Us plantejo un escenari hipotètic. Imagineu-vos que, en l’àmbit de la vostra vida personal, sorgís un problema. Davant d’aquesta tessitura tindríeu dues maneres de reaccionar. Una, analitzar la situació i fer tot el necessari per resoldre el problema en qüestió o bé, dos, limitar-vos a protestar, criticar-ho tot i exigir que altres us resolguin el problema mentre vosaltres no feu absolutament res.
Això és el que hem viscut aquesta darrera setmana en relació a l’A-27, com sabeu l’autovia d’altes prestacions que ens ha d’unir amb Tarragona i amb l’interior del país. Com també sabeu el Ministre de Foment va anunciar la setmana passada que es rescindiria el contracte de l’obra del tram Variant de Valls-Montblanc de l’A-27 com a conseqüència de la retallada de la inversió del Ministeri per fer front a l’objectiu de reduir el dèficit públic de l’Estat. Aquest anunci va provocar un “tsunami” de declaracions de responsables polítics i econòmics de les nostres comarques que semblaven tenir un únic objectiu: a veure qui trobava el qualificatiu més superlatiu. Expressions com “ens han declarat la guerra” o bé “som el cul del país” us donaran una idea del nivell dialèctic assolit. Alguns es dedicaven tan sols a
alimentar aquesta espiral de radicalisme verbal i altres ens dedicàvem a treballar allà on cal, de manera sigilosa i amb la necessària discreció, per mirar de redreçar la situació. El primer fou el conseller de Política Territorial del Govern de la Generalitat, Joaquim Nadal, que des d’un primer moment va parlar de la importància estratègica d’aquesta autovia per Valls, pel Camp de Tarragona i també per Catalunya. Des de l’Ajuntament i els Consells Comarcals de l’Alt Camp i de la Conca ens hi vam sumar de manera constructiva com s’ha de fer des de les institucions.
L’A-27 es farà, així ho va dir el president Zapatero divendres passat a Barcelona. El Ministeri tornarà a licitar les obres del darrer tram de l’autovia (la que enllaçarà Valls amb Montblanc) i les finançarà amb diners del pressupost ordinari de l’Estat. És a dir, la millor notícia que podíem tenir donades les circumstàncies. Així, a partir d’ara es rescindirà l’actual contracte, els tècnics del Ministeri redactaran un nou projecte tècnic per aquest tram que després es tornarà a licitar amb fons de l’Estat. Una solució que ens permetrà construir una autovia que els socialistes de Valls i comarca hem defensat, i moltes vegades, cal recordar-ho, en solitari. I què també, en tot moment, hem definit com a estratègica.
Un cop exposats els fets m’agradaria fer una reflexió en veu alta. Durant vuit anys, en època de bonança econòmica, el PP va governar a Madrid amb el suport de CiU que va votar tots els pressupostos de l’Estat. Uns anys en els què l’A-27 va ser una de les grans oblidades pel que fa a inversions en infraestructures de l’Estat. Tenen, doncs, poca legitimitat moral tant aquells que es van passar anys remenant la perdiu sobre el traçat i retardant l’execució de la infrastructura com aquells que podent impulsar-la des de la seva “capacitat d’influència a Madrid” tampoc ho van fer.
L’A-27 es farà, partirà retards però serà una realitat. A més, es finançarà a càrrec dels fons públics (la única de les dues obres del conjunt d’Espanya que es recuperen després de la retallada anunciada per Foment). Crec que el treball i la defensa aferrissada dels interessos de les nostres comarques ens marquen la fórmula que hem de practicar amb més freqüència per aconseguir resultats tangibles per casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada