sentit comú s’imagina al senyor Sarkozy pactant un programa de Govern amb el Partit Comunista Francès? No.    

Una no pot menys que imaginar estupefacte la trobada a la taula de negociacions del camarada Baños amb, per exemple, els senyors Boi Ruiz o Mas Collell, campions de les retallades socials de la història democràtica de Catalunya.

És lícit que forces polítiques discrepants arribin a punts d’entesa per impulsar un programa de Govern que incorpori unes mesures programàtiques comunes però costa molt d’imaginar quin nexe en comú poden tenir aquells que han votat a favor de la reforma laboral o de l’amnistia fiscal a les rendes altes del PP amb els que defensen la “solidaritat internacional” amb Cuba o Veneçuela. 

I mentre aquesta fascinant negociació entre formacions polítiques, no ja allunyades sinó antagòniques, es manté en l’obscuritat i el regne de les tenebres mediàtic el país continua instal·lat en la incertesa i la paràlisis d’acció de Govern més absolutes.

Els socialistes no canviem de discurs en funció de la direcció del vent polític, ni creiem que el problema més important que té el país sigui la investidura o no d’Artur Mas com a president de la Generalitat. Nosaltres denunciem que mentre CDC i la CUP es coneixen i intenten trobar alguna coincidència ideològica el país continua travessant una gravíssima situació d’emergència social que la inacció de la Generalitat agreuja.

Volem donar resposta a aquesta dramàtica situació per això el grup socialista al Parlament ha defensat, des de ja mateix, la posada en marxa d’una bateria de mesures que prioritzin el rescat ciutadà i que cap persona quedi desatesa a Catalunya. Com és possible que mentre s’escolten iniciatives, com a mínim singulars, com ara establir una “presidència rotativa” l’actual Govern en funcions d’Artur Mas sigui incapaç, ni tan sols, de garantir que totes les famílies que tenen dret a una beca menjador l’estiguin percebent?     


La situació social real a peu del carrer al país exigeix que no ens aturem ni mig minut, ni ens distraguem amb iniciatives estrambòtiques. I mentre els socialistes continuem proposant i defensant propostes reals per millorar la vida diària dels catalans alguns dels que han atiat aquesta realitat política inversemblant amb una frivolitat política invencible resten a l’espera de què la ruleta amb la boleta que val mantenir la presidència de la Generalitat deixi de girar, amb el permís dels diputats de la CUP que ni en el millor dels seus somnis audaços s’haguessin imaginat convertits en arbitres d’un Govern que “aposta per no apujar impostos i forçar la reducció de la despesa”, segons declaracions d’Artur Mas en el seu discurs d’investidura com a president el 2010.   

Article de Núria Segú publicat al diari Més Tarragona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada