TARRAGONA, ARA ÉS L’HORA!

El 15 d’octubre de 2011, quan el president del comitè internacional dels Jocs Mediterranis va pronunciar la paraula màgica que tant anhelàvem “Tarragona!” moltes van ser les emocions que, com és lògic, vaig experimentar. Estava content, radiant, després de dies de nervis i d’intervencions intenses amb diferents interlocutors en defensa dels interessos de la ciutat.

Aquell dia, però, vaig recordar el que l’alcalde Maragall havia pensat quan va escoltar aquelles paraules històriques: “à la ville de Barcelona!.” “Vaig saber que estava davant d’una magnifica oportunitat per transformar la ciutat. Per deixar enrere la vella i endèmica malastrugança que penjava com una rèmora i projectar-nos cap al futur amb confiança”, això és el que suposaven els Jocs. Això és el que suposaven i això és el que suposen ara.  

Tarragona està en condicions, ho dic amb humilitat però amb convicció i determinació, de fer un gran salt endavant. Ara és l’hora benvolguts conciutadans. L’hora del tarragonisme orgullós de la seva raó de ser. L’hora d’oblidar-nos de la vella tessitura que ens condemna a pensar que les coses no ens poden sortir mai bé. D’un cert estat d’ànim d’apatia estèril. Ara també és el moment de mostrar la nostra autèntica força de la identitat tarragonina, amb gosadia, treballant plegats, sumant esforços i demostrant que quan volem, si remem tots junts i alhora, els tarragonins podem fer-ho bé. I molt bé.

Queden 100 dies per a la inauguració olímpica. Aquell dia Tarragona estarà a la pantalla de 250 milions de telespectadors del Mediterrani. Tots els ulls del nostre estimat Mare Nostrum estaran fixats en la nostra ciutat. Fem que aquests siguin els millors Jocs Mediterranis de la història! Venen dies realment transcendentals que esdevenen una oportunitat per a tots i totes.

Els Jocs han de suposar un gran pas endavant col·lectiu per la ciutat i també per al conjunt de les comarques tarragonines (recordem que, en total, hi ha 16 subseus). Doncs bé, guanyarem tots junts. Ara sí podem dir que malgrat totes les dificultats (i els efectes de la crisi econòmica als que cal sumar-hi els de la inestabilitat política d’aquests darrers anys) el finançament i les inversions estan definitivament garantides. En termes econòmics el projecte del Jocs no és petita cosa. Ans el contrari, l’impacte dels Jocs sobre la nostra activitat econòmica està quantificat entorn dels 900 milions d’euros. Res ha estat fàcil, torno a dir-ho, hem hagut de superar innombrables esculls però finalment ara sí podem assegurar que ja albirem la línia d’arribada d’una marató que ha resultat apassionant. 

Conciutadans de Tarragona, bolquem-nos en els Jocs! La complicitat del poble de Tarragona ha de ser clau en l’èxit. És, de fet, un element imprescindible, potser el més important. Sé que no fallarem perquè Tarragona no ha fallat mai en les grans jornades de la seva història i aquesta és una d’elles. El gran suport social als Jocs, tenim inscrits més de 3.500 voluntaris olímpics, n’és la millor garantia.

Amb els Jocs guanyem nous espais, una àmplia zona esportiva i de lleure que configurarà una nova àrea de la ciutat: l’anella mediterrània de Campclar. La gran fita esportiva esdevé també una oportunitat d’or per al nostre turisme, pel comerç, per la gastronomia, pel ric patrimoni històric de la ciutat i de tot el nostre àmbit d’influència. Estic convençut que si fem les coses bé hi haurà un abans i un després dels Jocs en l’afluència de nous visitants a la ciutat. Amb tot el que això significa. Creixement harmònic, benestar social i nous ingressos econòmics per la ciutat i la seva gent. El trident que sempre he buscat. La tricefàlia de l’èxit.

Un dels llegats dels Jocs serà el foment del turisme esportiu, que tindrà molta força, moltes possibilitats i té molt valor afegit (és a dir, que té potencialment molta capacitat de generar riquesa.)

Finalment, posarem Tarragona com a ciutat amfitriona en l’imaginari col·lectiu del mapa del món. Del món amb majúscules. Aprofitem-ho també per divulgar els valors de la pau en un mar Mediterrani que ens ofereix imatges de vergonya col·lectiva com les que ens deixen el drama dels refugiats. Tarragona, ciutat de pau perquè ha experimentat la tragèdia de la guerra, ha d’alçar la seva veu per denunciar qualsevol tipus de discriminació.    

I és que els Jocs són molt més que unes jornades esportives internacionals d’uns dies o els equipaments i infraestructures (amb un complex olímpic realment molt important) que quedarà per al gaudi dels nostres fills. Els Jocs representen l’oportunitat única de definir la imatge que volem projectar al món. Una oportunitat de mostrar el millor de nosaltres mateixos i de tornar a convertir-nos en la capital esportiva, cultural, econòmica i convivencial del Mediterrani. Per això sempre he afirmat que els millors dies per Tarragona estan per venir. Ara que ja ho tenim a tocar... fem-ho realitat.

Tarragonins i tarragonines, ara és l’hora!