Darrerament s’ha parlat molt del famós bypass del tren a la ciutat de Tarragona. Anem per parts. La segona edició del Diccionari de la Llengua de l’Institut d’Estudis Catalans admet el terme bypass, preservant íntegrament la seva redacció anglesa. Més enllà de la coneguda accepció mèdica, el diccionari preveu també una altra definició apta per a ser utilitzada en l’àmbit de les infraestructures de comunicació. Diu: “Branca d’un circuit, conducte secundari, etc., que està connectat en derivació respecte d’una altra branca o un altre conducte”. Així mateix, l’avenç a la 23a edició del diccionari de
El Govern fa infraestructures perquè siguem més competitius econòmicament i per garantir millor la mobilitat de milers de ciutadans en els seus desplaçaments habituals i puntuals. Les coses no es fan per caprici. Ni atenent a localismes estèrils. I en l’àmbit dels ferrocarrils, menys. S’ha de ser molt curós, perquè estem parlant d’una infraestructura que no es tornarà a replantejar fins d’aquí 50 o 60 anys. La via del tren costa molt de fer. I de moure! Per això actuem en dos àmbits: en l’execució de l’obra pública i en la seva planificació. Impulsem i projectem. Construïm i dissenyem, definint prioritats.
I entre aquestes prioritats hi ha el Corredor del Mediterrani, una aposta ferma per l’arc mediterrani com a motor de creixement, que garantirà la sortida de mercaderies del Port de Tarragona i situarà el camp de Tarragona a una hora de València i a mitja de Barcelona. És una infraestructura essencial per al nostre desenvolupament. És, per tant, estratègica.
Fixin-se a més, com ara tothom s’apunta a reivindicar-la. Fins i tot l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa sembla que no tingui altra missió a la vida. Però durant els vuit anys de governs del PP amb el suport de CiU, que votava tots els seus pressupostos d’inversió per al nostre territori, van paralitzar-ne totalment les obres. Només cal recordar en quin estat es trobava la plataforma del Corredor al seu pas per l’Hospitalet de l’Infant -que ja s’havia construït en l’etapa del Govern de Felipe González-, completament abandonada i amb unes herbes que arribaven fins a l’alçada de la cintura!
Sobre el mateix Corredor s’està construint l’estació del sud de l’aeroport de Reus. La veritable estació central del Camp de Tarragona, que garantirà la intermodalitat entre tots els sistemes de comunicació: AVE, Euromed, Regionals, autobús, avió, tramvia metropolità... Això ja no està en discussió. És una realitat.
I mentre construïm tenim damunt la taula tres magnífics instruments de planificació i d’integració del ferrocarril a la nostra demarcació: el projecte que el Ministeri de Foment elabora des de fa un any sobre el canvi d’ubicació de l’estació de Tarragona, la reordenació de la façana marítima i la definició de la sortida de mercaderies del port de Tarragona; l’estudi informatiu, d’incalculable valor estratègic, sobre la connexió amb AVE entre Tarragona i Castelló, i el Pla Territorial del Camp, elaborat per la Generalitat, que intenta posar ordre i coherència a les necessitats de comunicació en el nostre territori. I això és precisament el que hem de fer: aprofitar bé les oportunitats que tenim en benefici dels ciutadans i de la nostra economia. La transformació que està vivint el Camp de Tarragona en l’àmbit ferroviari no té precedents.
Una cosa és defensar un bypass, ignorant i menystenint les potencialitats de les infraestructures existents, i una altra molt diferent, vetllar per garantir el dret i l’aspiració de la ciutat de Tarragona a tenir accés a l’alta velocitat, amb una nova estació ben ubicada, moderna, funcional, intermodal i accessible. I en això estem treballant. En això estem compromesos. El veritable bypass el van fer els tarragonins fa ara gairebé tres anys, quan es van adonar de les oportunitats perdudes durant tant temps de manca d’ambició i de projectes i van decidir fer el Pep Fèlix Ballesteros alcalde de la ciutat.
Francesc VallèsArticle publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada