divendres, 3 de juliol de 2015

EL BRÒQUIL S’ESTÀ FLORINT... O NO



“El bròquil s’està florint...tu ja m’entens”, així deia la famosa cançó que s’interpretava durant la Dictadura. Per què? Doncs perquè la repressió i la censura franquista impedien l’exercici fonamental de la llibertat d’expressió i, per tant, els cantants i el conjunt dels ciutadans es veien obligats a emprar subterfugis metafòrics per referir-se al dictador o a esdeveniments que es consideraven “punibles” segons el codi penal del franquisme. És conegut el cas del periodista que va ser jutjat i condemnat en consell de guerra per “atemptar” contra “l’honor militar” en un article d’opinió. En aquell context, el significat del “bròquil” era clar per a tothom.

Creia que es tractava d’un trist passat feliçment superat però anava errada. I és que l’anomenada llei de seguretat ciutadana, més coneguda a peu de carrer com a “llei mordassa”, que ha entrat en vigor aquesta mateixa setmana ens retrotrau a temps pretèrits que pensàvem definitivament superats. Es tracta d’una llei aprovada pel Govern del PP que compta amb l’oposició frontal de tots, i subratllo, de tots els grups representats al Congrés. De tots. Què suposa en realitat aquesta llei? Tornar a l’Estat policial ja que el seu objectiu és sancionar al dissident, al que discrepa, al que protesta... A partir d’ara aquell que, per exemple, es manifesti al carrer alterarà la “tranquil·litat pública” i podrà ser víctima d’un règim sancionador que dóna a les forces de seguretat poders desorbitants per “protegir” aquesta denominada “tranquil·litat pública”. 

Ras i curt, estem davant d’un llei que criminalitza la dissidència ideològica ja que es dóna per fet que aquesta discrepància altera l’ordre públic i la seguretat ciutadana. I no només al carrer, sinó també a Internet i a les xarxes socials. I no tan sols com a autor, el sol fet de participar o de divulgar aquestes, preteses, “alteracions de la tranquil·litat pública” seran objecte de sanció. “1984” d’Orwell en estat pur...

Només un Govern de tics tan autoritaris com el del PP és capaç d’impulsar en ple segle XXI una llei tan repressiva que sembla recordar en alguns supòsits la llei de premsa del 1966 del ministre Fraga Iribarne, aleshores ministre de la dictadura i després pare i fundador, per cert, del PP actual. Igual com aleshores l’objectiu real de les lleis restrictives és impedir l’expressió d’idees o d’opinions que no resultin convenients pel poder, políticament parlant.

Ara bé, aquesta nova llei quadra perfectament amb el relat que ha construït el PP durant aquests darrers quatre anys basat en la por. Por a uns llocs de treball que no es poden mantenir, a un nivell de vida que se’ns diu que no es correspon amb la realitat, a unes prestacions socials “orgiàstiques” fruit segons el PP dels “excessos” dels Governs socialistes. Por ara a manifestar-se, a expressar les opinions per escrit o a les xarxes, unes manifestacions o opinions que en qualsevol moment es poden considerar “alteracions de la tranquil·litat pública” i, en conseqüència, ser considerades delictes castigats amb condemnes de presó. Quan governa el PP no tan sols pateixen els drets socials (que també) sinó que pateixen els drets, sense més additius.

No és casual. Una societat amb por, on tots els seus membres estiguin disposats a fer el que sigui per salvar-se, és una societat controlable. La por fomenta l’enveja, l’odi i la xenofòbia i eradica la capacitat de pensar, per això és una arma tan poderosa.


“El bròquil s’està florint” que deia el poeta...Creiem que sí, que mai tornaríem a aquest passat fosc de repressió de les veus discrepants o, senzillament, diferents. “El bròquil s’està florint”... o no.     

Article de Maria Jesús Sequera publicat al diari Més Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada