dijous, 22 d’octubre de 2015

MARIANO RAJOY BREY



Sempre recordo aquestes declaracions perquè defineixen a la perfecció al personatge, el retraten humanament. Desembre de 2013, Nelson Mandela –un autèntic referent moral mundial- acaba de morir. Mariano Rajoy assisteix al seu funeral i afirma, literalment, el següent: “he visto algunas imágenes de televisión aquí en el hotel y realmente es impresionante. Este estadio de fútbol en el que se va a despedir a Mandela pues es el estadio donde España se proclamó campeón del mundo frente a Holanda, ¿no? Con lo cual pues es realmente un momento muy bonito y muy emocionante, y es uno de los lugares emblemáticos por estas razones de Sudáfrica.”

Cau realment l’ànima als peus: un dels lluitadors més coherents contra el racisme, un home que va saber mantenir la dignitat durant quasi 30 anys d’empresonament, acaba de morir i al senyor Rajoy no se li acut res més que parlar d’un partit de futbol. S’ha de dir, però, en la seva defensa que possiblement Rajoy no sabia qui era ni que va significar la lluita de Nelson Mandela ni del poble sud-africà. Potser el va confondre amb un jugador de futbol i tot. El fet de què amb les seves lamentables afirmacions com a president del Govern deixés en ridícul Espanya, que va ser la riota de la premsa internacional, el devia deixar fred. Aquesta indigència moral, aquest menyspreu absolut a la sensibilitat humana, ha estat una autèntica característica de Mariano Rajoy i del Govern del PP durant tota la legislatura que ara s’acaba.  

Si quan va morir Mandela afirmava alegrement que l’estadi on se l’homenatjava era “uno de los lugares más emblemáticos de Sudáfrica” perquè la selecció espanyola havia guanyat el Mundial de futbol fa poques setmanes es despenjava assegurant que “la economia española ha entrado en un circulo virtuoso” (així, tal qual). Demano atenció, demano molta atenció perquè aquest senyor que parla de cercles virtuosos és el president d’un país on, mentre ell ha governat, l’atur ha arribat a límits històrics (i continua instal·lat en paràmetres superiors al 20%), les desigualtats socials s’han disparat com mai en democràcia i el risc de pobresa és el més elevat de tota la Unió Europea. Campions europeus en pobresa mentre Rajoy ens parla d’una realitat econòmica “virtuosa”. Sí senyor! Benvinguts al món del despropòsit...

Admeto la meva fascinació pel personatge Rajoy. Està claríssim que l’home s’ha construït un sistema binari de percepció de la realitat consistent en convertir qualsevol mínim apunt a l’alça d’algun indicador macroeconòmic en la victòria més gran de tots els temps, que constata una realitat econòmica poc menys que orgiàstica. La màquina de triturar mental de Rajoy és capaç d’aplanar qualsevol obstacle que s’interposi en la construcció virtual d’aquesta mena de Nirvana econòmic on ha conduït al país gràcies a la seva saviesa.   

Rajoy deu pensar que és igual que milions de persones hagin perdut fins i tot l’esperança de tornar a trobar feina, per no parlar de les famílies que han perdut l’habitatge, les víctimes de les seves retallades en drets i prestacions socials, els joves que han hagut de marxar del país, els dependents que han mort mentre esperaven l’ajuda a la que per llei tenien dret, etc. En el cervell binari i de plasma digital de Rajoy això equival a zero. Segons la seva visió i el relat que ha construït el PP la “cruzada” econòmica iniciada el 2011 per tornar a “salvar a España” ha tingut un èxit clamorós i tan sols és negada pels eterns enemics de la pàtria que formen un estrany conglomerat que inclou des d’associacions i entitats socials fins a institucions de reconegut prestigi internacional com les Nacions Unides, “save the children” o Intermon-Oxfam (que han denunciat l’augment de la pobresa a Espanya durant aquests darrers anys).


És possible que en la seva ignorància funcional Mariano Rajoy sigui honest. És possible que el dia 20 de desembre es vegi, en el seu univers mental, conduint al seu poble a la terra promesa de la felicitat econòmica i que no entengui absolutament res dels resultats electorals que es produiran. El sistema binari de Mariano Rajoy Brey és tan senzill que evitarà analitzar les causes de la seva derrota igual com tampoc ha volgut veure mai les evidències dels infinits escàndols de corrupció que han esquitxat i esquitxen al PP. Tot serà atribuït a la maldat intrínseca dels ciutadans i a una maniobra perversa més del que durant el franquisme es coneixia com “la conspiración judeo-masónica-rojo-separatista.”

Article de David González publicat al diari Més Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada